Després
d'una temporada a Perpinyà s'instal·là a París, on les autoritats
franceses l'implicaren en la preparació de l'assalt de la caserna de
les Drassanes de Barcelona, el 6 de novembre de 1924
Ramon
Recasens Miret:
El 14 de gener de 1926 és guillotinat a Bordeus
(Aquitània, Occitània) l'activista anarquista Ramon Recasens Miret
--els seus llinatges també són citats com Requesens i Muset--,
conegut com El Maño.
Milità
a Sabadell (Vallès Occidental). Forner de professió, el 7 de
setembre de 1918 va ser detingut amb altres companys (Domingo gil,
José Carreras, Joaquín Bayona, Ramon Ayxelà i Juan Plaza) durant
la vaga de forners de Barcelona. El 30 de novembre de 1920 va ser
deportat a bord del vaixell Giralda a la fortalesa de la Mola de Maó
(Menorca, Illes Balears) amb altres 36 militants llibertaris. Encara
a Menorca, el juliol de 1921 va ser processat, amb altres companys
(Francesc Ferrer Giner, Pere Ubach Sallés i Vicenç Valls Rovira)
per l'assassinat de Josep Figueres Tolosa, patró d'una fleca,
esdevingut el 13 d'abril de 1920 a Barcelona i el setembre de 1921
fou reclamat per l'Audiència de Barcelona per processar-lo pels
aldarulls del setembre de 1919 arran de la vaga de flequers.
Membre
d'un grup d'acció, amb altres companys (Marcelino Silva Vilasuso,
Antonio Jiménez Martín, Francesc Cunyat Marcó, Manuel Ramos
Alonso, Vicente Luero Lahoz, Antoni Mas Gómez, Carles Anglès
Corbella i Josep Francès Jorquès), l'1 de setembre de 1922 assaltà
el tren Madrid-Saragossa-Alacant al seu pas pel Poblenou de
Barcelona, que portava la paga per als obrers del ferrocarril dels
tallers del Camp de la Bota, aconseguint un botí de 140.000
pessetes, diners que van ser lliurats en la seva totalitat al Comitè
Pro-presos, el secretari del qual era aleshores Ramón Arín. Ferit
al muscle esquerre durant aquest cop per un soldat del destacament
del Camp de la Bota mentre fugia, després d'unes setmanes amagat a
la barriada d'Hostafrancs de Barcelona, aconseguí passar al Rosselló
gràcies al suport de la seva companya Maria Camarasa, del metge Simó
Solà Gandia i d'altres militants. Després d'una temporada a
Perpinyà s'instal·là a París (Illa de França), on les autoritats
franceses l'implicaren en la preparació de l'assalt de la caserna de
les Drassanes de Barcelona, el 6 de novembre de 1924.
L'11
de juliol de 1925 participà, amb Isidre Casals, Benito Castro i
Joaquín Aznar Solanas (El Negro), en un cop a la casa Harribey de
Talence, a prop de Bordeus, però va ser detingut juntament amb els
dos primers. El 30 d'octubre de 1925 va ser jutjat pel Tribunal de la
Gironda per assalt, robatori i homicidi i fou condemnat a mort
juntament amb Benito Castro; Isidre Casals fou condemnat a treballs
forçats a perpetuïtat.
Ramon
Recasens Miret va ser guillotinat el 14 de gener de 1926 a Bordeus
(Aquitània, Occitània) després de cridar «Visca l'anarquia!»
quan pujà al cadafal. Benito Castro fou guillotinat el mateix dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada