MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 14 de gener de 1918 neix a Palafrugell l'anarquista Rosa Laviña i Carreras

Durant el franquisme tardà col·laborà amb el grup autònom anarquista empordanès Kronstadt-71 i passava propaganda d’aquest col·lectiu que feia imprimir a Tolosa de Llenguadoc

Rosa Laviña: 

El 14 de gener de 1918 neix a Palafrugell (Baix Empordà) l'anarquista Rosa Laviña i Carreras en una família anarquista. Filla del barber llibertari Martí Laviña Torroella, que en heretar la barberia paterna al carrer Estret de Palafrugell decidí no seguir amb el negoci familiar i muntà una llibreria, i d'Engràcia Carreras (Gracieta), obrera del suro i modista.

En 1925, a mode d'escarni, va ser intencionadament elegida per lliurar un ram de flors de benvinguda al rei Alfons XIII en ocasió de la inauguració de les escoles «Torres Jonama». En l'adolescència llegí la literatura anarquista que es venia a la llibreria familiar i entrà a treballar d'aprenenta de sastressa a can Sitges de Palafrugell, però va ser acomiadada, amb Carmen Moreno, per celebrar el Primer de Maig i va anar a fer feina a la sastreria Làrios.

Durant els anys bèl·lics començà a militar en les Joventuts Llibertàries de Palafrugell, de les quals va ser secretària, i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). Durant una temporada fou cap dels tallers de confecció del Sindicat del Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Palafrugell. Després va fer un servei militar i es preparà per a la feina d'infermera. Amb el triomf militar franquista passà el Pirineu i durant un any patí el camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), on va fer d'ajudant d'infermera.

En el 1940 entrà com a minyona en una casa a Perpinyà (Rosselló). esclavitzada, fugí en poder. De bell nou a Argelers, amb la seva mare va sortir poc després contractada per feines hoteleres i en acabar ambdues retornaren a Argelers.

Duran l'ocupació nazi i després de la guerra les seves cases de Montalban (Migdia Pirineu, Occitània) i de Tolosa de Llenguadoc (Occitània) van ser lloc de pas cap a la Península i de refugi de guerrillers llibertaris (Marcel·lí Massana, Ramon Vila Capdevila, etc.).

A partir de febrer de 1953 albergà un temps a la seva casa de Montalban l'anarquista escalenc Antoni Puig Artigas (Tonet), el qual li dedicà tres sardanes de les quals era compositor, i poc després, amb 38 anys, hi morí el seu company Pere Vaqué (Migreio), amb qui havia tingut una filla.

En 1954 s'establí a Tolosa de Llenguadoc, on treballà de modista i s'uní sentimentalment amb l'esperantista, naturista i antimilitarista llibertari Étienne Guillemeau, compromès amb SIA. Ambdós van muntar un restaurant vegetarià i una botiga de productes naturistes i dietètics. En aquests anys va ser secretaria de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), membre del Comitè Nacional i tresorera de SIA i realitzà viatges clandestins a la Península per a la CNT-AIT per dur a terme accions d'ajut a famílies de militants tancats a les presons franquistes. Entre 1971 i 1976, el llibertari escalenc Miquel-Dídac Piñero s’allotjava al restaurant vesgetarià durant les seves estades a Tolosa. Laviña va estar molt acostada a Frederica Montseny i al seu cercle.

El 16 de juliol de 1999 morí a Tolosa de Llenguadoc el seu company Guillemeau.

Hi trobem col·laboracions seves en Cenit, Espoir, La Proa i Ruta, entre d'altres.

El seu testimoni ha estat recollit per Antonio Soriano en el seu llibre Éxodos. Historia oral del exilio republicano español en Francia (1939-1945) (1989), per Eduard Pons Prades en Las guerras de los niños republicanos (1936-1995) (1997), per Antonina Rodrigo en Mujeres y exilio, 1939 (1999), per Antoni Martí en el documental Anònims del segle XX (2001), per l'actriu Susana Saenz Díaz (Susana Koska) i el cantant José María Sanz (Loquillo) en el projecte multimèdia Mujeres en pie de guerra (2003-2004), per «Radio Campus FM Toulouse» en el projecte multidisciplinar Mirada. Regard sur la guerre civil d'Espagne (1936-1939) (2004-2010) i per Sofía Moro en Ellos y nosotros (2006).

Va cedir bona part de la seva documentació a l'Arxiu Municipal de Palafrugell i en els últims anys de vida va ser objecte de nombroses entrevistes i reportatges en publicacions i mitjans audiovisuals, tant a l'Estat espanyol com a l'Estat francès, en què va relatar les seves experiències. En les habituals visites que feia a l'estiu a Palafrugell mantenia el contacte amb familiars i amics, participava en les activitats locals i oferia el seu testimoni a escolars i investigadors.  i escrits seus es conserven al Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera.

Durant un temps tornà a viure a Palafrugell i va fer costat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ---participà com a suplent en les seves llistes electorals de Palafrugell per a les eleccions municipals de 2003--.

Rosa Laviña va morir el 29 de maig de 2011 a Tolosa de Llenguadoc. L’Ajuntament de Palafrugell ha dedicat una travessera a Rosa Laviña.