El
Front National vol que la Comissió Europea doni suport al Govern
espanyol “en la seva voluntat de mantenir la unitat d'Espanya”.
Louis
Aliot ha adreçat un text a la Comissió Europea per demanar que doni
suport al Govern espanyol davant les “vel·leïtats separatistes i
extremistes”.
Comunicat
de Corrent Roig.
Sebastià
Alzamora, Agustí Casanova i molts altres públicament se’n foten
de qui parla en genèric, femení.
[Barcelona
(República Catalana) 14/01/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Vicepresident
del Front National, diputat europeu i regidor a Perpinyà, Louis
Aliot, s'ha mostrat preocupat per l'evolució del procés a Catalunya
amb la nova investidura d'un "president independentista al
capdavant de la província autònoma de Catalunya" que obre,
segons Aliot, un "gran període d'inestabilitat a Espanya".
Aliot ha escrit aquestes preocupacions en una pregunta davant el
Parlament Europeu que ha dirigit a la Comissió Europea, a qui ha
demanat sobre la suposada admissió a la Comissió d'una Catalunya
independent. Louis Aliot destaca que el Govern espanyol s'oposa a
"vel·leïtats separatistes i extremistes" com les
catalanes i considera que la Comissió ha de "donar suport al
govern espanyol en la seva voluntat de mantenir la unitat d'Espanya".
El Front National remarca que "l'Estat espanyol és una nació
sobirana que beneficia d'una ajuda financera europea substancial"
i es pregunta si és que la Comissió "espera obrir un diàleg
amb el nou cap del Govern independentista català". En el seu
escrit, Aliot també demana a la comissió si la independència
unilateral de Catalunya "significaria per al nou estat una
sortida immediata de la Unió Europea".
Comunicat
de Corrent Roig
El
passat diumenge, Corrent Roig va presentar a la CUP-CC aquest escrit
de rebuig i els seus representants en el Grup d’Acció
Parlamentària van votar en contra investir Carles Puigdemont,
igualment que Lluita Internacionalista i En Lluita. Aquí el
comunicat de Corrent Roig:
“NO
A LA IMMOLACIÓ DE LA CUP-CC
1/
En temps de descompte i després d’un agònic procés de
negociació, el Secretariat Nacional de la CUP i el grup parlamentari
de la CUP-CC van firmar ahir, 9 de gener, l’acord d’investidura
amb Junts pel Sí.
2/
Entenem que el text de l’acord, es miri com es miri, implica
l’entrega a JxS, que ara passarà a disposar de dos diputats/des de
la CUP-CC que “s’incorporaran a la dinàmica del grup
parlamentari de Junts pel Sí, de manera estable”, amb el compromís
de garantir l’estabilitat parlamentària del govern (punt 1), cosa
que implica, tant si es vol com si no, el suport als propers
pressupostos. També la CUP-CC es compromet a “la defensa activa”
del govern de Junts pel Sí (punt 3)
3/
Així mateix, l’acord representa investir un president nomenat per
Artur Mas i obedient a les seves instruccions, que en els últims
temps ha sortit en defensa de Pujol i de la privatització de la
Sanitat i és simpatitzant confès de l’estat sionista d’Israel.
4/
L’acord significa també l’acceptació de la paròdia de “pla
de xoc” de JxS rebutjada per tothom a l’assemblea de Sabadell i
també, de facto, del full de ruta de JxS.
5/
Però si hi ha alguna cosa que ens dol és la inadmisible humiliació
pública i l’autoflagelament que imposa l’acord, obligant a
demanar perdó i forçant la dimissió de dos diputats/des pel
“pecat” d’haver defensat l’acord de les bases de rebutjar la
investidura d’Artur Mas.
6/
Per tot això, si abans ens oposàvem fermament a la investidura
d’Artur Mas, ara, encara amb més motiu ens oposem a l’acord
assolit.
7/
Pensem que el Secretariat Nacional i el grup parlamentari no tenien
mandat per acordar aquesta entrega de la CUP-CC a JxS, presentada com
un fet consumat, sense debat previ a la base i posant el Consell
Polític i el GAP entre l’espasa i la paret.
8/
Corrent Roig, com a part que som de l’espai Per la Ruptura, no
assumim cap tipus de responsabilitat per aquest acord que subordina
la CUP-CC als plans del govern de Junts pel Sí.
9/
És deure de tothom que ens hi oposem lluitar plegats per revertir un
acord que posa en qüestió la CUP-CC com a força rupturista i
anticapitalista i impedeix cap lluita conseqüent per
la República catalana, contra la política de retallades i la
corrupció.
Barcelona,
10 de gener de 2015”.
Sebastià
Alzamora, Agustí Casanova i molts altres públicament se’n foten
de qui parla en genèric, femení
Els
comentaris sobre l'aspecte físic de les diputades i de l'alcaldessa
de Barcelona, sobre els seus moviments corporals i com van vestides,
són una mostra evident de masclisme. Hi ha gent
--periodistes, però també militància tuitaire-- que nega el
component misogin de tot plegat i defensa que si fossin homes es
farien els mateixos comentaris. Així, trobem que hi ha mescles que
escriuen o diuen coses com ara que la portaveu que va
sortir a parlar després del Consell Polític de la CUP, somreia com
una encantada; que la Gabriela Serra, diputada que va parlar
immediatament després, semblava una portera de discoteca, amb els
braços creuats; mentre que l’Anna Gabriel, una de les cares més
visibles de la CUP aquests dies, li han dit de tot, el més suau, que
és un llop amb pell de xai, veu dolça però dura com una pedra per
dins, calculadora, freda, que gaudeix amb el conflicte i la tensió;
putes, traïdores, lletges, mal vestides, manaires, dures, culpables.
Cap d'aquests adjectius són aquí gratuïtament, sinó que han sigut
part de la munició que s'ha llençat no només contra la CUP, sinó
contra tot el que representa, a través de mitjans de comunicació,
xarxes socials, etc. El que fou alcalde de Barcelona per CiU i ara
regidor de Convergència, Xavier Trias, en el decurs d’una tertúlia
de ràdio va dir, amb veu burleta, que l’Ada Colau és “una
senyora molt mandona” i tothom li va riure la gràcia. La
caricatura constant de periodistes com en Sebastià Alzamora, al
diari ARA, o altres, com ara Agustí Casanova i Masferrer, al DIARI
DE GIRONA, al fet de parlar en genèric femení, o de defensar el
feminisme com una lluita indestriable de qualsevol procés
d'emancipació, són una altra mostra de masclisme més refinat, que
porta implícita la idea que les dones, si fan política, se’ls vol
imposar als homes i a qüestions més importants pel conjunt del país
que no pas el feminisme. Això demostra que al costat de l’Espanya
Negra hi ha una Catalunya Blanca, de nacionalistes ‘blancs’ en
contra una Catalunya Vermella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada