 |
| Louis Aliot |
I l’Assemblea
Nacional francesa contra les llengües minoritzades de l’Hexàgon
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 22/01/2016
Perpinyà (Rosselló).-
El dirigent del Front Nacional, Louis
Aliot és una de les cares visibles d’aquest partit feixista que proposa
limitant la immigració i intervé al Parlament Europeu per plantejar-hi una
qüestió que s’esdevé fora de l’Estat francès com ho és la independència de
Catalunya. Un defensor dels estats nacions indivisibles, herència de les
antigues monarquies absolutes, no li deu fer gens de gràcia que en una “regió
d’Espanya”, un estat tallat pel mateix patró que el francès només que,
afortunadament, amb molta menys traça, la gent pugui decidir si continua a
Espanya o no. A més, per més que Aliot tingui el cap hexagonal francès, encara
pot comprendre que els esdeveniments de l’encara zona espanyola de Catalunya
afecten la totalitat de Catalunya fins al massís de les Corberes. Potser si hi
veiés la possibilitat d’eixamplar el domini francès sobre Catalunya, llavors el
procés independentista sud-català encara li faria gràcia i tot, més que res
perquè alguns sud-catalans, del tot aliens al catalanisme com ara cert ex alcalde
de Badalona pel PP, el veurien com un mestre en l’art de bastir una extrema
dreta xenòfoba.
Les
llengües minoritzades
L’Assemblea
Nacional francesa rebutja garantir la presència de les llengües minoritzades a
l’ensenyament i als mitjans de comunicació. Bé, com tots sabem, qui perd els
orígens perd la identitat, i, és clar, els orígens de França són Lluís XIV,
l’abbé Grégoire, Jules Ferry, etc. Fleur Pellerin, ministressa de cultura,
evidentment franco-francesa, considera que ja es fa molt per les llengües que
ella considera regionals i, per això, ja no cal fer-hi més; en fi, ja deu ser
una desgràcia que després de segles de persecució i d’arraconament encara no se
n’hagi perdut el record.
En
fi, quina diferència pot haver-hi ací entre el Partit Socialista i les dretes.
Quina mesura més radical encara podria prendre un hipotètic ministre del Front Nacional?
A la Catalunya Nord aquesta setmana algú s’ha dedicat a celebrar el naixement
del mariscal Joffre. Algú s’imagina un pastís amb tantes espelmes com soldats
van morir al front a causa de les seves tàctiques en què si una cosa no
importava era la vida dels soldats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada