Nord-est Llibertari: CAL DIR "NO A LA GUERRA" UNA ALTRA VEGADA

dissabte, 16 de gener del 2016

CAL DIR "NO A LA GUERRA" UNA ALTRA VEGADA

Declaració de la Plataforma SORTIR DE L’EURO

[16 de gener de 2016]

Ara fa vint i cinc anys, en les primeres hores del 17 de gener de 1991, va començar al Golf Pèrsic "l'Operació Tempesta del Desert", la guerra contra l'IraK sota la presidència de George H.W.Bush (pare), que va obrir la fase històrica que encara estem vivint. En aquesta guerra, preparada i provocada per Washington hi van participar, juntament amb els Estats Units, els exèrcits francès, italià, grec, espanyol, portuguès, belga, holandès, danesos, noruecs i canadencs.

Des de llavors, els conflictes no s'han aturat, amb un esgarrifós nombre de morts, dolor i destrucció: Irak, Iugoslàvia , Afganistan , Ucraïna , el Líban, Gaza, Siria ...

Els Estats Units, amb la inefable col·laboració d'Europa, no ha parat d'estimular els conflictes a l'àrea del Golf, per tal de reforçar els seus interessos en una regió clarament estratègica pels interessos del capitalisme.

No podem continuar callant i ser còmplices de les matances i la desestructuració de pobles sencers, amb milions de refugiats que ara, a més, són aturats i maltractats a la nostra Europa, cada cop més insolidària i més racista.

Caldrà tornar a sortir al carrer i tornar i dir ben fort que NO VOLEM LA GUERRA, i que no volem participar en la mort i dolor de tants innocents.

Des de la PLATAFORMA PER LA SORTIDA DE L'EURO, volem manifestar el nostre rebuig a la guerra i al paper de la OTAN, dels Estats Units i la Unió Europea en tots aquests conflictes i no volem que el nostre país hi participi.

Fem una crida a tornar a organitzar-nos i manifestar-nos, tal i com vam fer, de manera contundent i majoritària, el març del 2003, contra la invasió d'Irak en la que el nefast president d'Espanya, José Maria Aznar, ens va involucrar. Una guerra que en els 9 anys que va durar, i encara no s'ha acabat, va provocar milions de desplaçats, centenars de milers de civils assassinats, i va deixar un país totalment destrossat. Ara estem assistint a una situació similar a Síria, i no podem restar muts.

ÉS HORA DE TORNAR A SORTIR AL CARRER

NO A LA GUERRA

NO A LA OTAN

[2016-01-16]

PLATAFORMA SORTIR DE L'EURO

http://salirdeleuro.net/ Email: salireuro3@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...