 |
| Santi Vila i Carles Puigdemont avui contents a Lleida |
L’engany
burgès de Convergència comporta que en plena crisi capitalista la
classe hegemònica intenti sota l’estelada mantenir els seus
privilegis el temps que pugui.
La
negativa de Carles Puigdemont a proclamar la República Catalana,
separada del Regne d’Espanya, significa mantenir l’autonomisme
col·laboracionista amb la monarquia borbònica que fa més de 300
anys va ocupar Catalunya amb un exèrcit invasor.
[Barcelona
(República Catalana) 16/01/2016]
L’AMIC DEL POBLE
La
CUP-CC deixa de ser una força resistent a l’ocupació monàrquica
borbònica de la terra catalana des de fa més de 300 anys, ja que
finalment s’ha deixat segrestar pel discurs demagògic de la classe
hegemònica --econòmica, cultural i política-- amb l’argument,
del tot fals, que el procés d’alliberament nacional català hauria
de passar per la via parlamentària burgesa dins un full de ruta de
18 mesos (fins a l’entorn del juliol de 2017), anomenat ‘procés’,
i que si la formació cupaire provocava eleccions el 6 de març amb
qualsevol posició que impedís la constitució d’un govern
autonòmic, col·laboracionista amb la monarquia espanyola, de Junts
pel Sí i liderat per Convergència, aleshores el ‘procés’
descarrilava. L’argument a favor d’investir Artur Mas, a darrera
hora substituït per un ximplet, ha estat des del 27-S la bandera de
la colla de Poble Lliure i el seu entorn, ha estat que s’havia de
demostrar que la CUP-CC era “la garantia” del full de ruta i el
‘procés’, el pacte cupaire amb els col·laboracionistes
monàrquics d’Artur Mas, Carles Puigdemont i companyia.
La
realitat és que Convergència no impulsa cap procés d’alliberament
nacional català, que realment sorgeix de les pròpies contradiccions
del fallit Estat capitalista espanyol. Al contrari, Convergència el
controla i segresta a fi de desactivar qualsevol possibilitat de
ruptura amb l’Estat espanyol a fi que la burgesia catalana no quedi
en mans del proletariat insurgent. La salvació de la burgesia ha
estat la formació d’un govern autonomista liderat per Convergència
i contrari a la urgent i necessària declaració unilateral
d’independència, ja que Puigdemont i el seu govern retardaran tot
el sigui possible l’alliberament nacional català, fins que esclati
una revolta independentista de la classe obrera vers el socialisme i
derroti les oligarquies espanyoles, la burgesia catalana i tot
vestigi a Catalunya del capitalisme mundial. El govern de Junts pel
Sí que lidera Puigdemont és el bastió de l’ordre autonòmic i
col·laboracionista amb la monarquia borbònica. Sense el govern
Puigdemont, en un parèntesi, amb governen de la Generalitat en
funcions durant mesos i mesos, si hi havia eleccions el 6 de març,
coincidint amb mesos de Govern espanyol en funcions, era un moment
propici per fer créixer el moviment social d’alliberament nacional
i activar des de la base combatent el conflicte català vers la
declaració unilateral d’independència des de municipis i
comarques, en un marc cantonalista revolucionari que ara impedirà la
demagògia del Govern de la Generalitat i el seu fals ‘full de
ruta’, un viatge enlloc. Sense aquest govern Convergència no podia
refundar-se com a partit de la classe hegemònica al Principat. Ara
tindrà 18 mesos o quatre anys per reconstruir l’espai pujolista i
així reconduir encara més el procés de negociació neoautonomista
financera amb la monarquia espanyola.
El
poder econòmic català, Caixabank i Banc de Sabadell, la patronal
autòctona, l’empresariat del Principat després de mesos i mesos
de negociació de Junts pel Sí amb la CUP no volen la República
Catalana, com no la van voler ni el 14 d’abril de 1931 ni el 6
d’octubre de 1934, i han apostat finalment per apartar el seu
agent, Duran Lleida, i fer que Carles Puigdemont governi la
Generalitat i ajudi Artur Mas a refundar l’autonomisme, que amb
l’anunci de que no proclamarà una independència unilateral
minimitza les recents expressions cosmètiques. Hi havia un pànic
burgès autonomista de perdre el control de la situació, amb
l’Assemblea Nacional Catalana fora de joc, i la CUP-CC
intransigent. Finalment, amb el govern Puigdemont la burgesia
recupera una situació d’estabilitat dins l’ordre. Per això es
va retirar Artur Mas i amb la claudicació de la CUP-CC d’acceptar
la presidència de Carles Puigdemont Convergència va evitar anar
sola a unes eleccions sense ERC ni l’etiqueta Junts pel Sí. Hi
havia pànic a Convergència a una històrica derrota electoral el 6
de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada