La
CUP-CC imposa ni Mas ni març a una Convergència que fa aigües per
totes bandes.
Carles
Puigdemont, president sense parlar de la corrupció del seu partit.
Discrepància
de Lluita Internacionalista davant l’acord CUP-CC i JxS.
[Barcelona
(República Catalana) 10/01/2016]
La
burgesia catalana, aquella més aviat nacionalista i la més aviat
unionista, i l’Opus Dei, secta totalitària ben arrelada des del
temps del franquisme a l’economia i la política catalanes, la
tarda de divendres va obligar Artur Mas a dimitir, ja que no es
tracta d’un renuncia al poder ser president en funcions fins a la
propera primavera realment va ser destituït pel seu propi patit, que
de cap manera volia participar a una contesa electoral el 6 de març.
La causa de la renúncia de Convergència a anar vers unes noves
eleccions catalanes: aquest partit s’enfonsa, és una barca que fa
aigües per totes bandes, ERC recupera el seu espai històric i el
partit pujolista se’n va per no tornar, com ja va passar amb la
Lliga de Cambó. Unes eleccions el 6 de març haurien deixat
Convergència com una formació parlamentària residual, igual que el
PP i el PSC, segurament també aquest invent d’Estat que és
Ciutadans. ERC i la formació d’Ada Colau haurien empatat, un
diputat més, un diputat menys. La CUP-CC, amb aquest o un altre nom,
hauria pujat entre abstencionistes i la joventut rebel i proletària
de l’aglomeració de Barcelona tot essent novament el grup
parlamentari arbri de l’elecció del president de la Generalitat.
Artur Mas de cap manera podria revalidar la seva
presidència la primavera. Si no es presentava Colau el president
hauria estat Junqueras. Fets els càlculs, el divendres Convergència
destituí Artur Mas, el polític oportunista que havia negat en tres
dies, el 5, el 6 i el 7 de gener, la seva renúncia. El divendres al
vespre Convergència va fer una roda de sondejos i va trobar el seu
Kerenski casolà en la persona d’un periodista que fa d’alcalde
de Girona. Avui Colau ha dit que Convergència tenia por de les
urnes. La CUP-CC, que Mas i el pujolisme han anat a parar a les
papereres de la Història. Puigdemont més que un home de palla
apareix com un Kerenski, un paper que ell mateix reivindica quan
esmenta la seva inspiració amb Pallach. Ni figa ni raïm.
Ahir,
la CUP-CC va jugar amb habilitat i va poder escenificar la seva
consigna NI MAS NI MARÇ, en comptes de seguir la consigna stalinista
xinesa de 1937, quan Mao Tse-tung va pactar amb Chiang Kai-shek en
contra l’Imperi del Japó, com aquestes setmanes ha defensat en les
assemblees de la CUP el partit Poble Lliure en la seva tossuderia
d’investir Artur Mas, provocant efectes col·laterals com ara la
crisi del Col·lectiu Drassanes i un afebliment de les CUP locals.
La
Comuna de Kronstadt
La
CUP-CC, com expressió esquerranista, investeix Puigdemont en una
contradicció que transforma l’alcalde de Girona en una mena de
Kerenski. Ara cal bastir una Comuna de Kronstadt des de l’autonomia
revolucionària en la lluita de classes per imposar la República
Socialista Autogestionada i Autogestionària Catalana tot aixecant la
bandera de Maig de 1937.
Carles
Puigdemont, president sense parlar de la corrupció del seu partit
Carles
Puigdemont, nomenat president de la Generalitat aquest diumenge per
la majoria del Parlament de Catalunya, s’ha compromès, en el seu
discurs d’investidura, a aplicar la declaració independentista
acordada per la CUP i JxS. Hisenda pròpia, Banc Central Català i
les estructures d’estat propi necessàries per bastir la República
Catalana en 18 mesos, també ha esmentat els pagesos de Remença i
Josep Pallach, però s’ha oblidat de la corrupció, una de les
raons principals del bloqueig de la CUP-CC a la investidura d’Artur
Mas. La seva primera intervenció a l’hemicicle ha durat
pràcticament una hora. En aquest temps, només una al·lusió a la
corrupció ofega el seu partit, Convergència: “Volem un país més
transparent, exemple de bones pràctiques”, ha dit. Cap comentari
més. La “culminació del procés”, ha resumit el nou president,
suposa: “el disseny definitiu de les estructures d’estat, la
tramitació al Parlament del procés constituent i la plena
internacionalització del procés”. Ha destacat, entre les
prioritats del nou executiu català, la “cohesió social”
mitjançant la transformació de la renda mínima d’inserció a la
renda garantida o la protecció del dret a l’habitatge. “Un país
més just i equitatiu, que ofereixi més feina i de més qualitat. No
ha faltat, tot i que de manera fugaç, l’autocrítica per com han
dut les negociacions JxS i la CUP: “No ho hem fet prou bé. Hem
tardat massa en dur al Parlament una proposta tancada. Les eleccions
al març haurien representat una esmena a la totalitat a qui no se la
mereix, la ciutadania”, ha dit Puigdemont a l’inici del seu
discurs. El president entrant ha transmès al sortint un “agraïment
emocionat”: “No hauria gosat acceptar la teva proposta sinó
sabés que et tinc al costat”, ha recordat.
Jòdar
i Busqueta, els dos diputats que JxS fa plegar
Julià
de Jòdar, del sector moderat de la CUP-CC, i Josep Manuel Busqueta,
exponent del sector més a l’esquerra del grup parlamentari i que
participa en la campanya dels moviments socials europeus per SORTIR
DE L’EURO, són els dos diputats de la CUP que
abandonaran el grup com a bescanvi pel canvi de la renúncia d’Artur
Mas tal com van imposar el sector independent del grup Junts pel Sí.
Així ho ha confirmat el diputat Benet Salellas després de la reunió
del consell polític de la CUP i del Grup d’Acció Parlamentari
(CUP-CC) d’aquest mateix diumenge al migdia. Anna Gabriel manté
doncs l’acta de diputada i ha pronunciat aquest diumenge a la tarda
el discurs cupaire durant el Ple d’investidura de Carles Puigdemont
com a nou president de la Generalitat. Salellas ha qualificat les
dimissions de Busqueta i de Jòdar perquè “eren les més idònies”
per buscar l’equilibri entre els diferents sectors que integren la
CUP-CC. Els seus substituts seran Mireia Vehí i Joan Garriga. Mireia
Boya serà qui substitueixi Ramon Usall, el diputat per Lleida que va
anunciar fa uns dies la seva dimissió per “motius personals”. Es
desconeix encara qui substituirà Antonio Baños.
Discrepància
de Lluita Internacionalista
Ahir,
una de les formacions del Grup d’Acció Parlamentari (GAP) de la
CUP-EA, Lluita Internacionalista (UIT-CI), va fer una crida contra
l’acord, que denuncien com un segrest de JxS de la formació
parlamentària. Aquest migdia Endavant, ARRAN, Poble Lliure i altres
formacions del GAP no ha acceptat l’aprovació d’aquest desacord.
L’escrit es titula ‘Rebutgem l’acord amb JXS’. El reproduïm
per seu interès, que demostra les contradiccions de la CUP-CC:
“1.-
Per què ens intervenen políticament el grup parlamentari de la
CUP-CC: ja no podrem decidir què votem en els nostres organismes,
sinó que ho decidirà el Govern de JXS. El punt 1 estableix que la
CUP-CC es compromet a “No votar en cap cas en el mateix sentit que
els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir
quan estigui en risc l’esmentada estabilitat”. És un segrest
polític de la CUP-CC. Significa que garantirem –entre d’altres-
els propers pressupostos amb les retallades que JXS decideixi. No es
tracta, doncs, de donar suport al Govern en el que afecta el procés,
sinó d’assegurar la seva estabilitat.
2.-
Ens prenen dos ostatges, que “actuaran conjuntament en les preses
de posició del grup per tal de donar compliment a allò que està
establert en el punt 1.” Aleshores sobre aquests diputats qui
decideix el seu vot? Està clar que JxS per tal d’assegurar-se la
majoria un cop en el punt 1 ens neutralitzen la resta de diputats/des
de la CUP-CC. D’aquesta manera, com ha dit Mas, “el que les urnes
no ens van donar directament s’ha hagut de corregir a través de la
negociació”, efectivament és una estafa per tothom qui ens va
votar, perquè dos diputats de la CUP-CC votaran amb JXS.
3.-
La CUP-CC es confessa culpable -l’única culpable- de les
dificultats per fer avançar el procés, i demana perdó com davant
d’un tribunal de la Santa Inquisició: “Cal reconèixer errors en
la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí, sobretot en tot
allò relatiu a la voluntat inequívoca d’avançar en el procés
d’independència” i a partir d’ara es compromet “a la defensa
activa de tots els agents que el fan possible”, és a dir a JXS i
el Govern. Però de qui ha estat aquest suposat “error”? Això és
una desautorització de les nostres assemblees i també l’acord
programàtic de la CUP-CC. I d’ara endavant, ens estem comprometent
a callar qualsevol crítica al Govern?
4.-
I la CUP-CC és condemnada i se li imposa com a penitència el
sacrifici de dos (o més?) diputades que dimitiran “amb l’objectiu
de visualitzar un canvi d’etapa i assumir implícitament la part
d’autocrítica que li correspon”. Així qui té el control sobre
els diputats i diputades de la candidatura? Els organismes de la
CUP-CC o JXS?
Com
és possible que es lligui de mans i peus els i les nostres
representants al Parlament? Com és possible que ens dictin des de
fora la política, el que hem de votar, el que hem de dir o si els
nostres diputats i diputades han de dimitir?
L’acord
se’ns imposa antidemocràticament, amb fets consumats.
On
s’ha decidit aquesta política que ens hipoteca el futur, més
enllà de la votació de la investidura? L’acord s’imposa a les
pròpies bases -no fos que tornéssim a dir que no- amb fets
consumats. Una proposta que mai va estar sobre la taula, en cap dels
escenaris que tants de temps ens hem passat discutint. Es dóna
l’acord per fet, es fan rodes de premsa i finalment ara es diu que
el CP-GAP el ratifiqui, sota la màxima pressió.
Per
això, més enllà del que pugui decidir el CP-GAP sobre la
investidura, cal portar aquest acord que condiciona la pròpia
fisonomia de la CUP-CC, al debat de les bases amb la convocatòria
urgent d’una Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP-CC o
Consell Polític + GAP amb la convocatòria prèvia de les assemblees
territorials.
Quan
des de LI ens vam posicionar sobre el debat d’investidura dèiem
que no entréssim en negociacions i que des del principi deixessin
clares tres coses: 1) Mas no, com símbol i principal responsable
d’un partit amb corrupció i un Govern de retallades i
privatitzacions, però també perquè no és garantia per arribar a
la independència 2) sí a la investidura d’un altre candidat o
candidata de JxS, però sense cap acord de legislatura o govern, mans
lliures davant d’un govern que seguirà sent contrari als
interessos populars; 3) impulsar sense esperar més un mesa
d’organitzacions per exigir un pla d’emergència social i
reactivar la lluita al carrer. Sempre es diu que tenim un peu a les
institucions i l’altre al carrer, però aquests tres mesos no s’ha
impulsat la mobilització.
Cal
una crida a les bases de la CUP-CC per aturar un acord que segresta
el projecte.
Lluita
Internacionalista (9 de gener de 2016).”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada