La torxa de la gran flama de la llibertat

Símbol de la guerrilla del MURLE (1959-1960) 

 

L’any 1959 es va constituir una nova organització guerrillera a partir de grups anarquistes d’afinitat, com ara els Grups Anarcosindicalistes, el MOVIMIENTO UNIFICADO DE RESISTENCIA POR LA LIBERACIÓN DE ESPAÑA (MURLE).  Aquest nou moviment guerriller va ser requerit pel recent creat Moviment Revolucionari Ibèric (MRI) --que comptava amb el suport del Govern  iugoeslau  liderat per Tito--, organitzat a l’entorn del Partit Sindicalista, ja que el MURLE havia fet una crida a totes les forces democràtiques antifranquistes vers una aliança democràtica de lluita armada per enderrocar la Dictadura. En aquest projecte d’aliança armada quedava exclòs del tot el PSUC/PCE per haver proclamat el denominat “pacte per la llibertat” amb sectors franquistes, com ara l’Opus Dei, i les oligarquies així com per pertànyer a món stalinista i obeir a un dels dos blocs militars, el Pacte de Varsòvia. Aquesta reunió de coordinació guerrillera es va celebrar a Sant Miquel de Cuixà (Codolet, Conflent) el 19 de desembre de 1959. L’objectiu principal era atraure en un front guerriller tota la xarxa de resistència armada, com ara el Moviment Popular de Resistència (MPR), i endegar a Catalunya un uns nuclis guerrillers. En la trobada hi havia Francesc Sabaté Llopart pel MURLE i Vicenç Tarradell Estanyol i Eduard Pons Prades pel MRI. Es va decidir iniciar les accions guerrilleres de l’aliança democràtica de resistència antifranquista la nit del 31 de desembre del 1959 a l’1 de gener de 1960 amb el pas de la frontera pel municipi de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), primer aniversari de la fugida de Flugencio Batista i  l’entrada de la guerrilla cubana a L’Havana. A més d’establir-se base logístiques guerrilleres al Montnegre, Montseny, Collserola  i altres indrets estratègics s’havia de reconstruir la xarxa de masies i cases de pagès on poder reposar, menjar o amagar-se entre l’aglomeració metropolitana de Barcelona i la frontera del Pirineu. Mentre el MURLE s’encarregava de la logística sobre el terreny i faria les primeres accions espectacular, com ara el segrest a Barcelona dels policies germans Creix el dia de Reis, el MRI feia un programa diari sobre les accions guerrilleres unificades a Ràdio Belgrad (Sèrbia). En aquest programa, que durà pocs dies, el gener de 1960 s’informà dels assassinats dels cinc membres d’aquest grup del MURLE. 

El grup guerriller d’aquest moviment d’alliberament la tarda del 3 de gener va patir una emboscada de la Guàrdia Civil al mas Clarà a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l’Estat) , entre Girona i Banyoles.  Els membres de l'escamot del MURLE, Antoni Miracle Guitart, Rogelio  Madrigal Torres, Francesc Conesa Alcaraz i Martín Ruiz Montoya, el matí del 4 de gener van ser assassinats per la Guàrdia Civil, menys el guerriller Francesc  Sabaté Llopart, greument ferit --amb dos impactes, un a la natja i l'altre al peu--, va aconseguir  trencar l’encerclament de tres-cents agents, comandats pel general en cap de la Segona Zona del cos Marceliano Crespo Crespo, i travessar les línies durant la nit del 3 al 4 de gener. Va creuar el Ter i a Fornells de la Selva (Gironès) el matí del 5 de gener va segrestar un tren. Amb l'avís de perill fet pel maquinista, que era falangista, de tornada a Girona, la Guàrdia Civil i les forces reaccionàries de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental), com el Sometent, el van matar pels carrers de la ciutat la vigília del dia de Reis del 1960. El cos duia tants impactes de bala que ni el seu pare ni la seva germana el van poder reconèixer.  

La torxa de la gran flama de la llibertat

En el manifest imprès el 1959 pel MURLE, que sembla obra del militant d’aquest moviment i anarquista assassinat al garrot pel franquisme quan militava en Defensa Interior del Moviment Llibertari/Consell Ibèric d’Alliberament (CIL) Joaquim Delgado Gata (Manresa, 04/03/1934-Madrid,17/08/1963), hi havia com a fons una imatge d’una torxa encesa de color negre i vermell que representava la gran flama de la llibertat. En aquest full a dues cares es feia una crida a totes les tendències polítiques i socials antifranquistes, excepte el PSUC/PCE --formacions stalinistes--, a forjar una aliança democràtica antifranquista d’acció per la base combatent a les fàbriques, als tallers i a pagès, fent extensiva aquesta a treballadors, intel·lectuals, “honrats republicans” dels partits IR i ERC, socialistes del PSOE i del POUM, obrers de la CNT i de la UGT, idealistes de la FAI, joves llibertaris, “homes i dones de qualsevol condició i estat, però de sentiment humà i esperit lliure”. Es feia una ferotge crítica als estats democràtics que accepten Franco, també a la UNESCO i a les Nacions Unides, especificant potències occidentals, com ara la República francesa, els USA i el Regne Unit de Gran Bretanya, així com la URSS.  

Crims de guerra i contra la Humanitat 

Abel Rocha té 93 anys i viu al  c/ Major de Sant Celoni, mostra la granada que portava a la butxaca interior de l'americana i que el va salvar d'u tret de Quico Sabaté 

Els cinc guerrillers del MURLE, assassinats per la Guàrdia Civil al mas Clara de la Mota i Sant Celoni, anaven degudament uniformats de maqui i identificats amb placa a la solapa --la torxa de la llibertat encerclada amb la denominació del MURLE-- segons les convencions internacionals de guerra. Els quadre guerrillers que al mas Clarà es van rendir a la Guàrdia Civil el matí del 4 de gener de 1960 van ser víctimes d’un crim de guerra clar.

En el diari falangista EL ALCÁZAR es va publicar una fotografia de la placa del MURLE que l’assassí de Quico Sabaté, el sometent Abel Rocha, nat en un quarter de la Guàrdia Civil, gestor a Sant Celoni i que encara ara es felicita per aquest crim franquista, ensenya amb la palma de la mà, el distintiu d’identificació militar de resistència que aquest element va arrancar de la solapa del guerriller Sabaté Llopart. Hi ha la prova gràfica pública d’aquests crims de guerra i contra la Humanitat.