Fou
conseller d’Economia del Govern de Catalunya per la CNT poc temps
el 1937 i quan tornà Tarradellas el 1977 exigí, sense èxit, el
restabliment del decret de Col·lectivitats, Control Obrer i
Municipalització de l’Habitatge fet per la Generalitat el 1936,
una posició que ara mateix, si es proclama una república catalana,
és d’actualitat. Va
passar la major part de l’Exili al Rosselló (Canet i Perpinyà).
Andreu
Capdevila Puig:
El 25 de desembre de 1894 neix a Cardedeu (Vallès
Oriental) el militant anarcosindicalista Andreu Capdevila Puig. Va
començar amb 13 anys a compaginar la seva feina de tintorer a la
Companyia de Filatures Fabra i Coats amb la militància en el
sindicat tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) del
barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, on va assumir des dels
anys 20, la dècada del pistolerisme patronal i de Peiró,
responsabilitats sindicals en l'àmbit de la Federació Regional
Catalana, on era considerat un «dur» pels patrons, especialment per
la seva fermesa en les reivindicacions del ram de tintorers. Va
participar en la Conferència de Sant Adrià de Besòs (1936).
En
esclatar la Guerra Civil, va participar contra la insurrecció
militar franquista i va prendre part en l'assalt de la caserna
d'Artilleria, que va permetre l'armament dels militants cenetistes.
Com a president delegat en el Consell d'Economia de Catalunya, va
tenir la feixuga responsabilitat d'elaborar el decret de
col·lectivització de les empreses i de control obrer. El 16 d'abril
de 1937 és nomenat conseller d'Economia del Govern de la Generalitat
de Catalunya, per la CNT-AIT, una experiència política que durarà
algunes setmanes, però de la qual sortirà desil·lusionat com
explicarà en les seves memòries publicades en Le Combat
Syndicaliste (1968) titulades Mi intervención en el Consejo de
Economia de la Generalidad de Cataluña en representación de la CNT.
En
acabar la guerra, s'exilia com tants altres a l’hexàgon francès,
on continuarà la seva militància juntament amb la seva companya
Antonia Sánchez Garrido, primer a Canet de Rosselló i després a
Perpinyà.
Després
de l'Alliberament, prendrà part com a orador i conferenciant en
nombrosos mítings sobretot al Sud-oest (Tolosa de Llenguadoc,
Narbona, Tarbes, Montauban). Partidari de la línia
anarcosindicalista no col·laboracionista amb la República o la
Generalitat a l’Exili, serà durant els anys 60 secretari de la
Comissió de Relacions de la regió d'Aude-Pirineus de la CNT-AIT en
l'Exili, i contrari a l'Aliança Obrera i a Defensa Interior. Quan
tornà Josep Tarradellas a Catalunya com a president de la
Generalitat el 1977 Andreu Capdevila va publicar en català al
bimensual Terra Lliure i en castellà a Le Combat Syndicaliste un
escrit en que exigí el restabliment del decret de Col·lectivitats,
Control Obrer i Municipalització de l’Habitatge fet per la
Generalitat el 1936, una posició que ara mateix, si es proclama una
república catalana, és d’actualitat. Cal recordar, que com a
president de la Generalitat a l’Exili, Tarradellas enviava
setmanalment una circular a tots els antics consellers i diputats del
Parlament de Catalunya en vida. Per això era lògic l’escrit
reivindicatiu d’un antic conseller de la Generalitat. Capdevila va
mantenir excel·lents relacions amb la militància llibertària de
l’Empordà.
Andreu
Capdevila Puig va passar els seus darrers anys a Rennes (Bretanya),
ciutat on morí el 10 de març de 1987. La seva companya, des de
1937, Antonia Sánchez Garrido, que havia nascut el 9 d'octubre de
1902 a Badajoz, va morir el 3 d'agost de 1996 a Rennes.
Andreu
Capdevila va col·laborar en la major part de les publicacions de
l'Exili, com ara Terra Lliure, Le Combat Syndicaliste o Umbral. És
autor del llibre Un episodio de nuestra evacuación a Francia (1978).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada