Fou abatut junt a Quique Martínez Marín el 26 d'agost de 1949 en una emboscada parada per la Guàrdia Civil a prop metres de la frontera de l’Albera, a Espolla, on el 30 de maig d’enguany es va fer una concentració llibertària d’homenatge a la guerrilla anarquista
Celedonio García Casino:
El 25 de desembre de 1922 neix a Barcelona l'anarquista i guerriller llibertari Celedonio García Casino, conegut com Celes o El Llarg.
Amb el triomf franquista en la Guerra Civil decidí continuar la lluita contra el feixisme. El 14 de juny de 1939, com a militant de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) del barri de Gràcia de Barcelona i membre del Comitè Regional de Catalunya d'aquesta organització, va ser detingut amb altres 16 companys. Jutjat el 19 de setembre de 1940 per «associació i propaganda il·legal i tinença il·lícita d'armes», va ser tancat a la presó Model barcelonina, on formà part d'un dels tres grups creats per Manuel Aguilar Martínez, secretari del Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El seu grup, el responsable del qual fou Enrique Laborda Gómez, estava format per Manuel Graupera Rodilla, Ángel Bernal Lozano i Blas Fuster Carreter. Aquests grups es mostraren força actius en la lluita clandestina a mesura que van ser alliberats.
El 23 de novembre de 1945 sortí en llibertat provisional i immediatament entrà en les Joventuts Llibertàries de Gràcia --posteriorment passà a les del Carmel-- i s'integrà en la lluita antifranquista, enquadrat en el grup de Josep Lluis Facerias (Face), creuant freqüentment la frontera entre 1947 i 1949 en missions d'expropiacions i en atacs a les forces franquistes. El març de 1946 assistí al Congrés de la FIJL en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc i amb el material bèl·lic que acaparà retornà el 15 de març a la Península. El setembre de 1946 en un ple clandestí va ser nomenat secretari de Defensa del Comitè Regional de Catalunya de la FIJL. Membre del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), el maig de 1947 organitzà un atemptat amb bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia --els comunistes s'atribuïren aquesta acció als seus grups guerrillers--; dies després, en juny, participà en la col·locació d'un explosiu en una de les torres del Tibidabo, però va ser descoberta abans d'esclatar.
El 6 de juliol d'aquell any va ser nomenat, amb Manuel Ramos Fernández i Manuel Llatser Tomàs, delegat de les Joventuts Llibertàries de Catalunya per al Ple Nacional de Regionals de la FIJL que se celebrà el 15 de juliol i per al Ple de la FAI celebrat a Madrid tres dies després, però no aconseguí que els citats plens assumissin les tesis guerrilleres de l'MLR. En aquesta època durant dos mesos treballà de mecànic a Nimes.
A començaments de novembre de 1947 creuà el Pirineu amb Josep Lluís Facerías, Ramón González Sanmartí, Francisco Ballester Orovigt, Domingo Ibars Juanias i Juan Cazorla Pedrero (Tom Mix). El 18 de desembre de 1947, amb Facerías, Francesc Ballester i Pere Adrover Font atracaren la sucursal del Banc de Bilbao del carrer Mallorca de Barcelona i el 30 d'abril de 1948, amb Facerías i Martínez Marín, la sucursal del Banc de Biscaia del carrer Rocafort de la mateixa ciutat. En 1949, amb Facerías, participa en la temptativa de segrest del cap de la policia Eduardo Quitela Bóveda.
Celedonio García Casino fou abatut el 26 d'agost de 1949 en una emboscada parada per la Guàrdia Civil a prop metres de la frontera de l’Albera (Espolla, Alt Empordà) juntament amb Enrique Martínez Marín (Quique). En el lloc de les morts hi ha una placa d’homenatge. Antoni Franquesa Funoll va ser greument ferit amb dos trets, un a la boca i altre al braç, però Josep Lluís Facerías i altres dos membres del grup van sortir sans i estalvis, i aconseguiren trencar el cercle policíac amb granades i passar a França amb el ferit.
Els cossos de Celedonio García Casino i d'Enrique Martínez Marín van ser enterrats al cementiri d'Espolla a la secció no consagrada de l’entrada. Deixà companya, Remedios Falceto, i una filla, Olga.
Sobre la làpida de marbre de la tomba a terra d’ambdós companys guerrillers anarquistes sempre hi ha flors. S’han fet diversos homenatges des de fa anys. El darrer a cura de la Primera Marxa d’Homenatge als Maquis de l’Empordà, la primavera de 2013.
En la Tercera Marxa d’Homenatge, el dissabte 30 de maig d’enguany, al matí, es va fer una concentració llibertària amb nombrosa participació en el coll pirinenc on van ser abatuts a traïció per agents de la Guàrdia Civil. Es va fer un dinar, seguit de la presentació d’un llibre i un debat. Cal senyalar la presència de moltes persones que foren represaliàdes, perseguides o empresonades durant el franquisme i la Segona Restauració Borbònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada