 |
| Per primera vegada, el Borbó enregistra el seu discurs de Nadal al Palau Reial de Madrid |
El
Borbó preveu «decadència i empobriment» si Catalunya trenca
l’ordre constitucional espanyol.
Comença
en la CUP el debat intern per decidir si s’accepta la proposta de
Junts pel Sí.
[Barcelona
(República Catalana) 25/12/2015]
L’AMIC DEL POBLE
Com
diu el romanço Els Segadors “Catalunya, comtat gran, qui t'ha vist
tan rica i plena! Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la
guerra”. Per això Felip VI ha passat de puntetes a la complicada
situació que van deixar les eleccions del 20-D al Regne d’Espanya
i el moment polític que viu Catalunya en el seu discurs de Nadal. El
Borbó assenyala que la pluralitat política expressada a les urnes
diumenge passat haurà de comportar una manera de fer política
basada «en el diàleg, la concertació i el compromís», ja que
reflecteix les diferents sensibilitats, visions i perspectives que hi
ha dins del Regne. El Borbó va subratlla --en referència a
Catalunya, tot i que sense al·ludir-la-- que «la ruptura de la
legalitat, la imposició d’una idea o d’un projecte d’uns
quants sobre la voluntat de la resta d’espanyols, només ens ha dut
en la nostra història cap a la decadència, l’empobriment i
l’aïllament». Per això, considera que aquest «és un error del
nostre passat que no hem de tornar a cometre». Felip VI ha instat a
respectar «l’ordre constitucional i la convivència democràtica
aprovada per tot el poble espanyol», així com «defensar els drets
i llibertats de tot els ciutadans i també defensar la nostra
diversitat cultural i territorial». A partir d’ara, ha indicat, el
Regne d’Espanya començarà una nova legislatura que requerirà
«tots els esforços i energies» per «assegurar i consolidar tot el
que hem anat aconseguint al llarg de les últimes dècades i adequar
el nostre progrés polític a la realitat de la societat espanyola».
El Borbó advoca per unes institucions «dinàmiques» i que canviïn
al mateix ritme que el poble espanyol, i que siguin sensibles a les
demandes de «rigor, rectitud i integritat» que exigeixen els
ciutadans per la vida pública. Felip VI considera que la solidesa de
l’Estat espanyol actual es basa «en uns mateixos valors
constitucionals que compartim i en unes regles comunes de convivència
que ens hem donat i que ens uneixen». Per això, ha dit que enfortir
la cohesió nacional espanyola és imprescindible per impulsar «el
progrés polític, cívic i moral» del país. De la mateixa manera,
ha considerat que ara cal, més que mai, «reconèixer tot allò que
ens uneix» i «hem construït junts al llarg dels anys». En el seu
discurs, el Borbó també s'ha referit a alguns dels propers reptes
que el Regne hauria d’afrontar. En primer lloc, ha assenyalat que
la millora de l’economia ha de ser «una prioritat» per a tothom,
sobretot per garantir que els més joves puguin tenir «la
tranquil·litat i l’estabilitat» necessàries per afrontar el
futur. Felip VI ha desitjat que al Regne d’Espanya es produeixi un
creixement econòmic sostingut que permeti continuar creant llocs de
treball dignes, enfortir els serveis públics essencials (sobretot la
sanitat i l’educació) i reduir les desigualtats, que s’han vist
accentuades per la crisi econòmica. D’altra banda, també s'ha
referit a Europa, que segons ell és un dels grans «reptes» de
l’actualitat. En aquest sentit, va recordar els atemptats de París
i el drama dels refugiats que arriben a les nostres fronteres fugint
de la guerra i la pobresa. Finalment, també ha posat l’accent en
la lluita pel canvi climàtic, on, va assenyalar, és necessari que
el Regne d’Espanya es faci sentir dins de la Unió Europea i la
resta d’institucions internacionals.
Comença
en la CUP el debat intern per decidir si s’accepta la proposta de
Junts pel Sí
 |
| La CUP entre l'oportunisme interclassista i la lluita social del dia a dia |
La
diputada de la CUP Eulàlia Reguant va admetre ahir que hi ha
tensions internes sobre la posició de la formació respecte a la
investidura d'Artur Mas, va augurar un resultat ajustat a l'assemblea
de diumenge i va confiar que la proposta de Junts pel Sí no provoqui
la ruptura del partit. En declaracions a Catalunya Ràdio, Reguant va
assegurar que si en l'assemblea que la formació celebrarà diumenge
que ve dia 27 a Sabadell (Vallès Occidental) surt un «no» a Mas «i
JxS no fa més propostes, anirem a eleccions». La diputada de la CUP
va admetre que el partit està vivint una forta tensió interna per
decidir si investeixen o no president Mas, ja que hi ha un corrent
del partit, al voltant del grup Endavant, que no accepta la condició
de JxS que Artur Mas sigui el president, encara que va admetre que hi
ha una altra part de la CUP que estaria disposada a acceptar-lo. Per
això, va augurar un resultat molt ajustat en la votació i ha
mostrat la seva confiança que aquesta situació no provoqui la
ruptura de l'organització. «Això causa tensió i, evidentment,
qualsevol decisió pot generar algunes baixes, però esperem que
diumenge puguem fer un relat conjunt i que no hi hagi una fractura de
50-50 dins de l'organització». Reguant ha assegurat: «Un 60-40 pot
passar, evidentment, però no crec que això signifiqui la fractura
del partit. Fa dies que en parlem, ahir vam fer assemblees
territorials i tothom té clar que també és important salvaguardar
la candidatura, salvaguardar el concepte i la idea de la unitat
popular que fa anys que estem treballant». Està previst que la
votació de diumenge en la qual els cupaires decidiran si Mas és o
no el futur president català sigui a mà alçada, la forma habitual
en què la CUP pren les decisions, encara que ha explicat que els
estatuts preveuen que el vot sigui secret si el 25% dels militants ho
sol·licita. Si finalment l'assemblea decideix no donar suport a la
investidura de Mas i «JxS no fa més propostes, s'hauran de convocar
noves eleccions», va assegurar. Està previst que assisteixin a
l'assemblea, que se celebrarà a la pista coberta d'atletisme de
Sabadell, 3.577 persones.
Queden
tres dies perquè 3.577 militants i simpatitzants de la CUP
decideixin quina és la posició de l'organització sobre la proposta
de Junts Pel Sí i acceptin o no la investidura d'Artur Mas. Ahir es
va fer públic un document d'anàlisi de les conseqüències de
l'acord i del desacord --i la conseqüent convocatòria d'eleccions--
per tal de fomentar la reflexió entre la militància. Algunes
assemblees territorials també van voler fer públic el seu
posicionament. El partit Poble Lliure i el Col·lectiu Drassanes
defensen, per exemple, l'acord amb JxSí per impulsar el procés i
«afeblir» CDC i les aspiracions electorals d'En Comú Podem. Opinió
totalment contrària a la que prenen Lluita Internacionalista,
Corrent Roig, Alternativa d'Esquerres del Prat, En Lluita i Procés
Constituent, organitzacions polítiques que creuen que acceptar a Mas
posaria en qüestió la continuïtat de la CUP com a força
rupturista i anticapitalista. Com a organització, la CUP no prendrà
una decisió definitiva sobre el tema fins a conèixer el resultat de
les votacions de diumenge. En tot cas, per facilitar la reflexió de
la militància, ja ha fet públic un document que recull les opinions
de diferents assemblees territorials i que analitza els escenaris que
s'obririen en funció de si s'accepta o no la proposta d'acord de
Junts Pel Sí. El document, de 55 pàgines, analitza el context
actual i recorda el paper rellevant de la CUP, començant pel fet que
de la decisió de l'assemblea sortirà el proper Govern o es
provocarà la dissolució prematura de la legislatura. En general,
els cupaires accepten que tant l'acord com el desacord amb Junts Pel
Sí provocarà renúncies en la CUP. Investir Mas significa acceptar
que el president d'un partit afectat per múltiples casos de
corrupció, responsable de nombroses retallades durant els darrers
anys i ideològicament a les antípodes de l'esquerra anticapitalista
continuaria encapçalant el procés sobiranista. Alhora, es crearia
un govern «per mantenir la confrontació amb l'Estat» i s'iniciaria
el procés de ruptura. Unes noves eleccions podrien trencar
«l'hegemonia» de CDC i convertir ERC en el partit majoritari,
facilitant l'acord des de les esquerres. A més, s'acabaria amb el
«xantatge polític» del «sense Mas no hi ha procés». Per contra,
«eliminarien» el concepte plebiscitari del 27-S, impedirien iniciar
de forma immediata el procés d'independència i el desplegament del
pla de xoc, i el paper de la CUP podria perdre incidència en cas que
el seu nombre de diputats no fos decisiu per configurar majories. Són
alguns dels pros i contres que s'inclouen en el document de reflexió
que s'ha penjat aquest dijous a la web de la CUP. Diumenge la
militància haurà de decidir entre 4 escenaris. Acceptar la proposta
de JxSí i investir Mas; acceptar la proposta però reclamar un canvi
de candidat; acceptar la investidura de Mas però no el document
d'acord; o rebutjar tant la investidura com la proposta d'acord.
Finalment,
el camp de la revolució socialista catalana i la contrarevolució
burgesa a l’entorn d’Artur Mas i els seus ‘chupamedias’ es va
definir a partir de la investidura del presidenciable burgès i la
gent que lluita per transformar la societat als Països Catalans.
Així, ex militants del Front d'Alliberament Català (FAC),
organització armada independentista nascuda el 1969 i que actuar
especialment durant el franquisme tardà, s'ha afegit a les veus que
reclamen la investidura d'Artur Mas per encetar la "desconnexió"
i el procés d'independència. Carles Garcia Solé (ex FAC i ex
militant d’ERC), com a membre d'aquest col·lectiu d'una trentena
de persones vinculades al FAC, ha manifestat en unes declaracions a
El Món que "ens sentim indignats amb la situació de bloqueig,
no hi ha dret, portem tota la vida per aconseguir aquesta oportunitat
i ara s'ho volen carregar tot, principalment la CUP, i en menor
mesura Junts pel Sí". Garcia Solé, que va ser condemnat pels
tribunals franquistes i que va participar en la famosa fuga de
Segòvia junt a militants d'ETA (político-militar), PCE(i) i
MIL-GAC, i va viure anys d'exili, considera que "cal investir
Artur Mas per desencallar la situació, perquè si el procés mor, no
els ho perdonarem, no tenen dret a carregar-se les aspiracions del
país". Des del col·lectiu d'antics membres del FAC lamenten
que "ara tot depengui d'una assemblea que poden manipular els
sectors més radicals i que ens vulguin fotre enlaire aquesta
expectativa". Cal recordar que en els primers anys de les bombes
i atracaments del FAC Jordi Pujol Soley va ajudar aquest grup
catalanista fins que a partir d’una entrevista a París, acompanyat
per Marta Ferrusola, quan el FAC es transformà en un partit
stalinista català --FAC/Catalunya Roja-- va trencar qualsevol ajuda
econòmica. Fa uns dies, va sortir un manifest pro Artur Mas signat
per antics membres de l’Exèrcit Popular Català --protagonista de
les execucions de Bultó i Viola-- i de Terra Lliure. Per la nostra
part considerem patètic que un representant de burgesia catalana
utilitzi la lluita armada d’alliberament nacional per intentar ser
president del Govern de la Generalitat i evitar una derrota electoral
del seu partit, la decadent Convergència fundada i liderada per
Jordi Pujol, al mateix temps que organitza maquinacions contra els
moviments llibertaris, com ara les operacions Pandora.
Finalment,
els dirigents de Poble Lliure Carles Castellanos i Jaume Soler –ex
alcalde d’Arbúcies que signa el manifest dels cent-- un centenar
d'alcaldes, ex alcaldes, regidors i ex regidors de la CUP han fet
públic un manifest sota el títol ‘Ni un pas enrere cap a la
independència’ on es demana que s'arribi a un acord amb Junts pel
Sí per encarrilar el procés cap la República Catalana. El signants
demanen "siguin molt conscients que en aquests moments el futur
del país està en bona part a les seves mans, i que per tant, siguin
dignes de l'esperança d'aquest poble i de totes aquelles persones
que al llarg de la història d'aquest país han deixat la seva vida
defensant-ne la llibertat i la dignitat". També demanen
"generositat, flexibilitat i empatia. Demanem mirar més enllà
de nosaltres mateixos i recordar a tantes i tantes persones que han
protagonitzat aquests darrers anys les manifestacions més
multitudinàries que es recorden. El suport social ampli a la
independència i a la República Catalana al qual hem arribat és un
bé col·lectiu que hem de preservar i fer créixer encara més; i
que de cap de les maneres s’hauria de posar en perill ni dilapidar
per manca de l’esforç polític necessari". Recorden que els
resultats del 27-S, a més, han donat a la CUP-CC l’oportunitat de
tenir un paper decisiu en la construcció de la República Catalana.
Per tant, consideren que "cal aprofitar aquesta força per
introduir-hi un alt contingut transformador de les estructures
socials i econòmiques al servei de les classes populars i
respectuoses amb el territori. Cal aprofitar aquest paper decisiu per
garantir fermesa en aquest procés d’alliberament, que no hi haurà
passes enrere. Cal aprofitar aquest paper per abordar les emergències
socials i ambientals més punyents que patim i frenar les polítiques
d’empobriment de la majoria. I cal aprofitar aquest paper decisiu
per iniciar un procés constituent de base popular per aconseguir la
màxima implicació i participació democràtica en la construcció
de la nova república". El manifest explica que molts
ajuntaments han aprovat mocions de suport a la declaració de ruptura
del Parlament, i afegeix per tant, que des del món local "rebutgem
haver d'anar a unes noves eleccions al març, una eventualitat que
considerem negativa per diverses raons". Entre aquestes, que una
nova convocatòria electoral eliminaria el caràcter plebiscitari del
27-S, i suposarien l'anul·lació de la declaració de ruptura, "és
a dir, la liquidació de l'expressió de la voluntat popular".
Remarquen que si no s'arriba a un pacte es tornaria "a un marc
autonòmic i la impossibilitat de construir la República Catalana,
perquè el resultat de les eleccions seria de caràcter autonòmic",
i per altra banda, assenyala que "oferirien, gratuïtament, la
possibilitat de reforçament de l'espanyolisme". Ja sabem quines
candidatures municipals, les que estiguin encapçalades per aquests
signants, mai més s’han de votar. Al mateix temps es coneix el
llistat de militants i quadres del partit de Castellanos i Soler. Un
centenar de militants i quadres de la contrarevolució catalana en
temps de crisi capitalista. Per ordre alfabètic de municipis hi ha
militants de Poble Lliure d’Alfés, Arbúcies, Arenys de Mar,
Argentona, Badalona, Berga, Biosca, Bordils, Borredà, Castellfollit
de Riubregós, Castellnou, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Colomers,
Girona, la Bisbal d’Empordà, Llinars del Vallès, Maials, Manresa,
Mataró, Montesquiu, Navarcles, Ripoll, Sabadell, Salt, Sant Cebrià
de Vallalta, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve de
Palautordera, Sant Gregori, Sant Joan les Fonts, Sant Pau de
Segúries, Sant Pere de Ribes, Sant Salvador de Guardiola, Seva,
Tagamanent, Tàrrega, Tarroja de Segarra, Torà, Verges i Viladamat.
En total 42 municipis, la gran majoria rurals i poca població. En
els municipis grans hi ha poca representació de Poble Lliure i en la
major part cap signant de càrrecs electes municipals o ex càrrecs.
Aquesta radiografia per pressionar a favor d’Artur Mas l’Assemblea
de la CUP a Sabadell no sembla que pugui crear gaire impacte
polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada