Escrit
fet per Heura
Negra Assemblea Llibertària de Vallcarca
Carlos
Taibo ho etziba a cada una de les seves xerrades: «Votis a qui
votis, votis o no, això no m’importa. M’interessa més saber què
fas els 364 dies restants de l’any». I és que el debat sobre el
vot, l’abstenció i els partits dura d’ençà que existeix el que
avui en dia coneixem com a esquerra anticapitalista.
La
crítica a les votacions ha estat sempre la mateixa: serveix de res
votar? Hem tirat la nostra papereta dins l’urna i ara hem d’esperar
que els representats polítics facin el que prometen. Fixem-nos que
facin el que facin, compleixin o no les seves promeses, hem perdut
quatre anys esperant! Fixem-nos que vivim a través de les seves
decisions. Si hem d’entendre que el poble és sobirà, tenim alguna
cosa més a dir i a fer que esperar-nos, oi?
Les
postures abstencionistes també semblen haver-se encallat en el
mateix argument: no votis, ja que així legitimes que segueixin
prenent decisions per part teva. Estem d’acord però, no ho
seguiran fent, haguem votat o no? Algunes inclús dirien que, donat
que governants en seguirem tenint fins que no canviïn molt les
coses, preferim tenir els més sincers i pròxims al carrer.
Com
la frase que hem citat al principi del text, nosaltres volem aportar
el següent matis dins aquest debat irresolt fins ara: ens és ben
igual si votes o no, però fes alguna cosa durant la resta de l’any.
Si volem tenir la capacitat de decidir com seran les nostres vides,
hem de començar a decidir sobre elles des del minut 0 del partit.
Veient
la creixent fornada de formacions de Nova Política que han sortit a
partir que el 15M es desinflés, volem tornar a posar en dubte que
entrar al Parlament o als Ajuntaments pugui ser algun tipus de
conquesta, però que per canviar el terreny no en tenim prou en
queixar-nos.
Per
això fem una crida a la participació en els espais que intenten
canviar les coses des de la base a través d’implicar-nos-hi dia a
dia. Hi ha mil propostes des d’on començar: els ateneus i centres
socials, les assemblees hereves del 15M, les cooperatives, els
mitjans d’informació lliures, les PAH’s, els sindicats de base…
El fet de participar activament en aquests espais implica dues coses:
1.-
Aprenem a decidir. Això vol dir saber entendre els arguments de les
nostres companyes, saber abstenir-se i treure consensos, saber
qüestionar als altres i a tenir autocrítica.
2.-
A partir d’aquest aprenentatge traiem noves maneres de
relacionar-nos amb altres col·lectius i espais, incloses les
institucions i obtenim la força per poder cridar a una contra les
injustícies o ser capaços d’aturar desnonaments o fer ús de la
desobediència de manera efectiva. En definitiva, ens empoderem.
Cada
decisió que prenem en aquests espais quedarà traduïda al futur com
la nostra empremta, la nostra col·laboració cap a aquesta societat
més justa i igualitària que tantes anhelem. No creiem que faci
falta explicar de què som capaces quan estem organitzades!
(*)
Text i infografia apareguts a La Metxa número 7, publicació de
col·lectius de Vallcarca, La Salut i la Vila de Gràcia.
Mira
també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada