 |
| Rajoy clavar dos calbots al seu fill |
En
aquesta societat de l’espectacle del caos occidental Rajoy es
refugia com a comentarista de futbol.
La
Quinta Columna aixeca el cap.
La
Vanguardia trenca una llança a favor de la suspensió financera de
facto de l'autonomia catalana.
El
diari de Màrius Carol posa en dubte que la intervenció econòmica
de l'Estat sigui una agressió "a tots els catalans".
Militants
de Convergència se’n va a casa per por als efectes socials d’una
ruptura catalana amb l’Estat espanyol.
Segueix
l’estratègia burgesa contra la CUP: Ximenis, impulsor de la
primera votació municipal per la independència denuncia la formació
per expulsar-lo "irregularment".
L'Estat
espanyol es carrega la Hisenda pròpia catalana.
[Barcelona
(República Catalana) 26/11/2015]
Després
de passar-se quatre anys amagat rere el plasma, Mariano Rajoy dóna
la cara a un mes de les eleccions espanyoles on no cal participar.
Resulta que en lloc de parlar de política, Rajoy ha intervingut per
parlar de futbol. El president del Govern del Regne d’Espanya ha
participat en una retransmissió del partit del Reial Madrid de la
Lliga de Campions, un gest controvertit que ha merescut al periodista
Jordi Basté qualificar-lo de “vergonya aliena”. Al mateix temps,
el cap de l’Executiu espanyol ha demostrat així les seves
prioritats, ja que ha declinat un debat a quatre amb Pedro Sánchez,
Pablo Iglesias i Albert Rivera a Antena 3 durant la campanya
electoral. En substitució del president, hi assistirà Soraya Sáenz
de Santamaría pel PP.
Rajoy
ha assistit a la retransmissió acompanyat del seu fill Juan, que és
qui ha deixat el moment més destacat. Preguntat pels comentaris del
videojoc FIFA, a càrrec de Manolo Lama, el periodista amb qui
estaven compartint retransmissió, ha dit: “Em semblen millorables,
per no dir que són una porqueria”. La reacció del seu pare ha
estat posar una cara desfigurada i clavar dos calbots al seu fill.
La
Vanguardia trenca una llança a favor de la suspensió financera de
facto de l'autonomia catalana
 |
| Màrius Carol segueix col·laborant amb el règim borbònic utilitzant La Vanguardia |
Pel
diari que dirigeix Màrius Carol, que fa uns dies ja va ser notícia
per haver demanat en una tertúlia que Catalunya abandonés el procés
independentista per evitar connotacions amb el gihadisme, la
intervenció de Montoro a través del FLA no és una agressió a
Catalunya. Ho pregunten en una enquesta que s'ha fet viral titulada
així: "¿La actuación del Estado con el FLA es una agresión a
todos los catalanes?". Preguntar-se això, després de sentir
les mesures excepcionals anunciades pel ministre Montoro i la mateixa
vicepresidenta Soraya -governants que han arribat a qualificar
Catalunya de la "Grècia espanyola", amb despit-, és un
intent de manipulació de l'opinió pública flagrant a favor de
l'Estat espanyol. L'enquesta fa referència a "tots els
catalans". Això implica que consideren que hi ha una part de
catalans -inclosos ells- que veuen bé i consideren necessari que
Catalunya sigui brutalment humiliada per, com ha dit el president Mas
repetidament, haver exercit el dret a vot i haver votat coses que a
Espanya no li agraden. El sol fet de fer-se la pregunta ja implica
una voluntat de crear un dubte raonable de si relament la intervenció
és dolenta.
Militants
de Convergència se’n va a casa per por als efectes socials d’una
ruptura catalana amb l’Estat espanyol
Des
de fa mesos, es multipliquen els rumors, comentaris i notícies sobre
baixes de militants de Convergència per la suposada ruta
independentista del partit o per la negociació amb la CUP per fer
president Artur Mas, si bé, de moment, no s’han visualitzat, no
han fet pública la seva deserció. “Si hi ha militants que s’han
donat de baixa, s’han quedat a casa perquè cap partit ha anunciat
afiliacions d’exconvergents”, assenyala un conseller nacional
d’aquesta formació tot i reconèixer l’existència de tensions
internes. El democristià Ramon Espadaler assegura públicament que
Unió Democràtica de Catalunya està captant “militants de CDC
espantats per la CUP”, però, de moment, no presenten ni xifres ni
noms. Sobre això, les fonts convergents consultades recorden que
passa tot el contrari: els sectors independentistes o més
nacionalistes d’Unió, enquadrats a Demòcrates de Catalunya, han
anat a Junts pel Sí. “Qui ha tingut una fuga massiva de militants
ha estat Unió, no nosaltres”, indiquen. Aquestes fonts assenyalen
que, fins ara, de la direcció convergent, només l’antic
trotskista Antoni Fernández Teixidó ha renunciat als càrrecs per
discrepàncies amb la línia política, malgrat que continua com a
militant, si bé hi ha afiliats que s’han distanciat sense fer el
pas de donar-se de baixa. “On poden anar?”, pregunten fonts del
Consell Nacional de CDC si Esquerra Republicana de Catalunya és tant
o més independentista i partidària dels acords amb la CUP, i quan
Unió és extraparlamentària i el PSC s’ha abraçat a l’unionisme.
Aquestes fonts subratllen que no hi ha fugues de militants cap a
altres partits, tot i que tampoc tenen clar si tothom continuarà o
quedarà molta gent al marge de la formació que sorgeixi de les
cendres de CDC i que ni tan sols mantindrà el nom i les sigles del
partit. D’aquests, en diuen els militants “desorientats”.
Ximenis,
partidari de la Unió Europea, ara contra la CUP
 |
| Ximenis i la seva colla |
L’impulsor
de la consulta d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, on es
demanava un “estat català en la Unió Europea”, i els membres de
l'Assemblea de la CUP d'Arenys de Munt (Maresme) han explicat en roda
de premsa que la CUP potser vol “eliminar aquella primera consulta,
així potser ningú se’n recorda que això es pot tornar a fer”.
Així, insinuen que la formació voldria tapar la possibilitat de
tornar a desafiar l’Estat amb un referèndum unilateral perquè ara
no els interessa. Unes acusacions que vénen arran que la formació
anticapitalista hagin expulsat del partit Ximenis i la gent que li
dóna suport. Sobre la investidura d’Artur Mas, han deixat clar que
ells no volen perjudicar el partit: “Acceptarem la decisió que
prengui la CUP en relació a la investidura, sigui la que sigui”.
També han explicat en roda de premsa que han decidit recórrer la
justícia ordinària i denunciar el Secretariat Nacional de la CUP,
el seu partit fins fa un mes, quan es va fer efectiva la decisió de
fer fora Ximenis i a altres membres de l'Assemblea de la CUP d'Arenys
de Munt. Consideren que la mesura vulnera els estatuts de la CUP
perquè estan al corrent de pagament i no han fet res susceptible
d’una expulsió. Admeten discrepàncies amb un altre sector de la
CUP del municipi maresmenc, però apel·len a l’esperit assembleari
d’acceptar les divergències sense fulminar ningú: “L’exclusió
ens priva dels drets d’assemblea i de la llibertat d’expressió”.
Recorden, a més, que dels 43 membres de l’assemblea local, només
són 7 els que discrepen amb ells, que són els que s’han quedat.
Sí que han disparat contra el grup municipal d’ERC del poble, ja
que creuen que “és molt possible que Esquerra es vulgui apropiar
de la imatge d’Arenys com a primer poble i ha convençut els nous
de la CUP per fer-nos fora”. ERC té l’alcaldia i Ximenis ha
recordat que “ara s’ha posat la bandera espanyola a l’Ajuntament,
quan jo era alcalde mai s’havia fet”. Després d’haver ocupat
l’alcaldia durant dos anys, el 2013 ERC, PSC i CiU van tirar
endavant una moció de censura per treure Ximenis de l’alcaldia.
Ara la CUP té tres regidors, dos dels quals expulsats que ara són
regidors no adscrits.
L'Estat
espanyol es carrega la Hisenda pròpia catalana
 |
| El TC segueix fent de 'botxí' a les ordres del Govern español |
L'Estat
espanyol ha impactat una altra agressió al cor de les finances del
Principat de Catalunya. Ja que el Tribunal Constitucional (TC) va fer
pública ahir dimecres la sentència per la que estima un recurs del
Govern espanyol contra la reforma de la llei de l'Agència Tributària
catalana i, en conseqüència, declara "inconstitucional i nul"
l'article 4 de la Llei 9/2015 que desplega l'Agència Tributària de
Catalunya per a l'ordenació dels cossos tributaris d'adscripció
exclusiva a l'agència. Prohibeix d'aquesta manera la incorporació
directa de funcionaris d'altres cossos per a l'Agència Tributària.
La llei estipulava en aquest punt que poden optar al cos tècnic de
gestors tributaris de la Generalitat, entre altres, aquells
funcionaris de l'agència tributària espanyola amb destinació
definitiva a Catalunya, fet que el Govern espanyol considerava que
"exclou el dret d'accedir en condicions d'igualtat als
interessats de la resta de l'Estat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada