Els
companys Madrigal i Miracle, després de la rendició de grup a la
Guàrdia Civil per evitar la mort del matrimoni de masovers pel
bombardeig del mas Clarà per una peça d’artilleria el matí de 4
de gener, es van identificar com a guerrillers, fent menció de les
convencions sobre presoners de guerra, que el company Miracle
coneixia perfectament, i després de ser torturats per la Guàrdia
Civil a fi de treure informació van ser cosits a trets al pas de la
riera que hi ha sota la casa de pagès en una escenificació de la
llei de fugues.
Antoni
Miracle Guitart:
El 20 de novembre de 1930 neix a Bràfim (Alt Camp)
el guerriller anarquista i membre del MURLE Antoni Miracle Guitart.
El 1939, amb el triomf franquista, s'exilià a l’hexàgon francès amb
ja seva família. En 1950 residia al barri de Collblanc de
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i feia feina com a empleat en
una entitat bancària de Sants (Barcelona). Amb Gaspar Lloret i
Manuel Llatser Tomàs, formà un grup anarquista que reorganitzà les
Joventuts Llibertàries del Barcelonès.
El 1954, amb Lloret i Llatser, s'encarregà de la impremta clandestina
que editava CNT i Solidaridad Obrera a Barcelona. El 9 de maig de
1955, quan aquesta impremta va ser descoberta per la policia, va ser
detingut i tancat amb altres (Joan Vicente Castells, Antonio Ramia
Antequera, Llatser, etc.) a la presó d'aquesta ciutat. Després de
molts de mesos de presó preventiva sortí en llibertat provisional
sota fiança i va ser acomiadat de la seva feina al banc.
L'any 1957 va fer una conferència sobre botànica a Montcada. Sense feina
i a l'espera de judici, el novembre de 1957 s'exilià a l’Estat
francès. S'establí a Clarmont d'Alvèrnia (Occitània), on treballà
com a peó en la construcció, i impartí classes de castellà i
d'esperanto als companys. En 1958 col·laborà en el Boletín
Ródano-Alpes i ocupà la secretaria de Propaganda de les Joventuts
Llibertàries a Lió (Arpitània).
En
1el 959 fou delegat al Ple de Vierzon i fou nomenat secretari de les
Joventuts Llibertàries de Clarmont d'Alvèrnia. Aquest mateix any,
malgrat el seu pacifisme, acceptà la sol·licitud de Francesc Sabaté
Llopart perquè l'acompanyés amb el grup guerriller del MURLE a
l’Interior. El grup creuà la frontera amb Quico Sabaté, Francisco
Conesa Alcaraz, Regelio Madrigal Torres i Martín Ruiz Montoya. La
Guàrdia Civil detectà el grup guerriller i s’establí un
tiroteig.
Posteriorment,
la tarda del 3 de gener de 1960 els cinc companys van ser víctimes
del metrallament a traïció de l’oficial del Servei d’Informació
la Guàrdia Civil José Blázquez Pedraza –ara resident al carrer
Antoni Canals de Roses, Alt Empordà-- a la porta de l’hostalet que
aleshores hi havia al mas Clarà a la Mota (Palol de Revardit, Pla de
l’Estany) i el grup guerriller uniformat, llevat Sabaté que va
poder fugir de la casa de pagès durant un tiroteig la nit del 3 al 4
de gener, va ser víctima de la llei de fugues.
Els
companys Madrigal i Miracle, després de la rendició de grup per
evitar la mort del matrimoni de masovers pel bombardeig del mas Clarà
per una peça d’artilleria el matí de 4 de gener, es van
identificar com a guerrillers, fent menció de les convencions sobre
presoners de guerra, que el company Miracle coneixia perfectament, i
després de ser torturats per la Guàrdia Civil a fi de treure
informació van ser cosits a trets al pas de la riera que hi ha sota
la casa de pagès en una escenificació de la llei de fugues. En les
seves autòpsies es veu que anant esposats un amb l’altre van rebre
els trets pel costat dret i l’esquerra cada company, cosa
impossible sense aplicar la llei de fugues. També hi ha el testimoni
dels soldats de lleva destinats a Girona que eren presents en aquest
crim de guerra i els van obligar a collir els seus cossos, que van
ser portats al cementiri vell gironí.
Hi
ha familiars seus a Bràfim que mantenen viva la seva memòria.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada