L’1
de gener havia penetrat a l’Interior pel Pirineu com a guerriller
d’un grup foquista que intentà endegar un procés insurgent obrer
i popular contra el franquisme, amb suport internacional
Rogelio
Madrigal Torres:
El 5 de novembre de 1933 neix a l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès) el guerriller anarquista i membre del MURLE
Rogelio Madrigal Torres.
En
1956 va desertar de l'exèrcit a la Seu d'Urgell i es va refugiar a
l’Estat francès, instal·lant-se a Dijon (Costa d’Or, Dordonya),
on va fer de paleta. Va entrar en la lluita guerrillera llibertària
de l’Exili i l’1 de gener de 1960 --efemèride de l’entrada de
la guerrilla cubana a l’Havana-- va creuar els Pirineus amb un grup
guerriller del MURLE per endegar una xarxa de nuclis a Catalunya amb
suport internacional dins l’estratègia foquista insurgent, junt
als companys Quico Sabaté Llopart, Antoni Miracle Guitart, Francisco
Conesa Alcaráz i Martín Ruiz Montoya,; però la tarda del 3 de
gener de 1960 van ser víctimes del metrallament a traïció de
l’oficial del Servei d’Informació la Guàrdia Civil José
Blázquez Pedraza –ara resident al carrer Antoni Canals de Roses,
Alt Empordà-- a la porta de l’hostalet que aleshores hi havia al
mas Clarà (la Mota, Palau de Revardit, Pla de l’Estany) i el grup
guerriller uniformat, llevat Sabaté que va poder fugir de la casa de
pagès durant un tiroteig la nit del 3 al 4 de gener, va ser víctima
de la llei de fugues. Els companys Madrigal i Miracle, després de la
rendició de grup per evitar la mort del matrimoni de masovers pel
bombardeig del mas Clarà per una peça d’artilleria el matí de 4
de gener, es van identificar com a guerrillers, fent menció de les
convencions sobre presoners de guerra, que el company Miracle
coneixia perfectament, i després de ser torturats per la Guàrdia
Civil a fi de treure informació van ser cosits a trets al pas de la
riera que hi ha sota la casa de pagès en una escenificació de la
llei de fugues. En les seves autòpsies es veu que anant esposats un
amb l’altre van rebre els trets pel costat dret i l’esquerra cada
company, cosa impossible sense aplicar la llei de fugues. També hi
ha el testimoni dels soldats de lleva destinats a Girona que eren
presents en aquest crim de guerra i els van obligar a collir els seus
cossos, que van ser portats al cementiri vell gironí.
Hi
ha familiars seus que viuen a Portbou (Albera marina, Alt
Empordà).
Mira també:
L’últim cop de Quico Sabaté
Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.
Sabaté va morir hores després de Camus
Xarxa resistent Sabaté
Quico Sabaté no va matar el tinent Fuentes. Noves dades.
Joan Ventura i Ballbé, autor del llibre ‘Tren correu 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys’, ha fet aquestes revelacions
Els criminals de guerra del Mas Clarà i Sant Celoni del gener de 1960
Denúncia pública dels crims de guerra de fa 53 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada