Missa al Paüls de Figueres per Franco sense anomenar-lo

Es tracta de la única missa franquista documentada al Principat de Catalunya aquest 20-N.  

L'homenatge oficial es va suspendre però se'l va recordar sense citar-lo explícitament. 

L’encarregà l’exregidor franquista Gallego i va dir missa el capellà també franquista Mulet.

La cerimònia catòlica franquista celebrada ahir a la capella dels Desemparats dels Paüls de Figueres, a l'Asil Vilallonga

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/11/2015 

Figueres (Alt Empordà).- 

La cerimònia oficial de la Fundació Francisco Franco a Figueres (Alt Empordà), que enguany hauria commemorat el 40è aniversari de la mort del dictador, es va suspendre «in extremis» dimarts després que el Bisbat de Girona intercedís davant el capellà franquista Josep Mulet. La cerimònia se celebrava a la capella dels Desemparats dels Paüls, a l'Asil Vilallonga des del primer aniversari de la mort del «Caudillo». Malgrat això, i tal com el mossèn Josep Mulet havia alertat, es va recordar que un feligrès de la ciutat, Fernando Gallego, havia demanat recordar-lo i, sense concretar noms, va venir a dir que el seu déu no hi entenia, de “bàndols” en les “dues Espanyes”.

La polèmica es va encendre a les xarxes socials quan dilluns va transcendir que la Fundació Francisco Franco organitzava una de les setze misses previstes per al dictador a Figueres, a l’únic municipi del Principat de Catalunya. En realitat, no era cap novetat. L'homenatge al «Caudillo» s'hi havia fet des de 1976, primer aniversari la seva mort. El dilluns la CUP i ERC de Figueres van protestar aïradament i el bisbe de Girona es va sentir en un peu en fals, tot tirant pilotes fora. La commemoració enguany del 40è aniversari de l'efemèride, però, va posar el crit d'alarma i ràpidament -tot i no dependre d'ells. Finalment,  el Bisbat de Girona va intercedir per aconseguir suspendre la cerimònia, que havia d’oficiar mossèn Josep Mulet. La missa de tres quarts de vuit quedava fora del calendari eclesiàstic però es mantenia l'habitual de les set, en castellà. El capellà es reservava el dret de fer una pregària en el seu nom si algú ho demanava. I així ho va fer. No es va dir cap nom però tothom sabia que l'encàrrec de Fernando Gallego del qual parlava el mossèn es referia al general Franco.

La missa va iniciar-se puntual, després de la Novena de la Verge Miraculosa que havia començat a dos quarts de set. Hi havia una trentena de persones, algunes assídues de la missa de les set --va dir després Mulet-- l'única que es fa en castellà a la ciutat. I com no podia ser d'una altra manera, el prevere va fer referència a la missa anul·lada. No en va explicar els motius. Es va limitar a dir «com sabeu» hi havia una altra missa i va fer referència a la petició de Fernando Gallego, el figuerenc i exregidor franquista de la ciutat que està al Patronat de la Fundació Franco. El capellà franquista va evitar en tot moment --malgrat que en més d'una ocasió va fer referència a l'eucaristia demanada pel seu col·lega polític Fernando Gallego-- pronunciar el nom del dictador. Va parlar de «les dues Espanyes» i també va venir a dir que el seu déu no hi entenia, de bàndols, que era ell qui havia de jutjar o que «cadascú té el seus morts». No va voler fer-hi més referència tot i que tothom que estava present sabia a qui es referia i per a qui anava la pregària. La resta de la cerimònia va seguir el procediment establert.

Josep Mulet ja ho havia dit al matí davant de les càmeres de TV3 i ho va reiterar després de la cerimònia eclesiàstica catòlica apostòlica romana preguntat per un diari. «És déu qui ha de jutjar i tothom té dret a demanar una pregària pels seus difunts», va dir, tot recordant que «no he dit cap nom en cap moment». A Figueres es va recordar el 20-N franquista, encara que d'una manera peculiar, el general dictador un any més.

La de Figueres era una de les setze misses en memòria del dictador Francisco Franco que s'havien de celebrar entre els dies previs i ahir a tot el Regne d’Espanya, amb la particularitat que Figueres era l'únic lloc del Principat de Catalunya on la Fundació dedicada al «Caudillo» organitzava un acte d'aquestes característiques. Així s'ha fet durant els darrers 39 anys i així encara constava ahir encara al web de l'ens.  

L'Ajuntament de Figueres, governat per CiU i el PSC, ja va manifestar que ho considerava un acte privat i també el Bisbat de Girona, que va recordar que pertanyia a la congregació religiosa dels Paüls tot i que van intercedir perquè, davant de la polèmica, se suspengués, cosa que finalment no va impedir l’Església catòlica. Segueix la croada franquista iniciada pel general Franco al Marroc la nit del 16 al 17 de juliol de 1939. El Bisbat de Girona i l’Ajuntament de Figueres s’han cobert de merda i de fems.