El
juliol de 1922, com a delegat de Sant Pere Pescador, assistí a la Conferència
Extraordinària de la CRTC a Blanes i aquest mateix any entrà a formar part, com
a representant del Sindicat de la Pell, del Comitè Nacional confederal.
El
desembre de 1922 participà en la Conferència Regional de Grups Anarquistes de
Barcelona.
El
1937 es presentà voluntari en una missió secreta de muntatge d'avions de
combats a Vilabertran.
El
gener de 1939 intentà creuar la frontera per la Jonquera, però hagué de
retornar a Figueres i a Olot. A primers de febrer, finalment, creuà els Pirineu
amb la Retirada.
A l’Estat francès patí els camps de concentració d’Arle, Sant
Cebrià de Rosselló, Agde, Gurs i Sètfonts, i el febrer de 1940 s'allistà en una
Companyia de Treballadors Estrangers.
Manuel Sirvent
Romero:
El 16 de novembre de 1890 neix a Elda (Vinalopó Mitjà, País Valencià)
el destacat anarquista i anarcosindicalista Manuel Sirvent Romero. Fill d'una
família de jornalers del camp, no va anar molt a l'escola i de molt jove
recorregué la comarca buscant feina. En 1897 entrà com a aprenent de sabater.
L'any 1909, mentre feia feina a Almansa, s'introduí en el pensament socialista de la
mà del mestre laic José Lorite i el 25 d'octubre d'aquest any fundà a Elda una
agrupació socialista. En el 1910 passà un temps a Barcelona, on fou responsable
del grup «Cultura». De tornada a Elda, en 1911, s'integrà en el grup anarquista
«Los Invencibles», al voltant de José Gil. En 1913 s'uní lliurement a la seva
cosina Dolores, que esdevindrà la seva companya durant tota la seva vida i amb
qui tindrà quatre infants, tres dels quals suraren (Amor, Luz i Redención).
L'agost
de 1913, sense feina pel boicot de la patronal que el vol castigar per enterrar
civilment la seva mare, viure en amor lliure amb una cosina i militar en
l'anarquisme social, marxà a Barcelona. Tomás Herreros Miquel i Manuel
Buenacasa Tomeo el van introduí en el moviment llibertari català i ingressà en
el Sindicat del Calçat de la «Sociedad La Armonía», de la qual va ser nomenat
tresorer. En 1914 entrà com a redactor del periòdic antimilitarista de Sabadell
(Vallès Occidental) Regeneración, d'Eusebi Carbó i Carbó, i a formar part de
l'Ateneu Sindicalista de Barcelona. El 1915 retornà a Elda i aconseguí que Carbó
i Antonio Loredo Martínez s'encarreguessin de l'escola racionalista i del
periòdic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'aquesta localitat.
-
Novament
el boicot patronal l'obligà a marxar i s'establí a Villena, on en aquest mateix
1915 fundà el grup anarquista «Paso a la Anarquía», i més tard marxà de bell
nou a Barcelona. Amb Gastón Leval, Fortunato Barthe i Basilio Artal, milità en
el grup anarquista barcelonès «Los Hijos del Pueblo» i formà part del comitè de
la societat de sabaters. En 1917 s'integrà en la comissió presidida per Tomás
Herreros encarregada d'organitzar una conferència nacional de grups anarquistes
en ple moment revolucionari i durant la vaga general insurreccional d'agost
d'aquell any lluità a les barricades. El juny de 1918, durant la vaga de
sabaters que durà tres setmanes, va fer un míting amb Ángel Pestaña Núñez i
Josep Viadiu Valls. Buscat per la policia, es refugià un temps a Saragossa.
El
juny d'aquest 1918 assistí al Congrés de Sants de la Confederació Regional del
Treball de Catalunya (CRTC) i participà en la creació del Sindicat Únic de la
Indústria de la Pell. El març de 1919, durant la vaga de la Canadenca, va ser
detingut i empresonat a Montjuïc. Després d'un temps deportat a Extremadura,
abandonà Barcelona i s'establí a Villena, on realitzà tasques sindicals afiliat
a la Unió General de Treballadors (UGT), ja que no havia sindicat
anarcosindicalista a la localitat, i entrà a formar part del Comitè Executiu
Local d'aquest sindicat. Presidí un míting contra l'encariment de vida. Cap al
1921, sota el pseudònim de Un noi audaz, col·laborà en el periòdic Redención
d'Alcoi i a Villena fundà un sindicat afiliat a la CNT, fet pel qual va ser
amenaçat de mort per un oficial de la Guàrdia Civil del poble i retornà a la Barcelona
en plena època del pistolerisme.
El
juliol de 1922, com a delegat de Sant Pere Pescador (Alt Empordà), assistí a la
Conferència Extraordinària de la CRTC a Blanes i aquest mateix any entrà a
formar part, com a representant del Sindicat de la Pell, del Comitè Nacional
confederal. El desembre de 1922 participà en la Conferència Regional de Grups
Anarquistes de Barcelona. A començaments de 1923 va fer una gira
propagandística pel País Valencià per recaptar fons per mantenir la defensa
armada contra el Sindicat Lliure i una gira arreu de l'Estat per explicar el
projecte d'acció revolucionària de la CNT. A mitjans de 1923 substituí el
secretari nacional de la CNT Bartolomé Viñas, que s'havia ferit accidentalment
amb la seva arma, i convocà un Ple de Federacions de Regionals a València a
començaments d'agost el qual decidí traslladar la secretaria nacional
confederal a Sevilla.
El
setembre de 1923 abandonà Barcelona i s'establí a Villena i poc després a Elda,
on es guanyà la vida com a representant de llibres i on fou nomenat president
del sindicat ugetista, únic legal. Detingut, va ser deportat a peu fins a
Motilla del Palancar (Conca) i romangué tancat quatre mesos a Conca capital,
essent alliberat a començaments de 1925. Després d'una temporada a Elda, des on
va enviar diners per a la «Subscripció Internacional a favor dels presos per
qüestions socials», en 1925 retornà a Barcelona.
Entre
1925 i 1927 patí alguns mesos de presó. En 1927, segons alguns, participà
activament en la creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i assistí a
la seva reunió fundacional a València, però sembla que no va ser així. El juny
de 1930 va ser nomenat vicesecretari del Comitè Nacional de la CNT, amb
Progreso Alfarache Arrabal de secretari. També va ser secretari de la Comissió
de Relacions de la FAI i, amb aquest càrrec, encarregat de dialogar amb Fermín
i Galán i altres militars amb la finalitat de derrocar Primo de Rivera. Al
final de la Dictadura d'aquest es mostrà força actiu i ocupà diversos càrrecs
orgànics: vaga de metal·lúrgics i portuària de Sagunt, organitzador d'un Ple
Regional de grups anarquistes del País Valencià celebrat a Villena, gira
valenciana en representació del comitè revolucionari, membre del Comitè
Peninsular de la FAI, assistència al Ple Regional de Llevant en representació
del Comitè Nacional de la CNT, míting a Vitòria amb Sebastià Clarà i Isaac
Puente, etc. El Comitè Revolucionari el va enviar per trobar-se amb Ramón
Franco a Madrid per tractar temes insurreccionals; després d'aquesta
entrevista, el 10 d'octubre de 1930 va ser detingut a Alcázar de San Juan de
camí a València i empresonat fins al març de 1931. Un cop lliure, aquest mateix
any presidí el Sindicat de la Pell, càrrec que abandonà per entrar en el Comitè
de Relacions de la Federació Nacional d'Indústria de la Pell.
El
juny de 1931, durant la Conferència Peninsular de la FAI, la seva acció
conspiradora va ser desaprovada i se li va prohibí exercir càrrecs durant mig
any. El seu paper també va ser durament criticat durant el Congrés de la CNT
d'aquell any. Marginat per alguns sectors, va ser enviat pel Comitè Nacional de
la CNT per participar en un míting a València a favor dels presos, juntament
amb Libertad Ródenas i Juan Rueda López, però el grup anarquista local li va
prohibir l'accés a la tribuna. L'abril de 1932 representà el Sindicat de la Pell
en el Ple Regional de Catalunya celebrat a Sabadell. L'1 de maig de 1932 va fer
un míting amb Bru Lladó Roca a Saragossa, pel qual el jutjat de la capital
aragonesa el reclamà per processar-lo per injúries; detingut el 4 d'agost de
1932 a Barcelona, va ser alliberat el 12 d'aquest mes. En aquesta època va fer
una gira propagandística per Aragó i les Illes Balears. L'estiu de 1932 va
estar tancat un temps a la presó Model de Saragossa. Sembla que visqué uns temps
a les Illes Balears. Després tingué problemes amb alguns militants del ram de
la pell i es va veure obligat a abandonar el sindicat entre 1933 i 1935,
muntant un taller de sabateria amb altres obrers anarquistes.
El
juliol de 1936 lluità a les barricades barcelonines contra l'aixecament militar
franquista. En el període revolucionari participà activament en el procés
col·lectivitzador. Va ser nomenat secretari, amb Tomás Ruiz Morales, de la
Indústria Socialitzada del Calçat i l'octubre de 1936 assistí a la Conferència
de la Pell entre la CNT i la UGT celebrada a València. En aquesta conjuntura,
s'oposà a la participació confederal en els governs estatals.
El
març de 1937 presentà la seva dimissió en la Indústria Socialitzada del Calçat
en desacord a certes orientacions polítiques. Treballà després als tallers
d'aeronàutica de Sabadell i es presentà voluntari en una missió secreta de
muntatge d'avions de combats a Vilabertran (Alt Empordà).
El
gener de 1939 intentà creuar la frontera per la Jonquera (Alt Empordà), però
hagué de retornar a Figueres (Alt Empordà) i a Olot (la Garotxa). A primers de
febrer, finalment, creuà els Pirineu amb la Retirada. A l’Estat francès patí
els camps de concentració d’Arle (Provença, Boques del Roine, Occitània), Sant
Cebrià de Rosselló (Catalunya Nord), Agde (l’Herau, Llenguaqdoc, Occitània),
Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitània, Occitània) i Sètfonts (Tarn i Garona, Midi
Pirineu, Occitània) i el febrer de 1940 s'allistà en una Companyia de
Treballadors Estrangers (CTE) que fou destinada a diversos indrets (Sent Medard
de Jalas, Mamisan, Bula de Terranera i Campossí). Detingut per les tropes
alemanyes a Rennes (Ille i Vilaine, Bretanya), va ser enviat a la base
submarina de Brest (Finisterre, Bretanya) per treballar en el reforçament de
dics, a Cherbourg i finalment confinat entre el 22 de febrer de 1942 i el 21 de
juliol de 1944 a l'illa anglonormanda d'Alderney.
Després
de l'Alliberament s'establí a Rennes on ajudà a la reorganització llibertària,
fundant la seva Federació Local de la CNT-AIT. El març de 1945 dirigí Libertad,
butlletí setmanal regional del Moviment Llibertari Espanyol a Bretanya. A
partir de l'1 d'abril entrà a treballar com a cambrer a les cantines d'una base
de l'Exèrcit nord-americà a Rennes. A començaments de maig de 1945 representà
la Federació Local de Rennes en el Primer Congrés de la CNT en l'Exili celebrat
a París (Illa de França). Va ser membre del Comitè Regional de Bretanya i el
seu representant en la Junta Española de Liberación (JEL, Junta Espanyola
d'Alliberament). A finals de 1945 s'establí a París, on milità en la CNT-AIT i
en el grup anarquista «Los Cosmopolitas» de la FAI. L'octubre de 1947 fou
delegat per Nanterre, Amiens i Nancy al Congrés de Tolosa de Llenguadoc.
L'agost de 1948 enviduà i passà a viure amb el seu fill Amor. En el 1961 una
hemiplegia del costat esquerre el va impossibilità per a tasques orgàniques.
Manuel Sirvent Romero va morir l'1 de desembre de 1968 a Orsay (Illa de França).
En 2012 es publicaren, amb una edició crítica a càrrec de Joël Delhom
Kervréhan, les seves memòries sota el títol Manuel Sirvent Romero, un militante
del anarquismo español (Memorias, 1889-1948).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada