Perseguit
pel Quart Grup de la Segona Brigada Regional de Barcelona durant les detencions
dels membres del Comitè Nacional i el de Catalunya de la CNT-AIT i del
Peninsular de la FAI el setembre de 1975, Navarro s’amagà fins la primavera de
1976 a Perpinyà.
Antonio Navarro Velázquez:
El 16
de novembre de 1920 neix a Caravaca de la Cruz (Múrcia) l'anarquista i
anarcosindicalista Antonio Navarro Velázquez, conegut com Antonio el Zapatero
o, simplement, Zapatero. Quan tenia 12 anys s'afilià a la Confederació Nacional
del Treball (CNT-AIT) de la seva localitat.
En
1935 emigrà a Barcelona, on començà a militar en un grup anarquista. Quan el
cop militar franquista de juliol de 1936, intentà integrar-se en les milícies
confederals, però havia de tenir almenys 17 anys, i a partir de 1937 serví en
l'Exèrcit Popular de la República espanyola.
Amb
el triomf franquista passà a l’Exili i participà en la Resistència contra
l'ocupació nazi. En 1947 entrà a la Península en missió orgànica, però va ser
detingut l'any següent; jutjat, va ser condemnat a una llarga pena de presó, la
qual purgà, d'antuvi, a Saragossa (Aragó) i, després, a Sant Miquel dels Reis
(València, País Valencià) i, finalment, a Burgos (Castella).
En
el 1960 va ser posat en llibertat condicional. A Barcelona, amb José Navarro Muñoz
i Joaquín Amores Ortiz, participà en l'organització del grup anarquista
«Perseverància Àcrata», el qual, fins a 1977, ajudà els companys buscats per la
policia franquista a passar a la frontera del Pirineu i arribar a Tolosa de
Llenguadoc (Occitània), com fou el cas, el 27 d’abril de 1974, de Miquel-Dídac
Piñero, de l’Escala (Alt Empordà).
El setembre
de 1975, durant un estat d’excepció franquista, passà novament a l’Exili, fugint
de la seva detenció per part del Quart Grup de la Segona Brigada Regional de
Barcelona com a dirigent de la CNT-AIT i la FAI de l’Interior. Després d’un
tremps a Perpinyà (Rosselló), refugiat a casa de companys, la primavera de 1976,
després d’una estada a l’apartament de M.-D. Piñero, un cosí d’aquest militant
escalenc, Miquel Àngel Torres Pascual, també de l’Escala i resident a Perpinyà
des de l’exili dels seus pares el 1939, el passà a l’Interior amb el seu
automòbil francès. Navarro portava una perruca per dissimular, ja que era calb.
També
fou membre del Comitè Nacional clandestí de la CNT-AIT, especialment amb Manuel
Saldaña de la Cruz. A mitjans dels anys setanta participà en la reorganització
de la CNT-AIT a Barcelona. El 30 de març de 1978 va ser detingut, juntament amb
altres tres companys (Francisco Rodríguez Meroño, José Luis López Moreno i Ana
María Álvarez López), acusat de ser el «cervell» d'un «grup específic» (Grups
Autònoms Llibertaris) de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i del
metrallament, el 19 de març de 1978, de la caserna de la Policia Armada de
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). En els anys noranta milità en la Federació
Local de la CNT-AIT de Barcelona i, poc abans de morir, en la Federació Local
de la CNT-AIT de Cornellà de Llobregat amb la intenció, amb Manuel Saldaña, de
formar un nou sindicat, segons ANARCOEFEMÈRIDES (16 de novembre). La seva
companya, Carmen Edo. Antonio Navarro Velázquez va morir el 30 d'agost de 1999
a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada