SISENA CRÒNICA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Dos enemics de la República Catalana i membres de la Quinta Columna de l'Espanya negra

Miguel Ángel Rodríguez, antic portaveu del govern Aznar, fa una piulada en que demana l’afusellament del president en funcions de la Generalitat de Catalunya. 

Al mateix temps, una part de la dreta catalanista, en contra del pacte de Junts pel Sí i la CUP.

Andreu Mas-Colell, Francesc Homs, Felip Puig i Miquel Puig, dins el sector que rebutja el pacte per una República Catalana.

Una part de la burgesia nacional catalana és la Quinta Columna de l’Espanya negra. 

Per Rajoy, el procés és un “sense sentit”.

El president del Govern espanyol no considera cap de les opcions que triï Catalunya com a bona. 

Antonio Gala titlla els independentistes de “catalans dolents i tèrbols”. 

Els bisbes espanyols clamen contra el procés. 

El president de la Conferència Episcopal diu que els independentistes catalans estan introduint inseguretat, inquietud, incertesa, risc de caos i divisió. 

[Barcelona (República Catalana) 16/11/2015] 

Miguel Ángel Rodríguez

Mentre el govern del Partit Socialista francès i el president de la República francesa arrel dels atacs sagnants islamistes al centre de París i l’estadi de Sant Denis declara, en principi per tres mesos, un estat d’excepció i de guerra, amb suspensió també del Tractat de Schengen a les fronteres, a l’estil dels estats d’excepció franquistes i de la mateixa ocupació alemanya de 1940, en definitiva, una reedició de Versalles contra la Commune de 1871, el jacobinisme espanyol de dretes i d’esquerres s’anima en la seva croada contra l’autodeterminació republicana catalana. Així, un antic stalinista i seguidor de Mao, Miguel Ángel Rodríguez, que fou portaveu del Govern espanyol amb José M. Aznar, ha tornat a fer un altra piulada Twitter en que aquest polític del PP demana que el president en funcions de Generalitat, Artur Mas, sigui afusellat. Simplement segueix la tradició jacobina espanyola, que no cal que sigui d’extrema dreta o franquista, doncs el líder de la burgesia republicana dels anys trenta del segle vint, Manuel Azaña, rebutjava violentament la iniciativa pròpia dels pobles, com demostrar amb l’organització i execució de la repressió contra l’anarquisme social i la CNT-AIT a Andalusia, Catalunya i Aragó. Primer, la massacre de Casas Viejas el gener de 1933, amb l’ajuda del PSOE; més endavant, comptant amb la mà d’obra stalinista, el sagnat Maig de 1937 a Catalunya; els assassinats de Berneri, Barbieri, Nin i molts altres revolucionaris  i la dissolució del Consell de Defensa d’Aragó i l’agressió contra les col·lectivitzacions aragoneses l’agost de 1937. A QUADERN DE LA POBLETA, escrit per Azaña el 31 de maig de 1937, després de les jornades de Maig, manifesta que compta amb nombroses “proves d’insolidaritat i menyspreu, d’hostilitat, de xantatgisme que la política catalana d’aquest mesos ha donat enfront el Govern de la República”; a l’escrit ‘Cataluña en la guerra’ insisteix que “produït l’alçament de juliol del 1936, nacionalisme [ERC/Generalitat] i sindicalisme [CNT-FAI], en una acció molt confusa, però convergent, van usurpar totes les funcions de l’Estat a Catalunya. No seria just dir que secundaven un moviment general [contra el cop d’estat]. Van posar en execució una iniciativa pròpia.” I en l’article ‘La insurrección libertaria’ Azaña deia que “el nostre poble [d’Espanya] està condemnat a que, amb la monarquia o amb la república, en pau o en guerra, sota un règim autoritari i assimilista o sota un règim autonòmic, la qüestió catalana perduri com un front de pertorbacions”, ja que no és “una qüestió artificial”, sinó que “és la manifestació aguda, molt dolorosa, d’una malaltia crònica del cos espanyol.” 

L’estat d’excepció i de guerra a la República francesa 

La massacre a l’Illa de França de l’Estat Islàmic apareix com una bombona d’oxigen per l’Espanya negra de sempre. Així, l’estat d’excepció i de guerra a la República francesa, amb la militarització de la societat i l’abolició de les llibertats burgeses formals d’associació, reunió i manifestació amb els registres domiciliaris i de vehicles indiscriminats sense mandat judicial, dóna suport moral a la croada de l’Espanya negra contra el procés republicà independentista català. Al mateix temps, una ofensiva repressiva contra el separatisme català a partir del dilluns 21 de desembre, després de les eleccions legislatives espanyoles, tindrà la avantatge logística d’un Pirineu blindat per la policia i l’exèrcit de la República francesa. No serà possible trobar refugi a l’altra banda de la frontera, “nord enllà”. El poble català es trobarà encerclat pel jacobinisme espanyol i francès armat. 

Una part de la dreta catalanista, en contra del pacte de Junts pel Sí i la CUP per una República Catalana

Un pacte parlamentari entre Junts pel Sí i la CUP sembla que no només ha aixecat polseguera dins la formació de l'esquerra independentista. I és que si fins ara només havien sortit veus crítiques des de sectors de la CUP en contra d'un pacte amb Convergència, ara sectors de CDC han manifestat públicament el seu rebuig a un pacte amb la formació de l'esquerra independentista. El que ho ha expressat més clarament ha estat el conseller Andreu Mas-Colell en un article al diari ’Ara’ d'avui, on aposta per no pactar mesures de govern amb la CUP encara que això suposi repetir eleccions el mes de març. 

Mas-Colell assegura que "per la raó que sigui, que segurament inclou la immaduresa parlamentària, la CUP pretén condicionar a fons el programa polític". Mas-Colell ha deixat clar la CUP és "euroescèptica i antieuro" que "associar-nos, encara que sigui indirectament, amb aquestes posicions ens fa mal". Com a conclusió el conseller d'Economia diu que "de la CUP pot acceptar dos vots pe ra la investidura d'Artur Mas però no les seves condicions", encara que això ens porti a unes noves eleccions el mes de març. 

Per la seva banda el candidat pel 20-N de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha subscrit l'article de Mas-Colell en una entrevista a ‘Els Matins’ de TV3. Homs ha acusat la CUP d'estar frenant el procés sobiranista amb el seu bloqueig a la investidura d’Artur Mas i de fer "una arrencada de cavall i després una parada de burro". "No pot venir la CUP amb 10 diputats i carregar-s'ho tot", ha deixat anar Francesc Homs, que li ha recriminat d'actuar "en contra de la gent treballadora". 

El conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ja va transmetre els seus dubtes sobre les negociacions i un futur acord entre Junts pel Sí i la CUP. De fet, ja fa dies que Felip Puig va posar sobre la taula que "el model econòmic de Junts pel Sí i la CUP són molt diferents i, en molts aspectes, incompatibles" i ja va assegurar que "hi ha algunes línies vermelles que no podem travessar". Ara defensa que “no pot ser que els que treuen deu diputats [el 27-S] marquin la política econòmica del Govern". 

Miquel Puig, candidat de Democràcia i Llibertat per a les eleccions del 20 de desembre, també ha mostrat discrepàncies amb la CUP. En un article publicat aquest divendres al diari ‘Ara’, l'economista assegura que la declaració aprovada pel Parlament "és molt insuficient perquè només sembla redactada per satisfer les preferències d’una part extrema de l’espectre independentista" i que "deixa fora la gent d’ordre que volem la independència per fer un país millor i que és impossible sense la protecció a l’empresa, a l’empresari, a l’esforç i a l’estalvi”. 

Josep Antoni Duran i Lleida, cap de llista d'Unió per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, també hi ha posat cullerada tot i no formar part de la coalició amb Convergència. Duran i Lleida ha aprofitat per recriminar a Artur Mas "les concessions" fetes per intentar aconseguir la investidura. "No s'hauria d'haver negociat amb la CUP", ha afirmat Duran, que opina que "l'esquerra antisistema té un model de societat antagònic al de CDC". 

Al mateix temps, el diari ‘La Razón’ surt amb l’argument enverinat de que el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, hauria plantejat al president en funcions del Govern de la Generalitat, Artur Mas, que renegués públicament de Jordi Pujol si volia ser investit president. ‘La Razón’ afirma que es tracta d’un relat d'algunes persones presents en una reunió que van mantenir líders de Junts pel Sí amb representants cupaires després de la segona sessió d'investidura, la setmana passada. Segons ‘La Razón’, Baños hauria dit personalment a Artur Mas: "Renega de Pujol i l'acord està tancat". I el president Mas es va emprenyar i va respondre: "Fins aquí hem arribat". Baños va replicar dient que tenen "la paella pel mànec", assegura aquest diari. 

En les hores posteriors al segon rebuig de la CUP a la investidura de Mas com a president han sorgit les diverses veus que ha carregat contra els cupaires des de les files convergents. 

Ramon Espadaler i Unió Democràtica ja fa dies que han posat l’horitzó d’unes noves eleccions per Catalunya, com a preferència. El 27-S es van quedar sense representació i ara malden perquè l’embat entre CDC i CUP embarranqui el procés i l’orgull de les dues formacions porti el país cap a uns nous comicis. Aquest migdia, el candidat fallit d’Unió piulava una ràfega de tuits “1/2 Fa 8 dies QHoms aplaudia aquesta resolució. Avui demana Seguretat Jurídica, negociació, europeisme i Govern fort”. De fet havien de ser un parell però finalment n’han estat tres. Espadaler acompanyava aquest primer tuit d’una fotografia on es llegia el text del sisè acord de la resolució independentista on es cridava a la desobediència al TC. “2/2 Vistes les 4 condicions de Q Homs davant la CUP, concloc que si hagués militat a Unió, el 14J hauria votat un SÍ rotund a la consulta”. Espadaler no sap com atraure l’atenció, expressar el clàssic “nosaltres ja ho dèiem” abans que les negociacions avortin, i prova de justificar la pèssima legitimitat que va tenir el referèndum intern que va fer al juny i que va acabar amb el trencament del partit i la federació. “i 3... Per això no calia entregar-se a ERC i trencar amb Unió.... Segurament, el país ara ho agrairia”.  Unió acaba d’iniciar una travessia del desert que podria acabar amb les sigles històriques d’aquesta formació, si un cop de vent favorable no estronca abans les negociacions entre JxSí i la CUP es convoquen noves eleccions i tenen la sort de treure un diputat gràcies a la Llei d’Hondt. En definitiva, l'estratègia de sempre, esperar que el procés s'estimbi per mirar de tornar-se a presentar com l'alternativa assenyada i de centralitat política que només han estat mentre CDC els va deixar fer incomprensiblement en l'extinta CiU. 

Per Rajoy, el procés és un “sense sentit” 

Rajoy des de Turquia, en el G-20

El president de l’Estat espanyol, Mariano Rajoy creu que, en el fons, les decisions que està prenent Catalunya la porten pel camí del pedregar. Per Rajoy, tant un pacte amb la CUP o unes noves eleccions són un “sense sentit”. El president del Govern espanyol ha fet aquestes declaracions en relació a Catalunya des de Turquia, on participa en una cimera del G-20. El president del Govern espanyol torna a treure la cantarella de la salvaguarda de la unitat d’Espanya que ell considera en perill i creu que totes les decisions que està prenent Catalunya són un “sense sentit”. Rajoy veuria malament un altre avançament electoral, encara que aquest el pogués afavorir en un supòsit llunyà: "Aquesta és una situació a què mai s'hauria d'haver arribat i la responsabilitat la té qui ha donat les passes per arribar fins a aquest punt". 

Antonio Gala titlla els independentistes de “catalans dolents i tèrbols” 

Antonio Gala contra la República Catalana

Antonio Gala torna a desbarrar i insinua que els independentistes són els “catalans dolents”, en un exemple més d’intolerància per la diversitat d’opinions que arriba del sector ‘intel·lectual’ de l’Estat. Gala diu en un article al diari ‘El Mundo’ que sabríem si el “somni europeu” continua disminuït o ja s’ha dissipat del tot si “els catalans dolents ens deixessin lliures”, en referència al debat sobiranista. Al llarg de l’article, Antonio Gala intenta abordar el tema dels refugiats però mencionant Catalunya de manera gairebé aleatòria: “Hi ha més de quatre milions de sirians a Turquia... (No faria Catalunya la bondat d’acollir-los? Així es distrauria –‘Mas o menos’- en alguna cosa beneïble)”. El controvertit text acaba dient “després del dur èxode, repressió i pobresa: això era el Nord? Quin exemple donem, Catalunya”. Un article que arriba just quan el debat sobre els refugiats és més crític que mai arran dels atemptats islamistes a París i a Sant Denis divendres passat. La columna d’opinió utilitza molts subterfugis, però els precedents de Gala com a antiindependentista són ben clars: “Luchar por la independencia es de subnormales”, va dir a un article d’El Mundo el febrer de l’any passat, tal i com recull el llibre ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’, dels germans Guifré Jordan i Oriol Jordan. 

Els bisbes espanyols clamen contra el procés 

Ricardo Blázquez

Els bisbes espanyols no volen deixar de banda la tradició secular d’influir en la política han expressat una “gran preocupació” per la situació de Catalunya. El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Ricardo Blázquez, ha dit que “des de l’esperit de lleialtat constitucional i de cristiana col·laboració a l’Estat de Dret, ens preocupa de manera gran la greu situació creada pels qui, al marge i en contra de la llei, pretenen trencar la unitat d’Espanya”. El també arquebisbe de Valladolid ha demanat a Déu “que atorgui als governants la llum, la serenitat i la fortalesa necessàries per encertar en aquesta situació”. 

Durant el discurs inaugural de l'Assemblea Plenària de la CEE, el successor de Rouco Varela ha volgut posar cullerada en el procés tot deixant de banda els cristians independentistes afirmant que “posar en qüestió, de manera unilateral, aquesta situació constitucional introdueix seguretat, inquietud, incertesa, risc de caos i divisió de la societat”. Ha apel·lat a l’esperit de la Constitució espanyola de 1978 i s’ha preguntat “com ha estat possible que unes actituds i uns fets hagin portat fins a pretendre canviar el sentit de la història secular”.