 |
| Vladimiro Muñoz i el seu fill el 8 d'abril del 1961 |
Vladimiro Muñoz:
El 14 de
novembre de 1920 neix a Gijón (Astúries) l'historiador i propagandista
anarquista individualista Vladimiro Muñoz. Fill d'un ferroviari partidari dels
partits bolxevics del moment, porta el nom en homenatge a Lenin, Vladimir Illitx
Uliànov. En 1924 la seva família s'instal·là a Tarragona (Tarragonès) i a
partir de 1932 a Irún. Més tard es traslladà a Donostia (Guipúscua, País Basc,
Euskal Herria) per estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis fins a l'esclat de la
guerra. Amb la destrucció d'Irun, passà al País Basc Nord i retornà a la Península per Tarragona.
En
el 1937 fou mobilitzat i, com que encara no tenia 17 anys, fou destinat com a
carter. En aquesta època descobrí el pensament pacifista i anarcoindividualista
d'Han Ryner llegint els seus llibres traduïts al castellà per José Elizade.
Quan
acabava la guerra, el gener de 1939 passà la frontera de l’Albera marina, per
la Costa Brava, amb barca, però fou detingut per la policia francesa al
Rosselló. Després d'un temps tancat al camp de concentració d'Argelers
(Rosselló), fou destinat al de Bram (l’Aude, Llenguadoc, Occitània). Alliberat
en 1940, va fer de mecànic a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i de llenyataire
a l'Avairon (Migdia Pirineu, Occitània). Lliurat a l'exèrcit nazi, fou internat
en diversos camps i després fou destinat per treballar en la construcció d'una
base submarina a prop de La Rochelle (Charente Marítim, Poitou-Charentes), fins
que pogué fugir.
En
el 1947 pogué embarcar amb els seus pares i la seva germana cap a Montevideo
(Uruguai), on residia des de començaments del segle XX una branca familiar.
Anarcoindividualista
i pacifista, mai no va pertànyer a cap organització llibertària, però es va fer
amb tothom, com ara Eugen Relgis --a qui conegué personalment i traduí obres
seves--, Han Ryner, Hem Day, José Tato Lorenzo, Voluntad, Federació Obrera
Regional Uruguaiana (FORU), etc.
En
el 1976, amb la instauració de la dictadura militar a Uruguai, no se’n va anar del
país però deixà de banda el moviment anarquista, relacions que reemprengué amb
la caiguda d'aquesta.
Estudiós
del moviment anarquista internacional, se'n dedicà a recopilar documents. La
seva tasca com a investigador de les fonts anarquistes i els seus estudis
cronològics (Voltairine de Cleyre, Johann Most, Ricardo Mella, Anselmo Lorenzo,
Rafael Barret, Coelho Netto, Agustín Barrios, etc.) són força importants, així
com la labor de prologuista d'obres clàssiques llibertàries (Errico Malatesta,
Joseph Ishill, Anselmo Lorenzo, Max Nettlau, etc.). També destaca la seva
producció epistolar, rica en dades bibliòfiles i bibliogràfiques, i les seves
traduccions.
Col·laborà
en nombroses publicacions llibertàries, com ara Cénit, Cahiers des Amis d'Han
Ryner, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Frente Libertario, Marcha, Reconstruir,
Ruta, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Voluntad, etc.
Va
participar en la història del moviment anarquista en fascicles de Diego Abad de
Santillán. És autor de Contribución a la historia del anarquismo español.
Correspondencia selecta de Federico Urales, Recordando a José Tato Lorenzo,
Correspondencia selecta de Joseph Ishill (1967), Correspondencia selecta de
Francisco Ferrer Guardia (1971), Breve historia del movimiento anarquista en
Estados Unidos de América del Norte (1973, amb Frederica Montseny i Alberto
Martín), Antología ácrata española (1974), Barret en Uruguay (1974, amb Ernesto
Herrera), El pensamiento vivo de Barrett (1976), Li Pei Kan and chinese
anarchism. A chronology (1977), Max Nettlau, historian of anarchism (1978),
Anarchists. A biographical encyclopedia (1980), Coelho Netto y Agustín Barrios.
Ensayos filológicos (1981, amb Rodrigo Díaz-Pérez i Viriato Díaz-Pérez), Barret
en Montevideo (1982), Bibliografía de Germinal. Asunción 1908 (1982),
Bibliografía de Rafael Barrett. Uruguay (1908-1911) (1982), Sembrando ideas.
Rafael Barrett (1992, amb Roberto Lavín),
Barrett (1992), etc.
Vladimiro
Muñoz va morir en 2004 a Montevideo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada