El
15 d'octubre de 1977 és detingut, junt al company d’Alcoi Ferran Simón, a la
frontera del coll de Banyuls en un parany preparat per l’agent provocador Antoni
Soler.
Torturat
a la Prefectura de via Laietana fou empresonat a les presons de Figueres i de
Girona, després a la de Carabanchel, on fou assassinat sota tortura per
funcionaris el 14 de març de 1978.
En
el coll de Banyuls s’han fet emotius homenatges a la seva memòria amb
participació de la seva família.
Agustí
Rueda:
 |
| Grafiti en honor a Agustí Rueda a Sallent |
El
febrer de 1972 es produeix una vaga important i un tancament dels minaries de
Balsareny i Sallent; Agustí Rueda hi participarà activament (assemblees
informatives, manifestacions, grups de suport...). El setembre del mateix any,
i com a conseqüència de la seva participació en l'ambient insurgent, és
acomiadat de la feina.
El
17 de novembre de 1972 mor atropellada la mare d'un company a causa de la mala
situació de les carreteres de la colònia on viu, i en la manifestació de
protesta dos dies després és detingut i ingressa a la presó Model de Barcelona
i fa amistat amb l’anarquista empresonat Andrés Ruiz Grima, d'on sortirà el
febrer de 1973 com anarquista convençut.
Després
de diverses feines esporàdiques (picapedrer, veremador...) i d'encalçament
policíac, és cridat a files. El 9 de maig de 1974 s'incorpora en infanteria de
marina a Cartagena i després a Ferrol el 26 de juny. El 17 de juliol mor son
pare de tuberculosi i misèria i el 28 d'octubre del mateix any sa mare, amb la
qual cosa perd la llar familiar.
El
28 de d'octubre de 1975 es llicència i torna a Sallent. L'abril de 1976 es
passa al Rosselló per primer cop per ajudar un amic desertor i pren contacte
amb els grups exiliats llibertaris de Perpinyà, vivint damunt de la Llibreria
Espanyola de la ciutat, regentada per
l'anarquista Enric Mèlich, que poc després --el 14 de juliol de 1976-- és destrossada per una bomba quedant-se sense
habitatge.
Després
de diverses feines al camp a Ceret (Vallespir) i Cornellà de la Ribera (Rosselló),
l'octubre de 1976 arriba clandestinament a Barcelona carregat de llibres i
pamflets llibertaris. Torna a casa amb desertors i retorna el novembre a
Sallent on ocupa una masia abandonada.
El
febrer de 1977, amb passaport, torna a Perpinyà i entra en contacte amb un grup
autònom llibertari d'acció, però no és un revolucionari professional i continua
vivint de les feines del camp.
 |
| CARTELL DEL 1978 Comites Internacionales de Defensa Anarquista, Grupos Anarquistas (Federacion Madrid) |
El
15 d'octubre de 1977 és detingut, junt al company d’Alcoi Ferran Simón, a la
frontera del coll de Banyuls (Rabós, Albera, Alt Empordà) en un parany preparat
per l’agent provocador al servei de la Guàrdia Civil Antoni Soler i membre de
la Triple A, autor d’estafes a Osona i atracaments al Rosselló i a la Jonquera
(Alt Empordà) i aleshores resident a la Catalunya Nord. Quan ambdós joves, amb
les motxilles que els havia donat el provocador, començaven a caminar per
territori espanyol va sentir un trets de pistola per part de Soler com alerta
per la seva presència. Seguidament, Soler pujà al seu automòbil i baixà pel
Rosselló. La detenció fou d’agents de la
Guàrdia Civil, que feia hores estaven emboscats a la banda de Rabós del coll de
Banyuls. Assabentats de l’operatiu per ministre Martín Villa el Quart Grup de
la Sexta Brigada vuit agents de la policia esperaven l’arribada de la Guàrdia
Civil i els dos joves llibertaris detinguts al corral cabrer de Pils (Rabós),
on foren tancats mentre els dos cossos de seguretat de l’Estat discutien al
qual corresponia torturar i lliurar al jutjat els companys. En aquest corral ja
foren torturats pels policies de la Prefectura de Barcelona i després de tres
dies el tristament edifici de via Laietana, on foren torturats per agents del
Quart Grup de la Sexta Brigada, són portats a la presó de Figueres (Alt Empordà)
després de passar per la Comandància de la Guàrdia Civil de la ciutat que obrí
noves diligències per tinença de les armes i explosius que els havia lliurat
arran de frontera el provocador Antoni Soler i a final de mes són portats a la
presó de Girona. Entra en contacte amb la Coordinadora de Presos En Lluita
(COPEL) i és converteix en membre actiu. Els advocats Vidal, del Comitè Pro Presos
de la Federació Local de Barcelona de la CNT-AIT, a càrrec d’anarquistes
convençuts i molt solidaris, i M. Seguí, de Familiars i Amics dels Presos
Polítics, s'encarregaran del seu cas, però només el van veure molt poc. Com a
conseqüència de les seves activitats en la COPEL és traslladat, sense que els
seus advocats se n'assabentin, l'1 de gener de 1978 a la presó madrilenya de
Carabanchel on també s'incorpora de ple en la COPEL.
 |
| Motí a la presó de Carabanchel |
La
nit del 13 al 14 de març de 1978, quan els funcionaris de presó descobreixen
que Agustín s'ha assabentat del noms dels infiltrats policíacs en la COPEL i en
grups anarquistes, és assassinat d'una pallissa; el doctor Gregorio Arroyo
certifica a la infermeria de la presó l'òbit a causa d'un «shock traumàtic» a les 7.30 hores del 14 de març.
Ningú
no el va veure després de la seva mort i el cadàver va ser traslladat a Sallent
on va ser enterrat sense cap permís, ni tan sols el de sanitat, calia evitar
escàndols.
 |
| CARTELL DEL 1978 Comité anti-répression de Perpinyà |
Dotze
funcionaris de presó i dos metges van ser jutjats i condemnats 10 anys després
dels fets a penes compreses entre els 10 i dos anys de presó per la pallissa
mortal «generalitzada, perllongada, intensa i tècnica» realitzada en el 70% del
cos d'Agustí Rueda. Cap d'ells va passar més de vuit mesos a la presó.
El
18 de març de 1978 hi havia vaga general de protesta a Sallent i tota la conca
minera del Bages a causa de l’assassinat d’Estat del company Agustí quan fou inhumat
a Sallent aquest company obrer i
destacat lluitador anarquista revolucionari, assassinat a cops a la presó de
Carabanchel, a Madrid, Agustí Rueda, que havia estat detingut junt amb el
company Ferran Simón, d’Alcoi, quan tornaven a la Península des de Perpinyà, de
manera clandestina per passar material delicat, el 15 d’octubre de 1977 al pas
fronterer del coll de Banyuls, a l’Albera, terme de Rabós. Des de primeres
hores del matí la situació a Sallent i a tota la conca minera era de vaga
general de protesta obrera i popular. Els establiments comercials obriren
durant algunes hores per evitar el desproveïment durant el cap de setmana. Sobre
les quatre de la tarda es van concentrar més de tres mil persones al barri
miner de la Botjosa, on havia viscut Agustí Rueda. La comitiva va cobrir
després en absolut silenci els dos quilòmetres que separen aquesta zona del
centre de la població. Una bandera vermella i negra de la CNT-AIT i una altra
negra de l’Anarquia, així com diverses pancartes al·lusives a l’assassinat
d'Agustí Rueda, presidien la manifestació, on la gentada no va corejar cap
eslògan en senyal de respecte i dol.
Una
comissió es va dirigir fins al dipòsit de cadàvers i portà a coll el fèretre,
cobert amb una bandera de la CNT-AIT, fins el nínxol on el cadàver va ser
inhumat, mentre el secretari del Comitè de Catalunya de la CNT-AIT pronunciava
unes paraules on es condemnava l'assassinat del jove llibertari i tot seguit la
gent va entonar ‘A les barricades’, com a senyal d’acomiadat proletari. El
sepeli va ser constantment vigilat per números de la Guàrdia Civil i el Servei
d’Informació d’aquest cos va prendre nota de tot plegat. Aquest mateix dia
també es va conèixer el text d'una carta oberta que Agustín Rueda havia dirigit
a l'opinió pública a través d'un excompany de cel·la de la presó de Girona, on
havia estat internat abans de ser traslladat a la de Carabanchel. En aquesta carta
Agustín Rueda denunciava la política del Govern espanyol en matèria
penitenciària, que no havia millorat amb la democràcia burgesa parlamentària de
la monarquia borbònica les condicions de vida, alimentació, assistència mèdica,
cultura i tractament que els presos rebien. També feia una crida a la societat
i subratlla el caràcter no perillós dels presos comuns, que han arribat a la
seva situació a conseqüència del franquisme; demana una oportunitat perquè els
reclusos puguin rehabilitar-se, així com un indult que els brindi la
possibilitat de transformar-ne l'existència en llibertat com un dret que els
pertany. La carta acabava reiterant la petició d'indult, la reforma del codi
penal i del sistema d'institucions penitenciàries i la legalització de la
Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL).
Seguidament,
el 22 de març de 1978 va caure abatut el director general de presons Jesús
Miguel Haddad Blanco, tot just després de l’assassinat d’Estat a Carabanchel el
14 de març del company Agustí Rueda, detingut el 15 d’octubre al coll de
Banyuls. El 18 de març unes ‘Brigades Roges de Francfort’ havien fet
telefonades a la premsa afirmant que «els responsables de la mort d’Agustí
Rueda seran ajusticiats». Els GRAPO també es van atribuir la mort d’Haddad
Blanco, però encara està per aclarir qui eren els tres joves que es van prendre
la justícia per la seva mà. El Quart Grup de la Sexta Brigada de Barcelona va
intentar atribuir falsament l’atemptat mortal a la Federació de Catalunya de la
FAI. Cal recordar que Agustí Rueda, a més d’anarquista era de la COPEL.
El
Quart Grup de la Sexta Brigada de la Prefectura de via Laietana de Barcelona –integrat
per vuit agents dedicats a combatre socialisme, anarquisme i trotskisme-- va
intentar atribuir falsament l’atemptat mortal a la Federació de Catalunya de la
FAI, amb unes absurdes detencions de militants anarquistes, que van acabar
judicialment en res. Així, el 30 de març de 1978 va ser detingut Antonio
Navarro Velázquez a l’Hospitalet de Llobregat, juntament amb altres tres
companys anarquistes --Francisco Rodríguez Meroño, José Luis López Moreno i Ana
María Álvarez López--, pel Quart Grup de la Sexta Brigada acusat de ser el
«cervell» d'un «grup específic», anomenats Grups Autònoms Llibertaris de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), del metrallament, el 19 de març de 1978 –abans
de la mort d’Haddad Blanco--, de la caserna de la Policia Armada de Cornellà de
Llobregat, com a resposta a l’assassinat del company Agustí Rueda, i de la mort
a Madrid de Jesús Miguel Haddad Blanco. Hi havia tota una histèrica maquinació
del govern Suárez i Martín Villa per criminalitzar la FAI en l’obsessió
política d’UCD contra una organització política específica anarquista
peninsular a l’entorn dels sindicats de la CNT-AIT i oposada a la Segona
Restauració Borbònica, la qual comptava amb el suport del PSOE/UGT, PCE/CCOO,
el partit de Jordi Pujol Soley i el PNB.
S’han
fet durant els anys diversos homenatges a la seva memòria a Sallent i al coll
de Banyuls. El primer homenatge al lloc on va ser detingut el company Agustí va
ser organitzat per la seva família, amistats seves de Sallent i gent de l’Alt
Empordà. Es posà una placa de ceràmica en la seva memòria. Finalment, el 16 de
març de 2013 al coll de Banyuls el moviment llibertari Marxa Maquis hi va haver
un emotiu homenatge amb una nombrosa participació, molta gent present
empresonada durant el franquisme i la Segona Restauració Borbònica, també molta
antiga militància armada durant la Dictadura i algun maqui dels anys 40, i va col·locar
una nova placa, de marbre i amb els colors vermells i negres, en homenatge a Agustín
Rueda. També es va fer
passejada
suau fins al corral de Pils on Agustín i el seu company van ser torturats pel
Quart Grup de la Sexta Brigada de la Policia Nacional espanyola de la
Prefectura de Barcelona. També, al cementiri d'Espolla (Alt Empordà) es va fer
un sentit homenatge al Quique i al Celes, dos companys d'en Josep Lluís
Facerias, assassinats l’agost de 1949 i inhumats al terra d’aquesta petita
necròpoli del poble.
El
dissabte 29 de juny de 2013 a Sallent es va celebrar el PRIMER MEMORIAL AGUSTÍN
RUEDA, amb la inauguració d’una placa en record del company i amb un torneig de
futbol sala al pavelló durant el matí, un dinar col·lectiu, i una tarda amb un
homenatge i una xerrada a l'Ateneu Rocaus, i un sopar popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada