 |
| Una de les víctimes de la sala Bataclan |
Declaració
del Procés Embat
A
Embat volem manifestar que:
-. Declarem
el nostre rebuig frontal davant dels atemptats i la nostra solidaritat amb les
víctimes, els seus familiars i els seus cercles pròxims.
-. Exigim
als governs de França i Espanya que deixin de desestabilitzar governs laics a
l’Orient Mitjà, de donar suport polític a Turquia i les monarquies del Golf i
de finançar i armar Al-Qaida i altres bandes salafistes a Síria i l’Iraq.
-. Recordem
a l’opinió pública catalana que els terroristes de l’DAESH (Estat Islàmic),
d’Al-Qaida i altres bandes similars atempten diàriament al món islàmic matant
desenes de musulmans. El problema no són els musulmans: és el salafisme, que és
un fanatisme religiós.
El
primer que hem de recordar és que l’origen d’aquest islamisme gihadista està en
la Guerra Freda. Va ser la política exterior del bloc atlantista la que va
promoure l’ascens d’un islamisme polític com a forma d’enderrocar els diferents
règims àrabs que en aquells moments o bé eren estats «No Alineats» o bé eren
afins a la Unió Soviètica. En els anys 70 i 80 del segle XX se’ls va donar
carta blanca als països del Golf Pèrsic perquè difonguessin les seves idees
teocràtiques en tot l’àmbit musulmà. Tot era poc per derrotar l’enemic
d’Occident.
Des
de llavors les idees salafistes o takfiristas (sectors fonamentalistes de l’Islam)
s’han estès per tot el món, instigades pels petrodòlars de l’Aràbia Saudita,
Qatar o els Emirats Àrabs Units, i ajudades indirectament per la política
exterior dels Estats Units i de la Unió Europea (i concretament França) que
preferien mantenir aliats fidels encara que estiguessin difonent versions de
l’Islam que promovien la “guerra santa”.
A
Europa a causa de la immigració de diverses dècades ha una població musulmana
molt important. No obstant això, mai ha tingut moltes opcions d’integrar-se
efectivament en les nostres societats. O bé ha estat apartada i reclosa en
barris-gueto com a França o bé viu en els barris més humils com passa a
Catalunya. No se’ls ha tractat com a persones treballadores sinó com
estrangeres que sempre ho seran a casa nostra. Aquesta sensació de
desarrelament genera precisament una resposta de tornar a les arrels, a identificar-se
amb les seves tradicions. La frustració davant el rebuig se suma a la creixent
presència de l’islamisme fonamentalista que ha estat difós activament per qui
hem nomenat abans que porten dècades finançant les mesquites de missatge
fonamentalista.
Les
desastroses intervencions de l’OTAN a l’Afganistan, l’Iraq, Líbia i
posteriorment les guerres instigades pels diferents interessos geopolítics
entre els quals hi ha els de Estats Units i Europa (guerres de Síria, l’Iraq,
el Iemen, Mali), sumades a la crisi econòmica que viu Occident han empitjorat
la situació. La immigració ha estat condemnada per les dretes conservadores
europees mentre creix el racisme entre la població, cosa que provoca una
situació propícia per al creixement de l’extrema dreta.
Aquesta
situació ha estat mal interpretada per l’esquerra europea que denuncia la
islamofòbia, però que fins ara no ha condemnat les causes originals. Diverses
insurreccions populars laiques (la Primavera àrab, la revolta de les cabílies
algerianes, la declaració d’independència dels Tuareg de Mali) que han tingut
lloc en el món islàmic en els últims anys han derivat en revoltes obertament
islamistes. D’aquesta manera es produeix una «contrarevolució preventiva» que
avorta un possible procés revolucionari. Darrere d’això estan d’una banda els
cada vegada més poderosos partits islamistes (que no creuen en la separació
entre la religió i l’estat) i la totalment perduda esquerra àrab, centrada
exclusivament en les zones industrials, les universitats, en sectors dels
exèrcits nacionals i els cercles intel·lectuals de classe mitjana i alta,
mentre ha deixat a la deriva el món rural i els barris més humils de les
ciutats, avui vivers de l’islamisme polític.
La
pregunta definitiva és, Europa vol realment acabar amb els atemptats? O, se’ns
vol ficar en una altra guerra? Si vol acabar amb el terrorisme ha de posar les
bases per una pau duradera en els territoris que estan avui en guerra. Però a
més a més, és necessari finalitzar d’una vegada amb els vincles econòmics i
polítics amb els països que han donat suport al gihadisme, com és el cas de
diversos països del Golf Pèrsic i Turquia. Recordem, per exemple, que l’estat
espanyol està construint l’AVE a la Meca, o que d’aquí a poc tindrà lloc un
Mundial de futbol a Qatar. I recordem també que el context que hi ha a l’Orient
Mitjà és el d’una guerra entre dues potències regionals com són l’Iran i
l’Aràbia Saudita que es lliura físicament a Síria, l’Iraq i el Iemen alhora.
Des
de l’esquerra, si volem acabar amb la islamofòbia i aturar la auge de
l’extremisme hem de denunciar tot això. A més promoure una integració real de
la immigració i de les persones refugiades en la nostra societat que les
allunyi de qualsevol radicalisme religiós, denunciat sense por aquells centres
de culte on es difonguin aquest tipus d’idees. No ens agrada el fonamentalisme
cristià, i no tenim per què acceptar el fonamentalisme musulmà. No volem la
imposició de la religió sota la idea de la llibertat d’expressió.
A
més l’esquerra ha d’aportar el seu granet de sorra per donar suport a les grans
transformacions que estan tenint lloc a l’Orient Mitjà. La causa kurda és
estratègica en aquest sentit, perquè suposa una alternativa laica i d’esquerres
al camí sense sortida en què s’ha ficat el món islàmic. Però a més hi ha un
altre tipus de grans moviments en marxa com el Balutxistan, el poble amazic i
tuareg, Somalilàndia i altres territoris que lluiten per tenir societats
democràtiques, lliures i laiques però que sempre han estat ignorats per
l’esquerra europea.
Per
finalitzar no ens podem oblidar de l’últim factor que aviva els conflictes
religiosos: Israel. Aquest país ha causat nombroses massacres contra el poble
palestí i és el símbol per excel·lència de la injustícia i també de la
indignitat. El sionisme es també una altra forma de supremacisme religiós.
Tant
el gihadisme com el sionisme, com el fonamentalisme cristià i el feixisme
pretenen la guerra per la supremacia total de les seves idees i cultes. No
caiguem en el seu joc pervers.
Contra
tots els fonamentalismes religiosos i l’odi extremista, la fraternitat dels
pobles lliures.
Embat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada