Els
animalistes van demanar que es retiri de la programació de la festa
major.
En
poques hores més de 1.500 signatures en línia per abolir a Roses i
l’Escala les empaitades d’ànecs per les festes majors, igual que
l’autorització de correbous per part de la Generalitat.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 16/08/2015
Roses
(Alt Empordà).-
Roses,
a l’Alt Empordà, és un dels quatre municipis de les comarques
gironines on el Govern de la Generalitat de Catalunya autoritza el
cada vegada més rebutjat correbou, igual que a Torroella de Montgrí,
al Baix Empordà, ambdues poblacions organitzat per les penyes
taurines de San Marcos de Beas de Segura, que en el cas rosenc
presideix Carlos Rodríguez, i també a Vidreres, a la Selva, i a
Olot, aquesta ciutat garrotxina, amb un destacament militar espanyol
durant gran part del segle XX, ara a cura de l’entorn de Plataforma
per Catalunya (PxC).
Una
cinquantena de persones d'associacions animalistes es van concentrar
ahir a la tarda per demanar que s'anul·li. L'Ajuntament rosenc té
previst fer un consulta local tant per a aquesta activitat com també
per als ànecs llançat a mar durant la festa major per decidir si es
mantenen el 2016.
Una
quinzena de vaquilles van fer córrer matí i tarda els corredors que
van voler desafiar-les a l'interior del tancat on va tenir lloc el
correbou, l'antic càmping Bahía. Es tracta d'una mena d’aplec
taurí de famílies de diferents pobles de la comarca, com ara
Torroella de Montgrí, Palafrugell i l’Escala entre altres, que
provenen de Beas de Segura, a la demarcació de Jaén, i aprofiten
per participar-hi. Entre aquests es barregen turistes que no es
perden encuriosits les embestides de les vaquilles als corredors,
alguns dels quals van patir més que un ensurt.
Però
l'acte, al costat de l’empaitada d’ànecs, és any rere any més
rebutjat ja que creix la població detractora de l'activitat taurina.
"La tortura no és art ni cultura!", "Prou
correbous!", o "Abolició!" eren alguns dels lemes que
cridaven o penjaven de pancartes els assistents ahir a la protesta.
La
presidenta de l'Associació animalista de Roses, Mercè Homs,
considera que l'Ajuntament rosenc els hauria de suprimir sense ni tan
sols esperar-se a saber el resultat de la consulta perquè entén
que, a diferència dels ànecs, no es pot argumentar que té molts
anys d'història –es va fer per primera vegada a Roses, l’Escala
i Torroella de Montgrí l’any 1976, en els inicis del regnat de
Joan Carles de Borbó, però el boicot massiu escalenc va fer que
caigués del programa de festa major de 1977--. "Això és una
cosa imposada, i ara han de fer un referèndum?", es pregunta.
Els manifestants de l'associació animalista rosinca i l’Associació
Girona Animalista es van situar a uns metres del tancat on tenien
lloc les vaquilles mentre cridaven i xiulaven tot demanant
a l’Ajuntament rosenc que “el sofriment i l’estrès dels
animals en aquests actes” s’acabi a Roses i que a més de treure
del programa de la festa major també es faci el mateix amb
l’empaitada d’ànecs, la qual es salta totes les normatives
d’espectacle de la Unió Europea.
Contra
l’empaitada d’ànecs, feta a Roses cada any, igualment que a
l’altra banda de la badia, a l’Escala, també Alt Empordà,
divendres es va endegar una petició en línia, al portal change.org,
demanant la seva abolició, igual que els correbous, campanya que
ahir ja comptava amb més de mil cinc-cents signatures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada