"Un
treball de memòria i difusió imprescindible per retre homenatge a
totes les víctimes de les atrocitats d'aquest conflicte".
L'exposició encara es pot veure fins el 23 d'agost al Grup escolar Georges Clerc, a la plaça del Firal, de la població.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 16/08/2015
Prats
de Molló i la Presta (Vallespir).-
D'ençà
el passat 10 de juliol, més de dues mil persones han visitat a Prats
de Molló, al Vallespir, l'exposició ‘Llibertat!’, que aplega
més de dos mil documents originals de la Guerra Civil, la Retirada
de febrer de 1939 i l’Exili intercontinental antifranquista --un
període que va des d’abril de 1931 a finals de 1975--.
La
mostra, presentada per Elena Gual i Patrick Lluís, té com objectiu
la de convidar el visitant a ampliar els seus coneixements sobre
aquest drama històric que no és presentat dins de cap manual
escolar i que ha estat silenciat.
L'exposició
encara es pot veure fins el 23 d'agost al Grup escolar Georges Clerc,
a la plaça del Firal, de la població.
Amb
aquest treball, es fa memòria històrica, que cal tenir present, ja
que es recorda que les democràcies europees de l'època, així com
l’estatista socialdemòcrata francès Léon Blun i el seu govern
del Front Popular, van signar el pacte ridícul de ‘la
no-intervenció’ i van abandonar la gent antifeixista de la
Península a mans de la dictadura franquista durant gairebé quaranta
anys. També recorda que tant Berlín com Roma, determinades a
provocar un conflicte bèl·lic mundial, van prestar totes les ajudes
possibles al general Franco, sacrificant la població agredida i
ocupada militarment pels exèrcits franquistes, nazis alemanys i
feixistes italians. L'exposició, segons Elena Gual i
Patrick Lluís, es també l'ocasió per remarcar que l'Església
catòlica espanyola va participar de manera activa i intensa a
l'eliminació d'un poble, de la Segona República, d'una cultura, i
que va donar suport a l'elaboració d'un règim d'ultradreta. Els
organitzadors demanen al visitant de no descuidar que, dins un
esperit fet de generositat, la gent de Prats de Molló i la Presta va
mostrar la seva capacitat a ser solidari i a fer tot el possible per
acollir les desenes de milers de víctimes d'aquest drama únic dins
de la història del segle XX.
El
passat 18 de juliol, Claudi Ferrer, alcalde del municipi, va
inaugurar oficialment l'exposició amb unes paraules molt emotives
"els meu compatriotes de Prats de Molló, han reaccionat
majoritàriament, cada vegada, contra els desastres de les guerres,
de les invasions, de les injustícies, de les dictadures... I això
des de fa segles. Al menys des de Josep de la Trinxeria, passant per
Jacint Verdaguer i el seu Canigó --espai privilegiat i últim refugi
de totes les llibertats--, sense descuidar l'Avi, Francesc Macià, la
Retirada i la Resistència contra els nazis. Sempre amb el desig
d'ajudar els menyspreats, d'oferir la nostra solidaritat i de lluitar
constantment per la justícia i per mantenir ben viva la flama de la
llibertat. [...] amb aquesta exposició de perpetuar la memòria de
les nostres conviccions i de conservar la flama d'aquest foc
interior, que no s'apagarà mai en el camí, difícil però exaltant
de la defensa de la nostra llibertat".
Tot
aquest material que es pot veure a la mostra ha estat recollit i
catalogat per l'Elena Gual i Patrick Lluís, i han comptat, entre
altres, de l'oferiment de les famílies Alis, Cailet i Guix pel
préstec de documents.
El
farmacèutic André Alis
Cal
tenir present que André Alis (1883-1958), farmacèutic, molt inserit
en la vida social de Prats de Molló ha estat un testimoni
privilegiat de tots els esdeveniments del municipi. Amb el seu
fill Jean (1920-2011) van fotografiar i descriure els
principals fets de la vida de la població o molt concretament, de
l'arribada de la gent refugiada antifeixista el febrer de 1939.
Un
dibuix de Tísner
El
llibret de presentació de la mostra recull diversos documents que es
poden veure aquests dies en aquesta contrada del Vallespir. Un
d'ells, és un dibuix d'Avel·lí Artís i Janer "Tísner"
(1912-2000) –que un membre d’aquesta Redacció va conèixer
durant el franquisme tardà a l’Ateneu Barcelonès--, datat a Prats
de Molló el 19 de febrer de 1939. El dibuix ha estat guardat 76 anys
per la família Guix i només va ser exposat al febrer de 2015 per
l'exposició ‘Memòria’, a la plaça de les Glòries de
Barcelona. Tísner s'allistà voluntari a l'Exèrcit Popular
republicà. El febrer de 1939 va passar pel Coll d'Ares amb el seu
amic i escriptor Pere Calders (1912-1994). Més tard, es van exiliar
a Mèxic, on va passar-hi 25 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada