diumenge, 16 d’agost del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 16 d'agost de 1919 neix a Fondeguilla la militant anarcofeminista Maria de la Concepció Pilar Guillén Bertolín

Conchita Guillén va ser secretària de propaganda de la Federació Local de «Mujeres Libres» de Barcelona des de la seva fundació fins al final de la guerra. 
Marxarà a l’Exili: Rabós, Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà, Soana-et-Loiret, Argelers, Nantúa, Auch i Nissan les Ensérunes on col·laborà en «Mujeres Libres» de l'exili.
 


Conchita Guillén: 
El 16 d'agost de 1919 neix a Fondeguilla (Plana Baixa, País Valencià) la militant anarcofeminista Maria de la Concepció Pilar Guillén Bertolín, més coneguda com Conchita Guillén. Orfe de pare, la família es va instal·lar a Barcelona al barri de les Corts.
Va adherir-se en 1936 a les Joventuts Llibertàries i pren part en les activitats de l'Ateneu Llibertari. Va descobrir el moviment anarcofeminista «Mujeres Libres» arran d'una conferència de Soledad Estorach i des d'aleshores hi va militar. Va ser secretària de propaganda de la Federació Local de «Mujeres Libres» de Barcelona des de la seva fundació fins al final de la guerra. En companyia de Lucía Sánchez Saornil, va fer conferències i va fer diversos viatges al front per encoratjar els milicians i les milicianes. Va fer cursos d'infermeria per socórrer els combatents. En 1938 va ser delegada de «Mujeres Libres» en l'exposició sobre la Columna Durruti.
A començaments de 1939, després de la victòria militar franquista, marxarà a l’Exili: Rabós, Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà, Soana-et-Loiret, Argelers, Nantúa, Auch i Nissan les Ensérunes.
Col·laborà en «Mujeres Libres» de l'exili. En el 1977 va participar en la «Setmana Durruti» a Barcelona. Instal·lada a Nissan les Ensérunes (Llenguadoc, Occitània), en 1999 va participar en el llibre col·lectiu Mujeres Libres. Luchadoras libertarias.  
Conchita Guillén va morir el 30 de gener de 2008 a Barcelona i el 2 de febrer es realitzà al tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona una cerimònia d'acomiadament, en la qual van intervenir Antonina Rodrigo i Sara Berenguer, a més de familiars, amics i companys.
Va tenir quatre fills i era germana de l'artista llibertari Jesús Guillén, Guillembert (1913-1999).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada