El 4 de juny de 1949 va ser detingut, amb els guerrillers Ramon Vila Capdevila, Manuel Sabaté Llopart i Helios Ziglioli, per la Gendarmeria francesa; jutjats a Perpinyà, ell i Ramon Vila van ser condemnats a tres mesos de presó i els dos restants a dos mesos, per tinença d'armes i explosius.
Emili Antó:
El 5 d'agost de
1991 mor a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) l'anarquista, anarcosindicalista i
resistent Emili Antó. Havia nascut cap el 1915 en un poble de la demarcació de Tarragona.
Era
sastre de professió. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), va
fer la guerra en la «Columna Durruti» i en la 119 Brigada com a milicià de la
Cultura.
En
el 1939, amb el triomf franquista, passà a la frontera. Fou el primer secretari
departamental de les Joventuts Llibertàries de Tarn i Garona (Llenguadoc,
Occitània), que havia fundat amb altres companys (Eduardo Aliaga, Juan Delgado,
Adolfo Fernández, Paquita Frias, etc.).
L'any 1945 representà la Federació Local de Montalban (Guiena, Occitània) de la CNT
en el Ple Confederal de la Regional Núm. 2, que arreplegava 6.000 afiliats, i
participà en la comissió encarregada de redactar una resposta al manifest ‘Con
España o contra España’, signat el 27 d'octubre d'aquell any per secretaris de
les Regionals cenetistes contra el Comitè Nacional i que significà la ruptura del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
Fou
l'inspirador de la idea de construir l'Escola de Militants en el si de la CNT
de Montalban.
A finals de 1948 assumí la responsabilitat del mas Tartas, base
guerrillera d'Oceja (Alta Cerdanya. El 4 de juny de 1949 va ser detingut, amb
els guerrillers Ramon Vila Capdevila, dit Caracremada, Manuel Sabaté Llopart i Helios
Ziglioli, per la Gendarmeria francesa; jutjats a Perpinyà (Rosselló), ell i
Ramon Vila van ser condemnats a tres mesos de presó i els dos restants a dos
mesos, per tinença d'armes i explosius.
Durant
els anys setanta fou membre de la Comissió de Relacions de Montalban i entre
1971 i 1972 fou secretari de la seva Federació Local de la CNT. En els seus
últims anys fou soci de l'«Amicale de la 26 Divisió - Durruti». La seva companya fou
la militant anarcosindicalista Mercedes Roa (1923-1981).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada