Nemesio Galve Lisbona:
El 5
d'agost --alguns autors citen el 18 d'agost-- de 1905 neix a Palomar de Arroyos
(Terol, Aragó) l'anarquista i
anarcosindicalista Nemesio Galve Lisbona, també conegut com Cholas. D'antuvi es
dedicà a la fusteria, però després es decantà pel periodisme.
A
partir de 1923 emigrà a Occitània, després al Rosselló i finalment a París, on
milità destacadament en el moviment anarquista. Treballà de fuster a Lavelanet,
fins al 1927, i a Perpinyà, fins al 1930, any en el qual s'establí a París
(Illa de França) amb sa companya Josefa Salas --també citada com Josefa
Fernández.
Sempre
estretament vigilat per la policia francesa, que escriu: «freqüenta grups
anarquistes i segueix un règim vegetarià», el 27 d'abril de 1930 fou detingut a
París en una agafada durant una assemblea general de la Federació Anarquista de
Llengua Espanyola del Sena.
Amb
la proclamació de la Segona República espanyola, tornà a la Península i el 30
de juliol de 1931 fou detingut acusat de «revolta a mà armada». El maig de 1932
es trobava tancat a la presó de Barcelona, on, amb Arcadio Durán, s'encarregà de
la biblioteca. Ja lliure, el març de 1933 va fer un míting al barri barceloní
de Sant Andreu.
A
partir de l’estiu del 1936 exercí importants funcions a Madrid i a l’hexàgon
francès com a home de confiança del secretari general del Comitè Nacional de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), Marià Rodríguez Vázquez, en Marianet,
com ara delegat permanent del Comitè Regional de Catalunya en el Comitè
Nacional de la CNT presidit per Horacio Martínez Prieto, l’octubre de 1936, i
membre del secretariat de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a
París. Com a delegat permanent de la CNT a Europa, amb residència a Paris,
s'encarregà a partir de setembre de 1937 de reunir fons i de comprar
clandestinament armes a Bèlgica i a Holanda per a la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) i la CNT; de fundar i de dirigir el periòdic bilingüe La Nouvelle
Espagne Antifasciste / Nueva España Antifascista, defensor de la línia oficial
revisionista de la CNT-FAI, i de Le Journal de Barcelone (1937), editat per
l'Oficina de Premsa i d'Informació de la Generalitat de Catalunya; de fer de
corresponsal de Solidaridad Obrera i de Fragua Social, tot fins a la seva
expulsió l'abril de 1938 de l’Estat francès acusat d'«anarquista perillós». Fou
substituït per Manuel Mascarell i Facundo Roca. Mesos després, fou enviat a
Amèrica en una gira de propaganda i per recaptar fons --arreplegà uns 5.000
dòlars-- en nom de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), juntament amb
Félix Martí Ibáñez.
En
acabar la guerra, s'instal·là a París i participà en el Consell General del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Quan París fou ocupada per les tropes nazis
alemanyes s'establí, amb Manuel Mascarell, a Brussel·les on treballà de
mecànic.
En
maig de 1945, quan era propietari d'una petita botiga i taller de mecànica a
Brussel·les, la comissió, amb Angel Aransaez, Antonio Zamorano, V. Gutiérrez i
Josep Teixidor, nomenada en el Congrés de París de l'MLE per aclarir les
activitats durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, com ara la Resistència
francesa, la col·laboració amb els serveis secrets aliats i altres qüestions externes
als principis tàctiques i finalitats de la CNT-AIT, la FAI i la FIJL, d'alguns militants anarquistes i
anarcosindicalistes rebé algunes denúncies de la Federació Local de Brussel·les
del MLE contra ell, com ara tenir un petit comerç, la seva negativa a
justificar fons rebuts, no ajudar alguns companys o col·laborar amb la
franquista «Beneficiencia Espanyola»), però la comissió mai no conclogué res. Cal
recordar que era el moment de l’escissió a l’Exili i l’Interior de la CNT a
causa de la seva col·laboració republicana de classes durant la Guerra Civil,
un ressò històric que encara perdura en molts conflictes orgànics i en la
mateixa implantació llibertària al Regne d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada