Una
fraternitat llibertària secreta de caire iniciàtic per aconseguir una república
socialista universal del proletariat
LA
MARIANNE:
Durant
la nit del 5 al 6 d'agost de 1882, a Montceau-les-Mines (Borgonya), una
fraternitat obrera, la societat secreta iniciàtica de lliure pensament LA
MARIANNE, que la policia francesa i els jutjats en van dir una “banda negra” els
anys 1882 i 1883, composta per miners anarquistes i socialistes revolucionaris que
arribarà a ser cèlebre, comet aquella nit un dels seus primers sabotatges
contra la burgesia i el clericalisme, aleshores sostingut per la patronal de
les mines, tirant per terra la creu de terme del Bosc de Verne. A partit
d’aquest fet aquesta fraternitat revolucionària minera fou criminalitzada per
l’Estat i va infiltrar confidents tot aconseguint delators iniciats penedits.
De fet, la fraternitat secreta, que entre els seus principis s’establia no
matar mai ningú, ni que fos infiltrat per la policia o penedit davant el jutge
instructor, sembla que ja existia a nivell associatiu estrictament secret
almenys l’any 1878, a causa de la violenta intervenció de la Gendarmeria
francesa en el decurs d’una vaga a Montceau-les-Mines. Cal recordar que en
decurs de la història del moviment obrer trobem diverses fraternitats
revolucionàries secretes iniciàtiques, com ara la Fraternitat Revolucionària
Internacional on M. A. Bakunin en fou un dels seus fundadors i dirigent.
LA
MARIANNE era una síntesi socialista llibertària entre Francmaçoneria,
Carbonària i Societat de les Saisons, estructurada amb un molt respectable
mestre coordinador i una secció en cada barriada de Montceau-les-Mines, on es
dividia en dos o tres esquadres. Es va dir que les iniciacions es feien en mig
d’un bosc, com els primers carbonaris, on hi havia un ritual fraternal al qual
s’havia d’accedir a proves simbòliques amb els ulls tapats amb una vena i
després de diverses proves, com remullar l’iniciat amb aigua, arribar a conjurar
que es dedicaria l’existència a la lluita per aconseguir un dia la república
socialista universal, sense burgesia ni clergat, l’obrer iniciat aprenia signes
externs, de caire maçònic o carbonari, com ara senyals externs de reconeixent
fets amb moviments de pupil·les o en l’encaixada de mans.
Sobre
la Societat de les Saisons cal dir que havia estat creada el 1837 per Blanqui,
Barbès i Bernard, quan la Societat de les Familles --formada el 1835 amb 1.600
membres-- es va escindir en la de les Saison i les «Falanges Democràtiques», aquesta
dirigida per Mathieu d'Epinal, Pornin et Vilcocq. La Societats de les Saisons
va aconseguir aplegar 1 500 membres, havent organitzat el maig de 1839 una
insurrecció contra el règim de la denominada Monarquia de Juliol, el qual durà
entre 1930 i 1948. Cal esmentar que la Societat de les Saisons es subdividia en
«setmanes», les quals aplegaven sis homes i un responsable mestre. Quatre setmanes
formaven un «mes» de «28 dies o llunes», comptant així 28 iniciats i un responsable
mestre. Tres «mesos» constituïen una «estació» i quatre «estacions» forment un
«any».
Tornant
a la història de La Marianne, aquesta fraternitat obrera infiltrada per la
policia va desaparèixer a causa de les detencions del 7 novembre de 1884 a
causa d’un parany policial. 32 imputats van ser jutjats el 26 de maig de 1885,
sota l’acusació de banda que havia trencat 24 creus de terme, 6 calvaris de via
crucis a l’aire lliure i 6 estàtues catòliques: 18 de juny de 1882, uns altars
del Corpus, preparats per la processó, van ser llançats a un estany; l’agost, atemptat en la capella d'una escola catòlica,
contra l'escola de monges, en un veïnat proper a Montceau-les-Mines, i contra
l'església de Bois-du-Verne; el 6 d’agost, destrucció de la creu de la Missió al Bosc de Verne; el 12 d’agost,
destrucció de la creu de les Alouettes; el 13 d’agost, destrucció de la creu del Bosc Roulot; el 15 d’agost,
aldarulls provocats per simpatitzants i membres de la “banda negra” a cura
entre dos-cents i tres-cents miners, amb el saqueig d’una armeria per “la bande
du Bois-du-Verne” que va distribuir les armes entre els manifestants, havent
incendiat la capella del Bois-du-Verne, que també fou saquejada i una bomba va
explotar en el rosetó de la façana; el 23 de febrer de 1883, una explosió de dinamita
esclata en la finestra de la casa d'un miner; el 23 d’abril, una bomba explota a
casa d’un miner a Mont-Saint-Vincent --dos atemptats contra confidents de la
policia, havent-hi quatre o cinc accions contra traïdors--; el 12 de mai, el de
5 juny i el 30 d’octubre un enginyer es va trobar amb explosions a la seva
habitació, sense patir cap ferida, unes accions simbòliques que s'inscriuen un l’escenificació
de la lluita obrera contra el domini de la burgesia; el de 9 juny de 1884, l’expropiació
de dos cents explosius provinents d’una càrrega destinada a les mines de Blanzy;
el 14 de juliol, 45 quilograms de dinamita, 1,200 quilograms de pólvora comprimida
i 210 metres de metxa foren agafades a Perrecy; el 13 d’agost, la casa del enginyer
Chevalier va ser dinamitada, amb la mala fortuna que aquest va patir unes
ferides lleus, cosa que no estava prevista; el 14 d’agost, la casa de l’alcalde
de Sanvignes va rebre d’un impacte de botella amb explosius a través d’una porta vidriada; el setembre,
la capella de Magny va patir explosions de dinamita; el 27 setembre, una
càrrega de dinamita va esclatar en la casa d’un guarda jurat que havia llogat Jules
Chagot i el 7 de novembre d’aquell any,
un intent d'atemptat amb explosiu preparat per un infiltrat de la policia va
provocar una reacció imprevista de l’acusat Gueslaf, que en un intent de fugida
va ferir tres gendarmes. A part d’aquest fet propi d’una provocació policial la
resta d’accions foren petits sabotatges simbòlics que foren severament
criminalitzats per l’Estat.
De
les persones detingudes arrel de la provació policial organitzada pel confident
Brenin del 7 de febrer de 1884 hi havia els companys Devillard, considerat
responsable de la fraternitat l’any 1882 i condemnat a 5 anys de presó pel saqueig
de l'armeria de Montceau-les-mines; Viennet, també considerat responsable de La
Marianne el 1882 i condemnat a 3 anys de presó; Hériot, condemnat a 20 anys de
treballs forçats; Gueslaff, a 10 anys de treballs forçats; Philibert Serprix, a
8 anys de treballs forçats; Gilbert Serprix, a 4 anys de treballs forçats; Jacob
Granjean, a 12 anys de treballs forçats; Toussaint Bordat, considerat un simpatitzant,
a 5 anys de presó, una multa de 2.000 francs d’aleshores, a més, deu anys de llibertat
vigilada i quatre anys de privació dels drets civils a partir del denominat
Procés dels 66; Langrand, a 4 anys de treballs forçats; Martin, a 4 anys de treballs
forçats; Lauvernier, a 4 anys de treballs forçats; Lauferette : 2 anys de treballs
forcés, i Jean Marie Dessolin, absolt gràcies a la patronal a canvi de crear el
primer sindicat "groc" de Montceau-les-Mines. Altres persones que
foren relacionades amb la fraternitat obrera: el Pare Loriot, el Pare Aublanc --afusellat
durant de la Segona Guerra Mundial--, Emile Michaud –empresonat durant la
Segona Guerra Mundial--, Benoît Colin i François Juillet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada