Élie Monnier:
El 20 d'agost de
1889 neix a Estagell (Rosselló, Catalunya Nord) l'anarquista il·legalista,
membre de la «Banda Bonnot», Élie Étienne Monnier o Monier, conegut com
Simentoff. Nascut en una família pagesa, va començar a treballar quan tenia 12
anys en un castell com a jardiner i floricultor.
Ràpidament
va prendre consciència d'explotat i arran d'una gira de conferències
anarquistes va començar a militar en els cercles llibertaris. Proper al lliure
pensador i anarquista individualista André Lorulot (1885-1963), l'acompanyà en
les seves gires propagandístiques.
El
1909 es va instal·lar a París (Illa de França) i el 4 de desembre de 1910 es va
declarar insubmís davant les autoritats militars. Amb els papers d'un amic
anarquista anomenat Samuelis Simentoff --nascut el 15 de gener de 1887 a l'illa
de Siros-- va canviar d'indentitat i marxà a Bèlgica, on va fer de quincaller.
En
aquesta època feu contacte amb Octave Garnier, Raymond Callemin i Édouard
Carouy, i tots plegats es van instal·lar en la comunitat llibertària de
Romainville, on Victor Kibaltxitxe i Rirette Maîtrejean editaven el periòdic
L'Anarchie. Lligat a Jules Bonnot i a altres anarquistes il·legalistes --que la
premsa batejarà amb el nom de «Banda Bonnot»--, participaran tots plegats en
diverses accions armades.
Buscat
per la policia per un robatori comès a Carcassona (Occitània) el 27 d'agost de
1911, també serà sospitós d'haver participat en l'atracament de la Societat de
Mines de Plata d'Alès. El 25 de març de 1912 va participar en el robatori d'un
automòbil a Montgeron, on morí un home, i després en l'atracament de l'entitat
bancària «Societat General» a Cantilly, on dos empleats resultaren morts.
Va
treballar un temps a Ivry per a un soldador i militant anarquista, Antoine
Gauzy, i s'ajuntarà amb una noia, Marie Basse. Gràcies a ell, Bonnot es
refugiarà al domicili de Gauzy.
El
24 d'abril de 1912 fou detingut en un hotelet del barri parisenc Belleville. El
seu judici va començar el 3 de febrer de 1913 a l'Audiència del Sena, juntament
amb els supervivents i els còmplices del grup anarquista. El 27 de febrer fou
condemnat a mort, amb Raymond Callemin, Eugènne Dieudonné i André Soudy.
Élie
Monnier fou guillotinat el 21 d'abril de 1913 davant la presó de la Santé, a París,
juntament amb els companys anarquistes Callemin, Soudy i Dieudonné.
Marie
Besse, la companya de Monnier, de 17
anys, malalta de tuberculosi i abatuda per la mort del seu company, morirà dos
mesos més tard a l'hospital parisenc de Laënnec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada