EL
30 D’AGOST A LA PLAÇA MAJOR DE LES MADRES DE MAYO PER LA TARDA
Acte
en record d’en Josep Lluís i Facerias i la guerrilla anarquista el 30 d’agost a
Barcelona el diumenge 30 d’agost, a les 19:30h, plaça Major de les Madres de la
Plaza de Mayo: ofrena floral, parlaments, poesia, teatre i música.
Organitza:
Marxa del Maquis del Barcelonès
--
El
30 d'agost de 1957 cau abatut per la policia a Barcelona el militant
anarcosindicalista i guerriller anarquista Josep Lluís i Facerias --Lluís és el
primer llinatge--, també conegut sota diversos àlies (Face, Petronio, Petro o
Alberto di Luigi). Havia nascut el 6 de gener de 1920 a Barcelona.
El
juliol de 1936 militava en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
(FIJL) del Poble Sec de Barcelona i en el Sindicat de la Fusta de la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT), i immediatament es va enrolar en la «Columna
Ascaso». Després de passar tota la guerra en la 28 Divisió lluitant al front
d'Aragó, al final de la contesa va caure presoner en els últims combats a
Catalunya. La seva companya i la seva filla de poc mesos van morir metrallades
per l'aviació nazi quan intentaven arribar a la Catalunya Nord. Fou enviat a
diversos camps i batallons de treball (Saragossa, Vitòria, Extremadura,
Catalunya).
Quan
va ser cridada la seva quinta sota el nou règim franquista, va passar de
presoner de guerra a soldat; destinat com a conductor en una Unitat de
Transports Militars a Barcelona, poc després va ocupar el càrrec de xofer
particular del comandant del cos jurídic militar.
A
finals de 1945 va ser llicenciat i es va integrar tot d'una en la resistència anarquista,
treballant alhora primer com a cambrer i després com a caixer del restaurant
«La Rotonda», al peu del Tibidabo. En aquesta època militava en el clandestí
Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona de la CNT-AIT.
Durant
el Ple clandestí de les Planes de l'FIJL de juliol de 1946 fou nomenat
secretari de Defensa del Comitè Regional de Catalunya i de les Illes Balears;
també assumí la secretaria de la nova organització clandestina: Moviment Ibèric
de Resistència (MIR).
Des
del març de 1946 va participar en tots els Grups de Defensa de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) de la zona centre de Barcelona.
Després
de participar en un ple de l'Exili, va entrar a la Península i començà a
realitzar expropiacions a oficines bancàries, de fàbriques i empreses com també
joieries per finançar les activitats clandestines anarquistes.
L'estiu
de 1946 va realitzar una sèrie de sabotatges, com ara el metrallament de la
comissaria de Gràcia a la Travessera de Dalt, destrucció dels dipòsits de
CAMPSA, explosions de bombes a consolats d'Estats favorables al règim
franquista (Bolívia, Brasil, Perú) i altres accions de guerrilla urbana.
El
17 d'agost de 1946 fou detingut en una batuda policíaca amb 38 companys i
empresonat a la presó Model de Barcelona fins al juliol de 1947, que sortí en
llibertat provisional. Poc després va assumir la secretaria del Moviment
Llibertari de Resistència (MLR), successor del MIR. L'octubre de 1947 va
participar en el Congrés del Moviment Llibertari en l'Exili a Tolosa de
Llenguadoc.
Durant
el 1948 portà a terme nombroses expropiacions, també a prostíbuls de luxe
freqüentats per la burgesia catalana.
El
1949 va participar en la campanya d'atacs organitzats per Quico Sabaté Llopart i
el març d'aquell any en la temptativa de liquidr el comissari de la Brigada Política
Social de Barcelona Eduardo Quintela Bóveda. El 26 d'agost de 1949 sortí sa i
estalvi d'una emboscada de la Guàrdia Civil quan passava el Pirineu per Espolla
i en la qual moriren els companys Celes i Quique i un en resultà greument ferit
però arribà passar la frontera.
Fins
al març de 1950 va participar en nombroses accions contra el règim franquista
(«Fiesta de la Victoria», etc.). A partir d'aquest any les relacions amb els
responsables de la CNT-AIT en l'exili es van deteriorar i decidí retornar a la
Península amb César Saborit Carralero. Després de la mort d'aquest, el
Secretariat Intercontinental de la CNT-MLE a l'Exili (CNT-AIT) el va marginar
gairebé totalment.
El
1951 es va declarar una important vaga de tramvies i per tot Barcelona
s'escoltava una tornada que va calar entre la població: «Per a arreglar això dels
tramvies, busqueu Facerias. Contra el Requetè, visqui Sabaté!». El 26 d'octubre
de 1951 aconseguí fugir d'una nova emboscada matant un policia i ferint-ne nou.
El
juny de 1952, fugint de les crítiques del Moviment Llibertari Espanyol (MLE),
que acabarà desautoritzant totalment la lluita armada en 1953, marxà a Itàlia i
sota el nom d'Alberto di Luigi va participar en diverses activitats del
moviment llibertari italià i en la creació dels Grups Anarquistes d'Acció
Proletària (GAAP). En aquesta època va intentar estructurar les Joventuts
Llibertàries Italianes i organitzà nombrosos càmpings internacionals
anarquistes a Itàlia finançats amb les expropiacions realitzades amb Jesús del
Olmo Sáez, dit ‘Malatesta’. En aquests anys, també, intentà polititzar el
bandolerisme sard.
De
tornada a l’hexàgon francès, a començaments de 1956, va establir contactes amb
Quico Sabaté. Després retornà a Itàlia i va fer alguns cops bancaris.
El
17 d'agost de 1957 va passar clandestinament de bell nou a la Península,
acompanyat per Luis Agustín Vicente, dit ‘El Metralla’, un anarquista murcià
amb qui ja havia col·laborat a Itàlia, i amb l'anarquista italià Goliardo
Fiaschi, amb la finalitat d'executar el traïdor Aniceto Pardillo Manzanero, però
Josep Lluís i Facerias fou abatut per la policia en una emboscada,
presumiblement a causa d'una confidència, el 30 d'agost de 1957 al barri de
Sant Andreu de Barcelona.
La
mort de Facerías fou silenciada per la premsa de la CNT-MLE --només la revista
llibertària crítica amb la CNT Atalaya, en el seu primer número de desembre de
1957 es va fer ressò en un article titulat «El asesinato de Facerías. Un
silencio inexplicable». Amb la seva mort només quedaren dos grups guerrillers a
Catalunya: el de Quico Sabaté i el de Ramon Vila Capdevila (Caracremada).
L'any 1974 l'historiador llibertari Antoni Téllez Solà publicà el llibre La guerrilla
urbana. Facerías, on aporta preciosa informació sobre aquest destacat militant
anarquista. En 2002 el cineasta Carles Balagué estrenà la pel·lícula documental
La Casita Blanca. La ciudad oculta, que explica accions de Facerías, i en 2006
l'escriptor i advocat Josep Maria Loperena va publicar la novel·la Ulls de
falcó, basada en la vida d'aquest personatge, un dels màxims exponents de la
guerrilla urbana llibertària catalana.
Cada
any, Marxa Maquis del Barcelonès organitza un homenatge el 30 d’agost a la
tarda en el lloc on va ser assassinat el 1957 pel franquisme.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada