MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 8 de juny de 1921 neix a Velaurs (Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Felicísimo (Félix) Álvarez Ferreras

El febrer de 1939 passà el Pirineu per Puigcerdà i fou internat al camp de les Guinguetes i després als de Setfonts i Gurs. 

En 1984 s'instal·là a Sant Esteve del Monestir, al Rosselló, on fundà el grup cultural «Sembrador» i reprengué, en 1985, l'edició de La Escuela Moderna, i a partir de 1998 reemplaçà Tomàs Marcellán Martínez, que havia mort l'any anterior, en la direcció del setmanari confederal CeNiT. 

Aquest militant anarquista va morir el 2 d'agost de 2009 a l'Hospital de Prada de Conflent.

 

  

Félix Álvarez Ferreras: 

El 8 de juny de 1921 neix a Velaurs (Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Felicísimo (Félix) Álvarez Ferreras. Fill d'immigrants lleonesos anarquistes, en 1931, amb la proclamació de la Segona República, la seva família tornà a la Península i s'instal·là a Tolosa (Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria).

Atret per l'anarquisme des de l'adolescència, en 1934 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i participà en els fets revolucionaris d'octubre d'aquell any.

Durant la Guerra Civil lluità al front basc i després de la caiguda del front nord, creuà els Pirineus, passant per Baiona i després per Saint-Nazaire.

En el 1937 entrà a Catalunya i lluità al front d'Aragó.

Quan la derrota era un fet, el febrer de 1939 passà el Pirineu per Puigcerdà i fou internat, d'antuvi, al camp de les Guinguetes i després als de Setfonts i Gurs. Més tard va ser enrolat en la 142 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat a Chalon-sur-Saône. Després passà a la 552 CTE, establerta a Pontanevaux.   

L'any 1942 realitzà missions per al maquis de Cluny. Detingut, fou internat al Fort de Chapoly de Saint-Genis-les-Ollières i després a Mâcon, per ser deportat a Alemanya, però aconseguí escapar i amagar-se fins la victòria aliada, participant en l'alliberament de Mâcon.

Després de la Segona Guerra Mundial s'instal·là a Montluçon, on va fer feina a la fàbrica Dunlop.

En el 1947 es casà amb l'exdeportada polonesa Helène Slawinska, amb qui tindrà quatre fills.

En aquesta època fou secretari de la Federació Local de la CNT en l'Exili, secretari i administrador de les Joventuts Llibertàries de Montluçon i responsable de Propaganda de la CNT del Massís Central.

Entre 1950 i 1956 fou l'editor responsable del butlletí de la Regional.

També fou membre del grup «Cultura y Acción» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Salvador Fernández Canto i son germà Juan Álvarez Ferreras (Íbero Galo).

En el 1956 emigrà al Canadà i s'instal·là a Calgary (Alberta), on realitzà diverses feines.  

També residí temporalment a Saint Michel i Mont-real, i en l'any 1963 va estar a punt de tornar a Europa per mor de les dificultats econòmiques.

Entre 1963 i 1969 publicà la revista La Escuela Moderna i entre 1966 i 1967 participà en el Bulletin de la Commission préparatoire du Congrès International de Fédérations Anarchistes. Entre 1971 i 1984 començà l'edició d'uns fulletons, «Piedra y Alarido».

En el 1984 retornà a Europa i s'instal·là a Sant Esteve del Monestir (Rosselló, Catalunya Nord), on fundà el grup cultural «Sembrador» i reprengué, en 1985, l'edició de La Escuela Moderna.

Políglota, contribuí a l'edició castellana de l'Encyclopédie Anarchiste, col·laborà en nombroses capçaleres de la premsa llibertària (Boletín Interno CIR, Boletín Ródano-Alpes, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Ideas-Orto, Ráfagas, Reconstruir, Ruta, Siembra, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc.) i, també, en publicacions literàries (Boreal, Clarín, El Eria, Gemma, etc.).  

A partir de 1998 reemplaçà Tomàs Marcellán Martínez, que havia mort l'any anterior, en la direcció del setmanari confederal CeNiT, que actualment surt en edició digital.  

És autor de Antología miliciana (1971, amb Ángel Samblancat i Campio Carpio), Francisco Ferrer y la pedagogía antiautoritaria (1971, amb altres), Eugen Relgis, el hombre y su obra (1974, amb altres), Las maravillas de los países socialistas autoritarios (1977), Caminos para la revolución ibérica. Porvenir del pensamiento libertario (1978, amb Campio Carpio), Cuaderno poético (1979), El gran canto de los poetas universales. Única antología poética de nuestro tiempo (1982), entre d'altres.

El 1970 publicà el llibre autobiogràfic Vicisitudes de la lucha, i en el 1975 edità, sota el mateix nom, una acurada selecció de les seves cartes rebudes en 10 quaderns, que van ser reeditats en 2005 sota el títol Cartas del exilio libertario. Epístolas de anarquistas ilustres a través del mundo.

L'any 1992 donà la seva biblioteca i arxiu a la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL) de Madrid.

Félix Álvarez Ferreras va morir el 2 d'agost de 2009 a l'Hospital de Prada (Conflent, Catalunya Nord), on es trobava ingressat des del 30 de juny.