Quan el triomf militar franquista era un fet,
creuà el Pirineu per Oceja (Alta Cerdanya) i patí els camps de concentració de
Maseras, Vernet (nou mesos) i Sètfonts
Detingut
per la Guàrdia Civil a Figueres, després de passar per diversos camps de
concentració i batallons de càstig (Barcelona, Reus, Algeciras, l'Escala,
Mallorca, Pollença), en el 1945 va ser llicenciat i pogué retornar a Barcelona.
Fou
destinat com esclau en el batalló de càstig a les excavacions arqueològiques d’Empúries
que dirigia Martín Almagro.
El
gener de 1960, arran de l'últim viatge de Francesc Sabaté Llopart, va ser
detingut i torturat per la policia.
Francisco Piqueras
Cisuelo:
El 25 de juny de 1920 neix a Alcubierre (Osca, Aragó) l'anarquista,
anarcosindicalista, resistent antifranquista, social ecologista i historiador
del moviment anarquista Francisco Piqueras Cisuelo
.
Quan
tenia dos anys la seva família es traslladà a Barcelona, ciutat on cresqué.
Començà a treballar de ben petit i quan tenia 14 anys s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT).
Arran del cop franquista de juliol de 1936, participà en les lluites de
carrer d’aquell diumenge, especialment en els enfrontaments davant l'edifici de
la Telefònica de Barcelona, i immediatament s'enrolà com a voluntari en les
milícies confederals i lluità a Saragossa, Belchite, Buesa, Utrillas,
Valdeconejos, Oliete, Calanda i Alcanyís amb la centúria d'Agustín Camón.
Contrari
a la militarització de les milícies, a Alcanyís abandonà el front i, de bell
nou a Barcelona, s'uní a la 121 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna
Durruti»), amb la qual lluità a la zona de Tremp (Pallars Jussà) fins que fou
ferit. En sortir de l'hospital, retornà a la divisió amb la qual acabà la
guerra com a milicià de la Cultura, caporal i comissari de companyia,
substituint des de novembre de 1938 Antonio Daura que caigué ferit.
Quan el triomf militar franquista era un fet,
creuà el Pirineu per Oceja (Alta Cerdanya, Catalunya Nord) i patí els camps de
concentració de Maseras, Vernet (nou mesos) i Sètfonts. Abandonà els camps per
treballar en una fàbrica de pólvora a prop de Tolosa de Llenguadoc. Mig any després aconseguí fugir i es guanyà la
vida treballant per a empresaris espanyols fins que pogué entrar a fer feina a
la fàbrica d'aviació de Louis Breguet.
Capturat,
va ser internat durant cinc mesos al camp de concentració d'Argelers, netejant
sèquies en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE); pogué fugir, però va
ser novament detingut i internat al camp de Vernet.
Fugí
de bell nou i creuà el Pirineu, però va ser detingut per la Guàrdia Civil a
Figueres (Alt Empordà). Després de passar per diversos camps de concentració i
batallons de càstig (Barcelona, Reus, Algeciras, l'Escala, Mallorca, Pollença),
en el 1945 va ser llicenciat i pogué retornar a Barcelona.
Fou
destinat com esclau en el batalló de càstig a les excavacions arqueològiques
d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà) que dirigia Martín Almagro. A l’Escala va
fer nombroses amistats que va mantenir en el curs de la seva vida encara que
visqués a Barcelona. Durant la transacció monàrquica de 1977-1978 va mantenir
una estreta relació amb la Federació Local de l’Escala de la CNT-AIT i també
amb membres del grup anarquista Tramuntana, com ara el company Miquel-Dídac
Piñero.
A Barcelona
i els seus entorns Paco Piqueras actuà en la resistència clandestina i entre
1946 i 1948 fou secretari de la CNT-AIT de la barriada de les Corts.
Entre
1949 i 1950 fou secretari de Defensa de la CNT-AIT Barcelona i milità en el
Moviment Popular de Resistència (MPR).
El
gener de 1960, arran de l'últim viatge de Francesc Sabaté Llopart, va ser
detingut i torturat per la policia. En el rellançament de la guerrilla
llibertària entre el MURLE, de Quico Sabaté i Joaquín Delgado, el FRI de l’escalenc
exiliat a Perpinyà Vicenç Tarradell Estanyol i Eduard Pons Prades i el MPR de
Liberto Sarrau i Joaquina Dorado Pita, el company Paco Piqueras havia de coordinar a
Barcelona aquesta nova ofensiva de resistència després de les caigudes de la
guerrilla anarquista de desembre de 1949. La detenció de Paco Piqueras el 1960
va ser coneguda i sentida entre les seves amistats de l’Escala, cosa que va
donar un major ressò de simpatia popular vers el grup guerriller de Quico
Sabaté assassinat per la Guàrdia Civil entre el 4 i 5 de gener d’aquell any. Fins
i tot la mainada de molts pobles comentava les gestes guerrillers de Sabaté
contra la Dictadura.
Després
de la mort del dictador Francisco Franco, participà en la reconstrucció de la
CNT-AIT i fou secretari a Barcelona de Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA) fins a la seva dissolució.
També
exercí altres càrrecs orgànics, com ara secretari de la Setmana Confederal
Durruti, comptador del Sindicat del Metall de la CNT-AIT i delegat d'aquest
sindicat a la Federació Local de Barcelona.
En
1982 fou nomenat membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT i l'any
següent secretari de la Federació Local de Barcelona i delegat al congrés
confederal d'aquell any.
En
aquests anys vuitanta realitzà diversos mítings i conferències a Barcelona.
A
finals dels anys 80 va cofundar amb Liberto Sarrau i altres anarquistes l'Associació
Cultural i Ecologista Natura (ACEN), que es reunia a l’Ateneu Enciclopèdic Popular
de Barcelona, entitat on Piqueras també desenvolupà una tasca molt activa.
L'agost
de 1992 assistí al Certamen Anarquista Mundial (CAM) de Barcelona, en el qual
presentà un treball.
Trobem
articles seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Cenit, CNT, Le
Combat Syndicaliste, Espoir, Expresiones, El Frente, Ideas-Orto, Lurra ta
Askatasuna, Solidaridad Obrera, Tinta Negra, etc.
És
autor de Cartas a Marianet, secretario general CNT-AIT (1936-1939) (sd), Robo a
la República (1988), SIM (Servicio de Investigación Militar). Los crímenes
cometidos por el Partido Comunista español en la Guerra Civil (1936-1939)
(1988, amb Joaquín Pérez Navarro), El SIM y el Partido Comunista (1936-1939)
(1988, amb Mari Carmen Piqueras), Memoria. Datos para la historia. Cartas
confidenciales dirigidas al presidente del Gobierno republicano don Juan
Negrín, por un agente secreto de éste (1998, amb Celestino Álvarez), Batallón
disciplinario núm. 46 de ST (1999 i 2000), Renunciamos a todo menos a la
victoria (1999) i Mis escritos revolucionarios (2000).
Francisco
Piqueras Cisuelo va morir el 2 de setembre de 2002 a Barcelona.
Va
ser un gran amic del poeta, cantautor i
militant polític aragonista José Antonio Labordeta, de la peridiodista i
escriptora Frederica Montseny i del periodista i historiador Víctor Alba.
La
seva companya fou Severina Liras.
La que
fou ministra de Defensa d'Espanya entre 2008 i 2011 pel Partit dels Socialistes
de Catalunya (PSC) i dirigent del PSOE Carme Chacón Piqueras és néta seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada