La candidatura de Compromís d’Esquerres per Figueres |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/05/2015
Figueres (Alt
Empordà).-
Recentment el butlletí ‘Front’, el portaveu digital del PSUC (Viu) a
les comarques gironines, ha publicat una carta oberta a la candidata d’EUiA
Marta Pibernat Vila des on se li dóna suport i ànims.
Dissabte el número cinc de Compromís d'esquerres per
Figueres, Òscar Ibarra (EUiA), va defensar la seva camarada Marina Pibernat a
través del seu perfil del Facebook escrivint "[Pibernat] s'ha quedat curta
titllant CiU de derechona catalufa" i que Joan Herrera ha afirmat que
“Catalufos és igual de despectiu que quan parlen de Potemos”.
El número 5 a la llista de Compromís d'Esquerres per
Figueres, Òscar Ibarra, va publicar dissabte passat al seu perfil de Facebook
una entrada on assegurava que Marina Pibernat, s'havia "quedat curta"
acusant a Convergència i Unió (CiU) de "derechona catalufa" a qui a
més ha catalogat de "màfia". Aleshores, EUiA va reaccionat a través
de la seva compta de Twitter: "no
entrarem a fer valoracions personals d'opinions a les xarxes. Evidentment no hi
donem suport ni representa la nostra opinió. FI". Però, una hora més tard EUiA
va explicar, també a través de Twitter, que Òscar Ibarra "es retacta dels
seus comentaris i demana disculpes públiques", però no l'ha obligat a
abandonar la candidatura de Figueres com en el cas de Marta Pibernat a Girona.
Per la seva banda, el número 5 –Ibarra- va publicar al
seu perfil de Facebook que "un moment de calentón ho pot tenir tothom, i
més si qui mana i controla mitjans de comunicació te les seus embargades, però
l'important és treure de polleguera les paraules dels qui pateixen l'exclusió
del sistema,,,, quins collons!! demano perdó als companys, però jo conec la
Marina i se perfectament que és una bona persona!!".
Òscar Ibarra és activista social i militant d’Esquerra
Unida i Alternativa. Llicenciat en psicologia, especialitzat en
neuropsicologia, ha treballat com a mestre i educador social. Treballa a l’ONCE
com a conseqüència d’una minusvalidesa per un accident laboral a la
construcció, i va ser dels primers cascs blaus de l’exèrcit espanyol.
Col·labora activament amb la Taula Energètica i de l’Habitatge de Figueres.
Del contuberni de Munich a l’Assemblea de Catalunya
Anem a pams. Al denominat contuberni de Munich, el
juny de 1966, organitzat per la CIA i la socialdemocràcia d’aleshores no va
deixar una representació del PCE al mateix temps va establir un pacte verbal
que consistia en dibuixar una Espanya postfranquista igual a l’Alemanya Federal,
en que estava prohibit per totalitari el Partit Comunista alemany. També,
després de parlar amb el sectors de la CNT més propers a la Carta atlàntica que
sempre que es mantingués l’Aliança Sindical amb UGT l’organització
anarcosindicalista seria legalitzada, cosa que va comportar que a causa de la
ruptura de l’aliança amb UGT l’agost de 1975 la CNT-AIT fos la darrera central
sindical legalitzada per govern Suárez, concretament el 7 de maig de 1977. Al
mateix temps es va decidir centrar els esforços polítics en desactivar el
Consell Ibèric d’Alliberament (CIL) i el seu òrgan idoni secret –Defensa Interior--
a fi d’impedir una caiguda incontrolada del franquisme. Aleshores, Santiago
Carrillo va fer un esforç suprem per portar a la pràctica la seva estratègia
stalinista anomenada ‘Pacte per la Llibertat’, pactant a través de la direcció
del PSUC amb l’alta burgesia nacional catalana, amb empresaris com ara Pere Duran
Farell o banquers com ara Jordi Pujol Soley. D’aquest pacte va néixer l’Assemblea
de Catalunya, un òrgan polític transitori entre el pujolisme i el PSUC, cosa
que fou denunciada políticament en el seu dia per Josep Tarradellas, com a
president de la Generalitat a l’Exili, que seguia el full de ruta pactat el
juny de 1963 a Munich.
Gràcies a Duran Farell i Jordi Pujol el PCE va ser
legalitzat duran la setmana santa de 1977, l’11 d’abril, mentre es perseguia la
FAI, que era acusada de la ruptura del pacte sindical de la CNT amb UGT, i el
consolat espanyol de Tolosa de Llenguadoc va negar el passaport a Federica
Montseny fins després de les eleccions legislatives de juny de 1977.
Aquest carrillista “pacte per la llibertat” a través
del pujolisme encara es vigent a nivell del stalinisme de debò, cosa que fa que
les direccions d’ICV i d’EUiA expulsin de la llista municipal de Girona Marta
Pibernat, de les JCC i del PSUC (Viu), i obliguin a claudicar Òscar Ibarra.
Jordi Pujol Soley, de fet, és amo i senyor dels stalinistes de debò, serfs del ‘Pacte
per la Llibertat’ de Santiago Carrillo a través de l’Assemblea de Catalunya (1971-1977).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada