Stalinisme de debò obliga un militant d’EUiA a Figueres a retractar-se dels atacs polítics a CiU

La candidatura de Compromís d’Esquerres per Figueres

Òscar Ibarra: "un moment de calentón ho pot tenir tothom, i més si qui mana i controla mitjans de comunicació te les seus embargades, però l'important és treure de polleguera les paraules dels qui pateixen l'exclusió del sistema,,,, quins collons!! demano perdó als companys, però jo conec la Marina i se perfectament que és una bona persona!!"  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/05/2015 

Figueres (Alt Empordà).- 

Recentment el butlletí ‘Front’, el portaveu digital del PSUC (Viu) a les comarques gironines, ha publicat una carta oberta a la candidata d’EUiA Marta Pibernat Vila des on se li dóna suport i ànims. 

Dissabte el número cinc de Compromís d'esquerres per Figueres, Òscar Ibarra (EUiA), va defensar la seva camarada Marina Pibernat a través del seu perfil del Facebook escrivint "[Pibernat] s'ha quedat curta titllant CiU de derechona catalufa" i que Joan Herrera ha afirmat que “Catalufos és igual de despectiu que quan parlen de Potemos”.

El número 5 a la llista de Compromís d'Esquerres per Figueres, Òscar Ibarra, va publicar dissabte passat al seu perfil de Facebook una entrada on assegurava que Marina Pibernat, s'havia "quedat curta" acusant a Convergència i Unió (CiU) de "derechona catalufa" a qui a més ha catalogat de "màfia". Aleshores, EUiA va reaccionat a través de la seva compta de Twitter:  "no entrarem a fer valoracions personals d'opinions a les xarxes. Evidentment no hi donem suport ni representa la nostra opinió. FI". Però, una hora més tard EUiA va explicar, també a través de Twitter, que Òscar Ibarra "es retacta dels seus comentaris i demana disculpes públiques", però no l'ha obligat a abandonar la candidatura de Figueres com en el cas de Marta Pibernat a Girona. 

Per la seva banda, el número 5 –Ibarra- va publicar al seu perfil de Facebook que "un moment de calentón ho pot tenir tothom, i més si qui mana i controla mitjans de comunicació te les seus embargades, però l'important és treure de polleguera les paraules dels qui pateixen l'exclusió del sistema,,,, quins collons!! demano perdó als companys, però jo conec la Marina i se perfectament que és una bona persona!!". 

Òscar Ibarra és activista social i militant d’Esquerra Unida i Alternativa. Llicenciat en psicologia, especialitzat en neuropsicologia, ha treballat com a mestre i educador social. Treballa a l’ONCE com a conseqüència d’una minusvalidesa per un accident laboral a la construcció, i va ser dels primers cascs blaus de l’exèrcit espanyol. Col·labora activament amb la Taula Energètica i de l’Habitatge de Figueres. 

Del  contuberni de Munich a l’Assemblea de Catalunya

Anem a pams. Al denominat contuberni de Munich, el juny de 1966, organitzat per la CIA i la socialdemocràcia d’aleshores no va deixar una representació del PCE al mateix temps va establir un pacte verbal que consistia en dibuixar una Espanya postfranquista igual a l’Alemanya Federal, en que estava prohibit per totalitari el Partit Comunista alemany. També, després de parlar amb el sectors de la CNT més propers a la Carta atlàntica que sempre que es mantingués l’Aliança Sindical amb UGT l’organització anarcosindicalista seria legalitzada, cosa que va comportar que a causa de la ruptura de l’aliança amb UGT l’agost de 1975 la CNT-AIT fos la darrera central sindical legalitzada per govern Suárez, concretament el 7 de maig de 1977. Al mateix temps es va decidir centrar els esforços polítics en desactivar el Consell Ibèric d’Alliberament (CIL) i el seu òrgan idoni secret –Defensa Interior-- a fi d’impedir una caiguda incontrolada del franquisme. Aleshores, Santiago Carrillo va fer un esforç suprem per portar a la pràctica la seva estratègia stalinista anomenada ‘Pacte per la Llibertat’, pactant a través de la direcció del PSUC amb l’alta burgesia nacional catalana, amb empresaris com ara Pere Duran Farell o banquers com ara Jordi Pujol Soley. D’aquest pacte va néixer l’Assemblea de Catalunya, un òrgan polític transitori entre el pujolisme i el PSUC, cosa que fou denunciada políticament en el seu dia per Josep Tarradellas, com a president de la Generalitat a l’Exili, que seguia el full de ruta pactat el juny de 1963 a Munich.

Gràcies a Duran Farell i Jordi Pujol el PCE va ser legalitzat duran la setmana santa de 1977, l’11 d’abril, mentre es perseguia la FAI, que era acusada de la ruptura del pacte sindical de la CNT amb UGT, i el consolat espanyol de Tolosa de Llenguadoc va negar el passaport a Federica Montseny fins després de les eleccions legislatives de juny de 1977.

Aquest carrillista “pacte per la llibertat” a través del pujolisme encara es vigent a nivell del stalinisme de debò, cosa que fa que les direccions d’ICV i d’EUiA expulsin de la llista municipal de Girona Marta Pibernat, de les JCC i del PSUC (Viu), i obliguin a claudicar Òscar Ibarra. Jordi Pujol Soley, de fet, és amo i senyor dels stalinistes de debò, serfs del ‘Pacte per la Llibertat’ de Santiago Carrillo a través de l’Assemblea de Catalunya (1971-1977).