Va assistir al Congrés Sindicalista Internacional de
Londres de 1913, on va fer la seva intervenció en català. El company Josep Negre va morir el 24 de desembre de
1939 al camp de concentració francès d'Argelers, al Rosselló.
Josep Negre:
El 13 de maig de 1875 neix a Lludient (Alt Millars, País Valencià)
el tipògraf, periodista, orador i militant anarcosindicalista Josep Negre.
Instal·lat a Barcelona, va ser un dels organitzadors
del congrés fundacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i l'últim
secretari de «Solidaritat Obrera» i primer de la CNT.
En 1908 va polemitzar, juntament amb Tomás Herreros
Miquel i Bueso, amb els seguidors de Lerroux, destacant en la vaga contra el
periòdic lerrouxista El Progreso, que durarà nou mesos.
Com a president de la societat «L'Art d'Imprimir», va
participar en el comitè de vaga que va actuar durant la denominada Setmana
Tràgica de 1909.
També aquest any va parlar en la inauguració de
l'Ateneu Sindicalista de Barcelona.
Durant el Congrés de 1910 va defensar la necessitat de
la nova organització obrera i va formar part de la ponència de reglaments.
L'agost de 1910 va ser nomenat vicepresident de la
Secció d'Obrers Ferroviaris de la Regió Catalana, que s'acabava de crear, malgrat
no pertànyer al sector, precisament per evitar les represàlies contra els
ferroviaris.
Entre 1910 i 1911 va fer mítings cenetistes a
Barcelona i a París, i després de la vaga general en solidaritat amb els miners
bascos de 1911 va patir presó, fruit de la delació de Leroy que el va acusar de
participar en un pretès Comitè Revolucionari.
Un cop reorganitzada la CNT, va assumir novament la
secretaria del sindicat anarcosindicalista.
Va representar les societats de Puerto Real i Vigo i a
l'Ateneu Sindicalista de Barakaldo en el congrés de 1911, al final del qual va
ser detingut i empresonat.
En 1912 va ser assidu del Centre Obrer Barceloní, amb
Seguí, Lorenzo, Cuadros, Aragó i altres.
En 1913 va ser membre de l'Assemblea Catalana de CNT i
de la comissió clandestina de la CNT catalana entre 1913 i 1914.
Va assistir amb Romero al Congrés Sindicalista
Internacional de Londres del 27 de setembre al 2 d'octubre de 1913, on, segons
l'anarquista exiliat a Londres Vicente García, va fer la seva intervenció en
català.
Pel 1914 va intentar amb Anselmo Lorenzo llançar una
revista i va formar part d'una comissió clandestina de la Confederació Regional
del Treball de Catalunya que va intentar reorganitzar la CNT.
Quan en 1914 la CNT va tornar a la legalitat, va ser
nomenat secretari general del nou Comitè Nacional.
Durant la Gran Guerra va pertànyer a l'equip de
Solidaridad Obrera, de la qual seria director en 1916, i va ser acusat per
Salvador Seguí, Salvador Quemades i Manuel Buenacasa de germanòfil i de
relacionar-se amb l'ambaixada alemanya, crítiques que el van afectar
profundament fins el punt que l'agost de 1917 va abandonar tota activitat
orgànica i va enemistar-se profundament amb els sectors directius cenetistes.
El novembre de 1917, però, va col·laborar en
Solidaridad Obrera i el desembre de 1918 va integrar-se en la campanya de
propaganda de la CNT.
En 1919, amb la repressió de la vaga de La Canadenca,
va ser empresonat a la nau Pelayo al port de Barcelona.
Arran de la revolució de 1936 demanà la reintegració a
la CNT i participà en diverses campanyes de propaganda, en el Sindicat
d'Indústries Siderometal·lúrgiques i en el cercle «Los de Ayer y los de Hoy».
Durant sa vida va col·laborar en diverses publicacions
llibertàries (Cultura Obrera, Ilustración Ibérica, El País, El Progreso, Ruta,
Los Nuevos, El Rayo, Tierra y Libertad, La Unión Ferroviaria, La Voz del
Obrero, Solidaridad Obrera, etc.) i és autor de ¿Qué es el sindicalismo?
(1919), Recuerdos de un viejo militante (1936) i ¿Qué es el colectivismo
anarquista? (1937). En acabar la guerra va exiliar-se al Rosselló (Catalunya
Nord).
Josep Negre va morir el 24 de desembre de 1939 al camp
de concentració francès d'Argelers (Rosselló) i sa companya i sos infants van
ser recollits a prop de Souillac per l'anarquista Maxime Mattéi, conegut de
Negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada