RES DE NOU SOTA EL SOL: STALINISME DE DEBÒ EN ACCIÓ A GIRONA

Els stalinistes de debò estigmatitzen Marina Pibernat Vila

Desitjar la desaparició de CiU, considerar escòria de la societat les dretes i dir “catalufa” a la sempre nociva burgesia nacional catalana és prou motiu per estigmatitzar una candidata, la número quatre de la llista electoral a la ciutat Marina Pibernat Vila, de la coalició ICV-EUiA. 

Com sempre, a Catalunya els stalinistes són els millors servidors de la burgesia nacional catalana, els sicaris més abnegats del capitalisme a casa nostra.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/05/2015 

(Corresponsal) Girona (Gironès).-  

Segons l’Agència Catalana de Notícies el grup municipal d'ICV-EUiA a Girona ha comunicat que la número quatre de la llista electoral a la ciutat, Marina Pibernat Vila, ha decidit "apartar-se voluntàriament" de la candidatura a causa d'unes piulades seves al Twitter en les quals titllava CiU de "dreta catalufa". "Nada más bonito que ver en #BTVe15 a la derechona catalufa rajando de Ada Colau. Estáis cagaos, escoria", va escriure divendres a la nit comentant el debat que la cadena BTV va fer amb els candidats de CiU, PSC, ERC, PP i Barcelona en Comú a l'alcaldia de Barcelona. Segons el comunicat emès pel grup municipal, Pibernat Vila assegura que els termes que va utilitzar no representen EUiA ni la coalició ICV-EUiA. 

Els fets es remunten a divendres al vespre, quan es feia el primer debat electoral dels candidats a l'alcaldia de Barcelona que va retransmetre BTV. Enmig del debat, la candidata que ocupa el número 4 a la llista d'ICV-EUiA a Girona va aquest comentari al Twitter: "Nada más bonito que ver en #BTVe15 a la derechona catalufa rajando de Ada Colau. Estáis cagaos, escòria.". Es tractava d’un Twitter escrit en castellà de cara al referent estatal d’EUiA, Esquerra Unida (IU). Al cap de pocs minuts, Pibernat va continuar criticant CiU -encapçalada en aquest cas per Xavier Trias- tot piulant "@ciu ha de ser destruida. #BTVe15".

Davant un allau de comentaris ultranacionalistes, burgesos i dretans catalans, la número quatre de la llista electoral a Girona d’ICV-EUIA va contestar, en castellà de cara a Esquerra Unida (IU), que els "independentistes que s'ofenguessin amb la paraula 'catalufo' i diguessin que era racista" demostraven que eren blancs perquè no sabien de què estaven parlant. "Voy a preparar una infusión a mis apellidos, que lloran porque no soy indepe", va contestar a les crítiques que rebia per les seves piulades. A més, va assegurar que posaria a la seva biografia que era una catalana no independentista perquè "no soy un fake". 

Desitjar la desaparició de CiU, considerar escòria de la societat les dretes i dir “catalufa” sempre la nociva burgesia nacional catalana és prou motiu per estigmatitzar una candidata de la coalició ICV-EUiA. Com sempre, a Catalunya els stalinistes són els millors servidors de la burgesia nacional catalana, els sicaris més abnegats del capitalisme a casa nostra.

Marina Pibernat, des de la seva posició dels Federalistes d’Esquerres obra una ferida mortal dins aquest bloc stalinista de debò, la coalició ICV-EUiA, que a més amb el pacte desesperat i oportunista en molts municipis amb Podem i Procés Constituent empren una deriva vers l’abisme polític.

Des del socialisme revolucionari i autogestionari, que intenta transformar el procés català d’alliberament nacional en una revolució social del proletariat organitzat en assemblees que elegeixin els seus consells obrers i s’autoorganitzin en una convenció consellista vers el Comunisme llibertari a partir de comunes lliures, ens felicitem de l’esclat de les contradiccions stalinistes de debò a Catalunya i considerem que té molta sort la candidata Marta Pibernat Vila que no existeixi la URSS, doncs, de ben segur, agents stalinistes russos la portarien a la Direcció General de Camps de Treball, Gulag, i mai més podria escriure lliurement ni tornaria a Catalunya. Sort que no hi ha Gulag, Marta. Però encara el pujolisme és la ideologia hegemònica al Principat de Catalunya, cosa que solament es podrà superar amb la independència de classe i de país, amb la república socialista autogestionada i autogestionària catalana en el mac de la revolució proletària a la conca intercontinental de la Mediterrània, baula feble del domini capitalista mundial, especialment els Països Catalans, Itàlia i Grècia.