TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/03/2015
Queralbs (Ripollès).-
 |
| 900 treballadors de la tèxtil Mir Miró, propietat del soci de jordi Pujol Olegario Soldevila, al carrer |
La confessió de l'expresident sobre els diners que va
tenir amagats durant dècades en un paradís fiscal va aixecar algunes sospites
que van relacionar aquells comptes amb el polèmic cas Banca Catalana, obert i
tancat als anys 80, quan Jordi Pujol tot just començava la seva carrera al
capdavant de la Generalitat.
Al calor d'aquesta actualitat, el periodista del diari
EL PAÍS Pere Ríos ha publicat ‘Banca Catalana: caso abierto’, que ja està a la
venda i que es presenta de la mà de l'autor i els fiscals que van portar el
cas, José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo. Ambdós fiscals formen part
dels testimonis que Ríos entrevista per a aquest llibre i que, junt a altres,
expliquen la seva versió sobre com es va desenvolupar el cas i per què es va
tancar.
També hi ha el testimoni d'alguns dels jutges que
formaven part de l'Audiència Territorial de Barcelona que va exculpar Pujol Soley
dels delictes que se li atribuïen, per abonar la tesi que "la
majoria" d'aquell tribunal va decidir el vot d'exculpació sense estudiar
el cas en profunditat. Una d'aquestes
magistrades amb qui parla Pere Ríos en aquest llibre és Margarita Robles, que
va votar a favor del processament a Jordi Pujol Soley. Segons diu, alguns dels
seus companys li van dir directament que no pretenien ni llegir el sumari.
"Em va dir: "Jo, per suposat que no miraré tots els
papers"", diu Robles, qui assegura que molts dels magistrats
comentaven aquesta posició sense pudor en les converses informals. Segons
Robles, el motiu era molt clar. "No sé qui, però algú va fer arribar als
magistrats que estaven sent utilitzats en la lluita política entre socialistes
i Convergència, i que per a això s'estava utilitzant el procediment judicial
pel simple fet de la interposició de la querella", explica Robles, que no
dubta a afirmar que aquells companys seus "partien de la base que es volia
utilitzar els magistrats i que era evident que no hi havia delicte".
Actualment, Robles és membre del Tribunal Suprem.
Una altra membre del Tribunal Suprem en l'actualitat,
Celsa Pico, també formava part del ple d'aquella Audiència Territorial que va
exculpar Pujol, i també parla amb Ríos en aquest llibre. Com Robles, abona la
mateixa teoria sobre la manca d'interès i la predefinició del vot dels
magistrats. "Hi va haver gent que no va veure el sumari", explica,
tot afegint que recorda, per exemple, "haver comentat amb algun magistrat
una operació concreta que em va cridar l'atenció perquè era la concessió d'un
préstec de 1.000 o 2.000 milions de pessetes atorgat a un important cognom a la
barra d'un pub de Madrid a les 9 de la nit". "No em semblava que fos
un lloc per concedir un crèdit, i recordo haver comentat això amb algun company
que no tenia present la dada, i em resultava molt cridaner", relata.
Antonio Doñate, un altre dels magistrats presents a la
votació i un dels que va optar per l'exculpació, també explica al llibre que
"la immensa majoria dels 33 jutges que van votar a favor --de
l'exculpació-- ni s'havien llegit la totalitat de les actuacions ni tenien una
preparació adequada". Tot i això, no tots els jutges entrevistats per Pere
Ríos mantenen aquesta tesi. José Manuel Bandrés és, però, l'únic dels cinc que
no considera aquesta possibilitat. Ell va votar a favor de l'exculpació.
L'últim dels testimonis dels magistrats manté la
mateixa tesi de Robles, Pico i Doñate malgrat que va ser un dels que també va
exculpar Pujol, però ha preferit mantenir l'anonimat en el llibre. Aquest jutge
assegura que recorda que ell i els seus companys "no van estar a
l'altura" en aquell moment i coincideix en què molts van optar per no
aprofundir en el cas perquè s'havien cregut la idea que serien utilitzats
políticament.
A més, explica que ningú li va "mencionar
expressament que no s'hagués llegit el sumari", però diu que "no
obstant, l'absència de comentaris, dubtes o qüestions va ser total".
"Tinc per cert que la majoria va acudir al ple amb el vot pràcticament
decidit", sentencia.
El testimoni que completa aquesta tesi sobre els
magistrats és el dels fiscals del cas. Mena assegura que "els jutges no
van actuar amb la suficient atenció" i explica que "les dades"
que ells tenen "és que no van necessitar mirar-se els papers".
Villarejo, en aquest sentit, assegura que "una part significativa d'aquell
ple de l'Audiència Territorial no tenia cap interès a conèixer la realitat dels
fets". Mena, a més, afegeix que "la majoria de magistrats no van
retirar els documents que havien estat disposats per tal que poguessin conèixer
la realitat dels esdeveniments".
Segons detalla, el ponent del sumari va redactar un
document sobre el cas a manera de resum, que recollia la documentació més
destacada i "directament dirigit al suport a la seva tesi". Tot i
voler amb aquell escrit, doncs, donar valor a l'exculpació de Pujol, Mena
afirma que molt pocs es van interessar per aquells documents. "Hi havia
una còpia per a cada magistrat i ens consta que només una minoria dels més de
40 el van anar a retirar. La minoria no són 20, serien com 10 o 12. Això és una
dada objectiva", explica.
L'advocat i el pla B
A l'altre extrem se situa el testimoni en el llibre de
qui va ser l'advocat de Pujol en aquest cas, Joan Piqué Vidal, que manté la
mateixa tesi que l'entorn de l'expresident i afirma que "és molt
possible" que la querella fos "instigada" per l'executiu
espanyol d'aquells anys.
En l'entrevista que Pere Ríos manté amb Piqué Vidal,
l'advocat revela quin hauria estat el pla B per salvar Pujol d'un judici si
aquella Audiència hagués processat l'aleshores president de la Generalitat.
"Aquell tribunal no havia d'estar format només per magistrats que estaven
a Barcelona, sinó per magistrats destinats a tot Catalunya, perquè era
l'Audiència Territorial de Barcelona i com a tal era el Tribunal Superior de
Catalunya. Però mai van convocar magistrats destinats a Tarragona, Lleida ni
Girona".
El llibre dedica la primera part a detallar com,
segons els informes del Banc d'Espanya i els documents dels fiscals, Jordi
Pujol i altres dirigents de Banca Catalana van "enriquir-se" a partir
de suposats desviaments de fons de l'entitat per a ús personal. Pere Ríos parla
d'això amb Piqué Vidal, però també amb el cunyat de Pujol i alt executiu de
Banca Catalana, Francesc Cabana. I amb el que fou primer secretari del PSC,
Raimon Obiols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada