diumenge, 22 de març del 2015

Andrei Petrov feia diners com xurros

Andrei Petrov i el  diputat de CiU al Parlament, Xavier Crespo 
Andrei Petrov utilitzava Banca Privada d'Andorra per blanquejar diners de les màfies russes. 
Petrov va obtenir un milió en contra dels tècnics de Banco Madrid. 
El 2012 el Consell d'Administració li va aprovar un préstec hipotecari per finançar la construcció d'un centre comercial a Lloret. 
Banco Madrid, la primera liquidació d’una entitat després de la unió bancària.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/03/2015 
Lloret de Mar (La Selva).- 

Llegim, de manera irònica per part del periodista, que “el diner rus està enamorat de la costa gironina i els seus polítics. La caiguda en desgràcia de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i la seva filial espanyola, Banco Madrid, en torna a donar bon testimoni.”
El suposat mafiós Andrei Petrov -detingut a Lloret de Mar el 2013 en l'operació Clotilde- ha tornat a l'escena mediàtica després que el seu nom figuri en l'informe que la Xarxa Contra els Delictes Financers (FinCen) del Departament del Tresor dels EUA va emetre a principis de març per bloquejar BPA davant la sospita que es dedicava a blanquejar diners de màfies russes.
El FinCen nord-americà especifica que entre el 2011 i el febrer de 2013, el suposat cap de la màfia russa a Lloret, Andrei Petrov, comptava amb els serveis d'un alt càrrec del BPA que li facilitava les operacions econòmiques de blanqueig i que fins i tot s'ocupava que pogués aconseguir línies de crèdit amb bancs espanyols sense aixecar sospites.  
Neteja de 56 milions procedents d’activitats delictives russes 
El Servei d'Informació de la Guàrdia Civil considera que en aquest temps Petrov ha pogut convertir en legals 56 milions d'euros procedents d'activitats delictives vinculades a la principal organització criminal de Rússia --Solntsevskaya Bratva-- darrere del qual es trobarien dos dels mafiosos més perillosos del món: el rus Sergei Mikhailov, Mikhai, que dirigeix Solntsevskaya, i l'ucraïnès Semion Mogilevitx, batejat per l'FBI com el "cap de caps" de les organitzacions criminals russes. 

Andrei Petrov 
Però qui és Andrei Petrov? En l'àmbit mafiós no deixa de ser un subaltern que fa d'home de palla de l'empresari rus Víktor Kanaikin -vinculat a Mogilevitx i Mikhailov a través de l'empresa Aircraft Galery, radicada a Bratislava- i qui li gestiona l'entramat societari que té al Regne d’Espanya, el qual es nodreix amb capital procedent de paradisos fiscals com ara Andorra, Seychelles, Xipre, Illes Marshall o Illes Verges Britàniques que acaba invertit en fons immobiliaris o productes financers.  

Venedor de xurros que fa diners com xurros 
Andrei Petrov tenia l'encàrrec de blanquejar capital al Regne d’Espanya a través de les empreses Development Diagnostic Company (DDC) i Vikser Finkas Management -propietat de Kanaikin en un 98%- a través de les quals també subornava polítics locals per aconseguir tractes de favor, com per exemple la rebaixa de 133.754 euros en l'impost de construcció del centre comercial que DDC va aixecar al terreny de l'antiga plaça de braus de Lloret. Aquesta maniobra pot comportar fins a dos any i mig de presó, una multa de 831.000 euros i una inhabilitació de 10 anys a l'exalcalde de Lloret i actual diputat al Parlament de Catalunya, Xavier Crespo (CiU), i a l'exregidor d'Urbanisme, Josep Valls (CiU) per suborn i prevaricació. 
Però abans de l'operació Clotilde el ciutadà rus Andrei Petrov era un perfecte desconegut, que va aterrar a Lloret de Mar l'any 2001 en companyia del seus pares --Boris Petrov i Olga Petrova--, la seva esposa --Irina Petrova--, la seva germana --Xenia Petrova-- i el seu cunyat --Konstantin Mischanin--. Legalment, al llarg de 2002 els seus ingressos procedien de la seva feina com a transportista de turistes russos a Lloret, després com a personal de seguretat de discoteques de la localitat i, finalment, com a venedor de xurros en un local amb escassa clientela.  
I en només quatre anys va passar de vendre xurros a patrocinar els clubs d'hoquei i futbol de la localitat, a comprar rellotges i pagar viatges de luxe a l'alcalde, a construir un centre comercial, a obrir comptes a Andorra i a tenir problemes amb Caja Madrid per haver-li bloquejat una transferència de 300.000 euros sense justificar procedent de la matriu de DDC a Xipre, tot i que Banco Madrid li va solucionar perquè pogués seguir amb la construcció del centre comercial. Quatre anys en els quals va passar de viure en un humil pis a Lloret a residir en un xalet a cala Canyelles, passejar-se amb cotxes de luxe i moure milions com xurros.
El ciutadà rus va aconseguir moure's a l'ombra de l'exdirector general de Spetsneftegaz Npo, Víktor Kanaikin, per l'amistat que aquest mantenia amb el seu pare, Boris Petrov. D'aquesta manera, Andrei Petrov va quedar encarregat d'adquirir al Regne d’Espanya els locals, garatges, vivendes i altres productes que servien per blanquejar els diners de Kanaikin al temps que també s'ocupava de la supervisió de l'hotel balneari moscovita Konobeevo, que dirigia Sergei Nalimov --qui era l'enllaç entre Petrov i Kanaikin--. En el fons, seguia fent de transportista, però ara duia milions. Negres milions. 

Petrov va obtenir un milió en contra dels tècnics de Banco Madrid 
L'expedient sancionador elaborat pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) posa de manifest que el Consell d'Administració de Banco Madrid coneixia les operacions sospitoses de blanqueig de capitals que es realitzaven dins l'entitat i fins i tot algunes les van aprovar en contra dels seus organismes de control. 
En l'informe s'esmenta com l'abril de 2012 el Consell va aprovar per unanimitat un prèstec hipotecari d'un milió d'euros per finançar la construcció d'un local comercial a l'antiga plaça de braus de Lloret a favor de l'entitat DDC, propietat de Víktor Kanaikin i administrada per Andrei Petrov. "Aquest acord es va adoptar en contra de la opinió del departament de compliment, que en un informe senyalava la impossibilitat de conèixer l'estructura de propietat o control de l'entitat i manifestava que no existia informació suficient per formar-se un judici sobre l'admissibilitat o no del client", reflecteix el document segons publicava ahir ‘El Confidencial’.
Aquesta manca de coneixement del propi client ja determinaria la seva inadmissibilitat, segons el Sepblac, però lluny d'això la operació va ser acceptada sense que es comuniqués l'operativa sospitosa que això representava. 
En aquell moment, el Consell d'Administració del banc el formava el president de la filial de Banca Privada d'Andorra (BPA), José Pérez, el conseller delegat detingut per les autoritats andorranes, Joan Pau, els propietaris de l'entitat, Higini i Ramón Cierco, a més de Ricard Climent i Luís César Jayme García Salcedo. 
L'informe del Sepblac considera que el banc hauria d'haver-s’hi abstingut d'establir relacions de negoci amb Petrov, les quals van iniciar-se l'any 2011 segons que així ho ha constatat el Tribunal Constitucional d'Andorra. 
L'expedient d'aprovació de l'operació contenia un informe de l'àrea de riscos que posava de manifest la manca de documentació aportada sobre la societat del mafiós rus que impedia determinar l'estructura de propietat o de control de l'empresa.
Encara que Petrov va ser detingut el gener de 2013, Banco Madrid no va fer cap examen ni comunicació per cap sospita respecte aquest client.  

Irregularitats
El Sepblac també considera que hi ha 13 clients més amb els que l'entitat tampoc hauria d'haver mantingut relacions de negoci, com la societat panamenya Era Trading, l'holandesa Convergence Capital Partners, l'advocat mexicà Gabino Antonio Fraga Peña, la panamenya Izote Energy Inc, Greentrail International o el grup veneçolà Omar Jesús Farías Luces.
Per al Sepblac aquests fets poden constituir incompliments per part de Banc Madrid de les obligacions establertes en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme amb clara responsabilitat dels administradors i directius de l'entitat. 
L'informe demostra la deixadesa del banc a l'hora de controlar degudament els seus clients, ja que en molts casos desconeixia la seva titularitat real. La Direcció de Compliment Normatiu del banc (DCN), encarregat d'analitzar els seus clients potencials abans de ser admesos, va estudiar 152 clients entre 2013 i 2014, dels quals 56 van ser considerats de baix risc quan, en realitat havien de tenir un risc superior.  

Banco Madrid, la primera liquidació d’una entitat després de la unió bancària 
Segons l’agència EFE la intervenció de Banco Madrid, filial al Regne d’Espanya de Banca Privada d'Andorra (BPA), que ha deixat a l'aire els estalvis i inversions d'uns 15.000 clients, suposa una prova de foc per la recentment estrenada unió bancària, que liquida la seva primera entitat després de la seva entrada en vigor el novembre de 2014.
Per grandària, Banco Madrid no entra en la supervisió directa del Mecanisme Únic de Supervisió (MUS), sinó que roman sota el paraigua directe del Banc d'Espanya, igual que altres 3.500 entitats financeres a Europa i 81 al Regne d’Espanya.
Encara que per actius el pes d'aquest banc en l'economia espanyola és petit, la veritat és que pot presumir de ser el primer intervingut de forma tan directa per part de les autoritats, malgrat que s'han donat altres casos de blanqueig que han provocat multes milionàries.
I precisament en la seva grandària radica la clau d'un procés que des del principi estava abocat a la liquidació de l'entitat, al contrari del que ha ocorregut en altres casos molt sonats, com ara Bankia, al Regne d’Espanya, o Espirito Santo, a Portugal, tots dos afers ocorreguts abans de l'entrada en vigor de la unió bancària.
En aquest sentit, Felipe López-Gálvez, analista de Self Bank, recorda que tots dos van rebre fons públics, atès que hi havia milions de clients que els havien dipositat la seva confiança; la seva desaparició hauria implicat un risc de contagi al conjunt del sistema bancari. 
Però en aquesta ocasió, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha decidit que no procedeix rescatar l'entitat, que serà liquidada per la via concursal i els seus clients rebran un màxim de 100.000 euros per compte, la qual cosa no vol dir que no puguin recuperar una quantitat més alta finalitzat el procés. 
Per contra, amb uns 15.000 clients de dipòsits i aproximadament el doble en fons, i gestionant uns 6.000 milions d'euros en actius, el pes de Banco Madrid en el comput global de l'economia espanyola és d'"índole menor", explica Álvaro García-Capelo, analista de XTB.
Superat el pitjor de la crisi, indica García-Capelo, el FROB sembla haver considerat el risc sistèmic i després d'analitzar-lo ha considerat "poc probable un efecte contagi o un empitjorament de la reputació de la banca espanyola en el seu conjunt".
La brusca sortida de capitals --només la setmana passada van sortir més de 200 milions d'euros, segons els càlculs de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), el regulador financer del Principat--, i el perill de no poder fer front a les peticions dels creditors és el que ha motivat la liquidació de l'entitat, afegeix l'analista.
Així mateix, cal tenir en compte "que l'origen de part dels fons dels partícips puguin venir d'activitats il·lícites", com sembla indicar la recerca iniciada pel Sepblac, el servei d'intel·ligència financera espanyola depenent del Ministeri d'Economia. 
Poc després que el Sepblac conclogués les seves recerques, l'INAF intervenia BPA després de conèixer-se que el Govern d'Estats Units entenia que presumptament canalitzava fons del crim organitzat.
I posteriorment, el Banc d'Espanya va fer el mateix amb Banco Madrid.
El rescat de Banco Madrid no ha arribat a ser si més no una possibilitat, assenyala García-Capelo, ja que "després de diversos rescats bancaris i escàndols polítics no sembla ser de rebut continuar amb una política de rescats a costa de les arques públiques". 
Pel que fa a les repercussions en la imatge d'Espanya, Felipe López-Gálvez reconeix que "aquest assumpte no dóna bona imatge de cara a l'exterior, però en ser un cas tan puntual i d'un banc tan petit, la repercussió en els mitjans internacionals ha estat mínima". 
El que sí ha quedat en qüestió és la reputació de la banca andorrana, afegeix.
Una vegada que Banco Madrid entri formalment en situació de concurs, el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) disposa de tres mesos per fer comptes amb els clients afectats. 
I a part hi ha els aproximadament 900 milions d'euros en fons d'inversió i societats d'inversió de capital variable (sicavs) gestionades per Banco Madrid, els reemborsaments del qual van ser suspesos dilluns passat per la CNMV, que a partir d'ara pot traspassar-los cautelarment a una tercera entitat habilitada a aquest efecte --un nou dipositari--, però també separar-los temporalment, abans de vendre'ls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada