Entrevistem 'Lily', de 37 anys, ciutadana britànica que, l'any 2010, va descobrir que un infiltrat de la policia britànica havia estat la seva parella sentimental

'Lily' al costat del agent infiltrat de la policia britànica Marc Kennedy a Barcelona

Des d'aleshores, s'ha implicat a fons en la lluita pel dret a la privacitat.  
“Estava ficat en moltes coses: antifeixisme, ecologisme, antiglobalització... inclús en campanyes de drets humans”. 

DIRECTA 15/03/2015 
Jesús Rodríguez 
 

Una de les fotografies de 'Lily' que va fer Mark Kennedy a Can Masdeu

Vam conèixer d'ella fa deu dies, quan va transcendir que algú havia col·locat al seu cotxe un dispositiu de rastreig GPS. Dos dies més tard sabíem que es tractava d'una de les vuit dones que havien denunciat un agent infiltrat de la policia britànica per greus vulneracions dels drets humans. 
Des de començaments de la dècada passada ha viscut durant llargs períodes a Catalunya. Ara ha decidit parlar sota pseudònim, per explicar el seu cas. Ha fet la següent reflexió. "La gent ha de conèixer que aquestes coses passen, no puc seguir callant", ens explica abans de començar l'entrevista.  

-. Per on comencem? Digues... 

-. És difícil saber com explicar la història a la gent sense que sembli una història romàntica d'una parella que em va traicionar. El que he anat veient a mesura que tinc més informació és que això era una pràctica sistemàtica d'una unitat amb una estructura d'escamot que anava fins al Ministeri de l'Interior. Han publicat un informe sobre què sabia el ministre sobre la feina d'aquestes unitats d'infiltració en els moviments polítics i les pràctiques que feien servir. 

-. Aquestes unitats eren estructures més complexes que un infiltrat?

-. Han anat canviant de nom i d'unitat. Mira t'explico. L'any 1968 hi havia les manifestacions contra la guerra a Vietnam i hi va haver merder davant l'ambaixada dels Estats Units a Londres, van agafar la policia totalment desprevinguda. El que jo sé d'aquesta història és que quasi van sortir els soldats estatunidencs de l'ambaixada. Després d'això les forces de l'ordre van concloure que no els podia passar allò mai més. Un il·luminat, del que no recordo el nom, va dir “dóna'm deu homes i un pressupost i jo t'asseguro que això no et torna a passar mai més”. L'any 1968 van crear aquesta unitat, que en aquell moment van anomenar Special Demonstration Squad (SDS), adscrita al servei de policia metropolitana de Londres. La seva tasca era infiltrar-se als moviments socials i quedar-s'hi, l'interès no era portar gent a judici, era una operació sostinguda en el temps per saber en tot moment que hi havia dins dels moviments, qui hi havia, qui era important vigilar. Des de 1968 fins ara, sempre han tingut agents infiltrats als moviments socials a Anglaterra i a partir dels anys '90 comença a ser més internacional, i els agents infiltrats a Anglaterra anaven a altres països. Sobretot amb Alemanya hi ha molta cooperació, però el Mark aquest es veu que va treballar per vint-i-dos països diferents, va estar a Espanya, Itàlia, Islàndia, Irlanda, Estats Units... Avui en dia, en relació a la infiltració política hi ha una cooperació en l'àmbit europeu. Tots els cossos policials s'ajunten per parlar de la cooperació a aquest nivell. Fer estratègies, com fer les autoritzacions per creuar fronteres... 

-. Quant temps estaven infiltrats?  

-. En principi el temps màxim d'infiltració era de cinc anys, excepte el cas del Mark, perquè es veu que la informació que passava era tan bona que no el volien retirar. Jo el vaig conèixer l'any 2003 i va deixar de ser policia el març de 2010, però sembla que va seguir buscant treball per consultories privades i se seguia infiltrant.  

-. Hi ha altres dones que han presentat una demanda, per casos diferents? 

-. Sí. Nosaltres som un grup de vuit dones que hem presentat un cas junt, són cinc infiltrats i vuit relacions. Alguns estaven cinc, sis o set anys infiltrats, en aquest temps han tingut relacions amb més gent. Però hi ha altres persones que han presentat una demanda a part, i hi ha dones que inclús han tingut fills amb aquests infiltrats. 

-. El Govern ha reconegut que eren policies...

-. En alguns casos això és de domini públic i els infiltrats han parlat amb la premsa i ja ha quedat clar que eren policies. Però en altres casos, encara que hi hagi un procés judicial, amb proves que aquella persona era policia, mantenen una política de «ni confirmar ni negar» els fets. Una de les lluites que tenim és que hagin de reconèixer-ho... Ens han passat documents ridículs on hi ha dades esborrades, i en alguns casos el document està tot ell guixat. Hi ha una política obstructiva molt forta per part de la policia. Malgrat tot, el Parlament d'Anglaterra ha anunciat que hi haurà una investigació pública. Queda per veure si serà realment pública. 

-. Els infiltrats són tots homes?  

-. No. He conegut a una dona també. Però la majoria eren homes. Es veu clarament que hi ha una cultura sistemàtica de sexisme institucional en com utilitzaven aquestes relacions. Hi ha un parell d'homes que van tenir relacions sexuals amb aquestes dones agents, però mai van ser relacions d'anys, que vénen a viure a casa teva, que es fiquen dins la teva família... El Mark va estar al 90è aniversari de la meva àvia, altres van estar als funerals familiars de la gent, es van ficar a uns nivells molt molt profunds de les nostres famílies. El Mark va venir a casa dels meus pares diverses vegades. És molt fort perquè la policia necessita una ordre judicial per entrar a casa teva, per escorcollar-la, i aquest va venir a casa meva i va viure dos anys amb mi i, es veu que no necessitava cap ordre ni res!  

-. Però això estava molt organitzat...  

-. Eren pràctiques institucionals. Parlant amb les altres dones hem vist que utilitzaven les mateixes mentides i tàctiques. Moltes vegades la gent creu que l'infiltrat ha de ser una persona una mica estranya, que no té amics i que et fa sentir incòmode. Pel que jo he vist no és així: totes eren gent carismàtica i molt ficades dins dels grups. Estan molt ben ensinistrades en tàctiques psicològiques i de manipulació emocional. I més enllà de l'individu, hi havia tota una unitat, una estructura de suport i línies de comandament i de presa de decisions. Qui són? Jo no sé qui són, no tinc noms, però són els que decidien si jo el dissabte anava a sopar amb el company o no. 

-. El control estava en mans del ministre de l'Interior?  

-. A veure. Aquella unitat creada l'any 1968 era totalment secreta i vivien en una pel·lícula totalment pròpia i la pregunta és: “Què sabia el ministre de l'Interior sobre què estaven fent?”. Han publicat un informe que diu que la majoria de documents han desaparegut per error humà o intencionadament, per tant no es pot saber. 

-. Doncs fa quasi cinquanta anys que això funciona així...

-. Hi ha una data clau on canvien les coses. És quan incorporen la Convenció de Drets Humans d'Europa al marc legal britànic. Aleshores s'adonen que certes activitats de la policia i els serveis secrets estaran en contradicció de la nova llei de drets humans. És per això que creen l'Acta de Regulació dels Poders Investigadors (RIPA) i el Tribunal de Poders Investigadors (IPT), que és un tribunal secret on pots portar una denúncia contra els serveis secrets de l'Estat (policia, militars, etc.) per haver violat els teus drets humans. No s'escolta en un judici públic, va a aquest tribunal secret. Hi ha secret de sumari per tot, no pots ni assistir ni ser representat. Tu presentes el teu cas, el mira el jutge i pren una decisió, no pots ni veure els raonaments d'aquesta decisió, no pots veure res del que han presentat des de l'altra banda, i, que jo sàpiga, el 95% de les denúncies presentades en aquest tribunal són rebutjades.  
-. Aquest marc legal és el mateix que regula les activitats del Government Comunications Head-Quarters (GCHQ). Són els que fan les escoltes telefòniques i fa anys que recullen dades de correu electrònic i de l'ús d'Internet de la gent, del que ens ha parlat Edward Snowden, inclús ho fan més que la National Security Agency (NSA) dels Estats Units, perquè sembla que la NSA només emmagatzema meta-data i en el Regne Unit recullen també el contingut dels correus electrònics.  

-. I és per parlar d'això que vas viatjar a València l'1 de març? 

-. Sí. És per això, per parlar del cas i de les connexions entre RIPA i els temes de privacitat i drets digitals que jo vaig estar a la trobada Circumvention Tech Festival de València. És difícil per a mi parlar d'aquests temes públicament, però vull que la gent sàpiga que aquestes coses estan passant. Perquè la meva experiència és que, encara que sabem que l'Estat ens vigila de manera general, ens costa realment imaginar que significa això per les nostres vides. En trobar el GPS vaig tenir una sensació de desprotecció, que t'estan seguint, que t'estan vigilant, que hi ha un aparell estatal que va en contra teu. Em volia amagar, però són molt més grans que jo. Sabran on visc, on vaig, on treballo. Encara que em vulgui amagar crec que no em puc amagar i vaig decidir que no callaria. La gent ho ha de saber i és per això que parlo amb tu.  

-. El Mark Kennedy es ficava en tot? En accions? Les impulsava? 

-. Feia de tot, sí, sí. Inclús hi ha interrogants en aquest cas sobre el seu paper com agent provocador. Estava ficat en tot tipus d'acció. Va començar l'any 2003 a través dels moviments ecologistes i d'antiglobalització, quan ens vam començar a mobilitzar contra la trobada del G-8 a Stirling (Escòcia). Jo vaig anar a donar una xerrada l'octubre de 2003 per explicar que l'any 2005 el G-8 vindria al Regne Unit. Allà se suposa que ell estava, però jo el vaig conèixer més tard a Nottingham, que és on el vaig conèixer i on vam viure junts.  

-. Com s'implicava? 

-. Ell a la campanya del G-8, per exemple, coordinava el tema transport, concretament va llogar una flota de minibusos i portava una central amb conductors com recurs per a la gent que feia accions, per tant sabia la localitat i els grups que anaven a cada lloc en cada moment, era un lloc molt estratègic. Es va posar molt en papers de logística. Però també va fer accions. Jo vaig ser detinguda dues vegades amb ell, i diverses vegades vaig estar amb ell quan li va pegar la policia, ell estava bastant a la primera línia, de ser molt xuleta, la policia el va atonyinar fort un parell de cops. A Alemanya va ser detingut per calar foc a un contenidor, a la ciutat de Berlín, en una acció de nit. Es movia prèviament a moltes mobilitzacions internacionals. A més, va ser una font important dins de l'informe contra la gent de Tarnac (França), va ser ell qui els va assenyalar com a grup a vigilar. Es movia molt i estava ficat en moltes coses: antifeixisme, ecologisme, antiglobalització, contra els CIES, fins i tot en campanyes de drets humans.  

-. A l'Estat espanyol perquè va venir? 

-. Va venir aquí, en principi, com a part d'una gira internacional parlant de la campanya Saving Iceland, que era una sèrie de xerrades contra la construcció d'un embassament a Islàndia. Va estar primer en una acampada a Islàndia i després va fer la gira de xerrades l'any 2006. Com que no parlava castellà dubto que hagi pogut infiltrar-se molt a l'Estat espanyol, però per estar aquí ha d'haver rebut l'autorització de l'Estat espanyol, i seria molt interessant saber per a qui estava treballant mentre jo i ell fèiem turisme!  

-. El seu escamot com es comunicava amb ell?

-. Crec que per telèfon. Ell ens explicava que treballava com a missatger entregant paquets per un gran amic de la seva família que tenia una empresa a Bristol i ell treballava com autònom per aquest home. Ens deia “ui, m'ha trucat i demà haig de marxar a Londres”, desapareixia uns dies i ara ens imaginem que aquest home era el seu escamot, trucava aquella persona i desapareixia. Després hem sabut que en algunes ocasions tenia un rellotge que gravava.  

-. Altres dones han tingut també algun seguiment?

-. Sabem que previ a la denúncia diverses d'aquestes dones estaven sota seguiment perquè estaven buscant informació de les seves ex parelles. N'hi ha algunes que fa molts anys que les segueixen. Des que hem posat la denúncia pot ser que jo sóc la primera de les dones que tenim dades objectives que estem sent seguides. Ho donem per fet. De totes maneres, això del GPS sembla que ho han col·locat agents de la policia nacional espanyola, i no sé si hi ha relació amb el judici pels infiltrats a Londres.  

-. I quina altra hipòtesi et planteges? 

-. Fa disset anys que estic ficada a moviments antiglobalització, ecologistes i de justícia social i ara sé que en aquests temps vaig estar sota vigilància en tot moment. He conegut a sis policies infiltrats i he viscut amb un d'ells. D'ençà que vaig saber-ho i els vincles que té tot això amb les revelacions d'Snowden i la vigilància a la qual estem sotmesos tots i totes i sobretot els que estem als moviments socials, la meva lluita és això: contra la vigilància, pel dret a la privacitat i contra la persecució dels moviments socials. El passat mes de desembre vaig estar en una trobada del Chaos Computer Club a Hamburg, Alemanya, per parlar del cas. I vaig parlar també dels fets que just havien passat a l'Estat espanyol, on un jutge havia empresonat a set persones anarquistes, esgrimint, entre d'altres arguments "la producció de publicacions i formes de comunicació”, i el fet que usaven “e-mails amb mesures d'extrema seguretat", com el servidor RISE UP. 

-. El cas Pandora?

-. Sí, però més enllà del cas concret, tenim una situació on el fet de no deixar que les forces de l'ordre i els serveis secrets tinguin accés en tot moment a les teves comunicacions privades ja és motiu per empresonar a la gent. Estan recollint les dades de tothom, però particularment estan atacant els moviments socials i qualsevol que intenti lluitar per un món millor. I m'estan fent seguiment per això. No sé si la policia espanyola està treballant de manera coordinada amb les policies europees, compartint informació, o simplement el CNP m'ha assenyalat particularment a mi. 

-. I aquí tenim infiltrats?  

-. Estic convençuda que a Barcelona hi ha infiltrats. Si no és així què hi fa el Cos Nacional de Policia espanyola al grup de coordinació de les activitats dels infiltrats? Això sí, en la nostra experiència al Regne Unit, els jutjats van col·laborar en encobrir les activitats il·legals i immorals de la policia durant anys. Són ja més de 50 sentències tombades després d'identificar la participació dels infiltrats en els casos, informació que mai es va proporcionar a les defenses dels encausats en el seu moment. En algun cas, quan interessa, es fan detencions selectives de gent que volen controlar, però això ho fan poc, precisament perquè pot posar en risc les seves operacions amb agents encoberts.  

Mira també: 
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2015/03/una-activista-de-barcelona-localitza-un.html]
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2015/03/protesta-per-les-llistes-negres-la.html]
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2015/02/infiltratses-anacletoses-i-fons.html]