 |
| Periodistes es manifesten el passat desembre contra la Llei Mordassa a Barcelona |
"Els nous amics de 'Charlie Hebdo' ens fan
vomitar" diu un treballador de la revista satírica, mentre desenes de caps
d'Estat es manifesten pels carrers de París.
A la llista de “nous amics de Charlie Hebdo” s'hi
troba també Rajoy que quan era ministre a l'executiu de José María Aznar va
firmar el tancament dels diaris Egunkaria i Egin.
DIRECTA 11/01/2015
Roger Suso
Ramon Espadaler, el conseller democratacristià
d'Interior del Principat ha coincidit a París amb els responsables d'Interior
dels països europeus, així com d'EUA, el coordinador antiterrorista de la Unió
Europea i el comissari europeu d'Assumptes d'Interior. Tanmateix, ell no
participarà de les reunions de la cimera programada aquest diumenge d'urgència
després de l'atemptat contra Charlie Hebdo i el segrest del supermercat kosher
a París. Ho farà un altre català, el ministre espanyol Jorge Fernández Díaz,
que com els ministres presents, advoca per l'establiment de controls
fronterers, malgrat que això trenca frontalment amb el conveni de Schengen.
La capital francesa és aquest diumenge l'escenari
d'una històrica marxa sense precedents “en defensa dels valors democràtics i la
llibertat”. Enmig d'unes excepcionals mesures de seguretat, mig centenar de
caps d'Estat i de govern de tot el món, els principals dirigents polítics del
país i destacats representants de les comunitats religioses han encapçalat “la
gran marxa republicana” convocada contra el “terrorisme gihadista”.
Espadaler, un gestor polític que en el seu exercici,
contradient el lema de la convocatòria republicana, ha justificat que els
antiavalots dinessin a la seu dels Caballeros Legionarios perquè “van pagar la
consumició”, que ha titllat les habitants de la Kasa de la Muntanya de
“terroristes anarquistes” o ha mirat cap a una altra banda quan els Mossos van
intentar entrar a la redacció de la Directa i van trencar el vidre de la porta
que va ferir una persona per l'impacte dels cristalls, ha compartit pancarta
amb altres personatges d'opaca i dubtosa defensa de les llibertats civils i
polítiques. Un és el ja anomenat ministre Fernández Díaz, que ha retallat el
dret a la protesta a través de la Llei Mordassa i legalitzat les devolucions en
calent a Ceuta i Melilla.
A la llista de “nous amics de Charlie Hebdo”, més
enllà de l'Storyfy de Daniel Wickham, s'hi troben Angela Merkel, David Cameron,
Matteo Renzi, Klaus Iohannis, Petrò Poroixenko -anit, la seu del diari pro-rus
Slavyanka a Khàrkiv va ser atacada amb artefactes incendiaris i pintades
neonazis i amenaçants-, Pedro Passos Coehlo o Serguei Lavrov.
També, Mariano
Rajoy que quan era ministre a l'executiu de José María Aznar va firmar el
tancament dels diaris Egunkaria i Egin en un intent criminalitzador de
l'esquerra abertzale i que recentment i coincidint amb els atemptats a París,
el seu govern ha guardat el silenci més fred en relació a l'imputació de
l'humorista Facu Díaz per una paròdia sobre el PP. Addicionalment, el president
de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, que quan era primer ministre de
Luxemburg va crear les estructures adequades per l'evasió fiscal i el dany comú
capitalista d'Ikea, Apple i 300 empreses més i va estar implicat en el cas
Bommeleeër, la trama ultradretana de terrorisme d'Estat Gladio a Luxemburg.
Polítics que han governat o governen a la ultradreta
El primer ministre neerlandès Mark Rutte, també serà
present a París. En les eleccions de 2010, el Partit de la Llibertat del
populista ultradretà i islamòfob, imputat fa poques setmanes per haver demanat
“netejar el país de marroquins”, va arrasar, convertint-se en la tercera força
política amb el 15'4% i 24 diputats recolzant, després de 127 dies de
negociacions, el govern en minoria de Mark Rutte a canvi de mà dura en matèria
d'immigració. No obstant això, Wilders va retirar l'any 2012 el suport a la
coalició de Rutte partidària de l'ajust pressupostari del 3% de dèficit imposat
per la UE, les retallades socials i la pujada de l'edat de jubilació. El govern
va caure, però Rutte va tornar a formar govern en els següents comicis.
L'actual primer ministre grec Antonis Samarás va
entrar l'any 2009 al govern després de la caiguda del Pasok de Georgios
Papandreou i ho va fer en el govern tecnòcrata de Lukas Papademos, un govern
d'unitat nacional entre el Pasok, el partit conservador Nova Democràcia -el seu
partit- i el partit ultradretà Reagrupament Popular Ortodox (LAOS), per aplicar
les dures retallades associades al segon rescat financer del país i, després,
convocar eleccions anticipades.
Anys després, i amb l'amenaça electoral del
partit neonazi Alba Daurada a la seva dreta, Samarás va decidir, el 2012,
llançar-se a la caça del migrant sense papers en un intent de guanyar-li espai
a Alba Daurada amb missatges de “defensa de l'ordre públic enfront del crim i
la immigració il·legal” i va engegar l'Operació Zeus Xenios. Es va tractar d'un
dispositiu policial basat en batudes massives als barris populars de les
ciutats per detenir a persones indocumentades, basant-se simplement en “la seva
aparença física” per expulsar-les del país. En l'operació es van detenir unes
6.000 persones i van presentar càrrecs contra 1.600 per entrada il·legal a
Grècia, que seguidament van ser deportades als seus països d'origen després de
passar per campaments improvisats.
Espadaler també compartirà espai amb Boiko Boríssov i
Laimdota Straujuma. Boríssov és el primer ministre de Bulgària pel partit
liberal-conservador i populista Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de
Bulgària (GERB), un partit tacat de corrupció i que governa el país amb el
suport del Front Patriòtic, una formació formada per rebotats i escindits del
partit ultradretà, antiromaní, antiturc i neofeixista Ataka i els hereus ultranacionalistes
de l'Organització Revolucionària Interior Macedònia-Moviment Nacional Búlgar.
Boríssov, el 2013 durant les massives protestes ciutadanes contra el monopoli
industrial al sector energètic i l'increment de les factures de l'electricitat
i l'aigua, va ordenar a la policia carregar contra els periodistes que cobrien
les protestes.
Straujuma per la seva part és la primera ministra de
Letònia, líder de la formació liberal-conservadora Unitat, el principal partit
de la coalició, que va absorbir en les seves files el Partit Reformista de
Zatlers, i va reeditar la coalició amb la Unió de Verds i Grangers, i el partit
ultradretà i ultranacionalista Aliança Nacional-Tot per Letònia (NA). NA és un
partit estretament vinculat als vells col·laboracionistes nazis de Letònia,
connectat als veterans i legionaris de les Waffen-SS que organitzen anualment
marxes en memòria pel centre de Riga. És també un partit antiesquerra i també
racista, ja que considera a la comunitat russòfona del país com a “inferior, i
estrangera a Letònia”. La formació té connexions amb grups neonazis militants
com el Centre Gustavs Celmins, que usen com a esquadrons de xoc.
Polítics que coarten a la premsa
El setmanari polonès Wprost va publicar a l'estiu un
enregistrament d'àudio amb una comprometedora conversa entre el ministre
d'Interior Bartłomiej Sienkiewicz i el governador del Banc Central de Polònia,
Marek Belka. En ella Belka parlava de mesures des del Banc Central per afavorir
a l'executiu en les properes eleccions. Dies després de la filtració, la
policia va irrompre a la redacció de Wprost en recerca d'informació i fonts,
exigint a les periodistes revelar les seves fonts. Avui la premier de Polònia,
Ewa Kopasz, s'ha manifestat a París per la llibertat de premsa.
Hongria s'ha convertit un Estat nou de biaix
autocràtic bastit al voltant del primer ministre Viktor Orbán i el seu partit,
el conservador Fidesz. La flamant Llei Fonamental -com s’anomena- va ser
aprovada gràcies a la majoria de dos terços que des de 2010 el Fidesz té al
parlament. El text ha redibuixat les circumscripcions electorals en benefici
del Fidesz. El més destacat però, és la restricció draconiana de les llibertats
bàsiques, la violació de la separació de poders, l'autorització al primer
ministre a governar per decrets-llei, l'augment del control governamental sobre
el Banc Central i l'emmordassament dels mitjans de comunicació.
Irlanda és un país en el qual la blasfèmia està
perseguida com “a ofensa” amb multes fins a 25.000 euros. La llei contradiu la
Carta de Drets Fonamentals de la UE. El primer ministre conservador irlandès
Enda Kenny també és present a la marxa parisenca “de la llibertat d'expressió”.
La revista Charlie Hebdo a Irlanda estaria en números vermells.
El primer ministre de Mali, Modibo Keita, present als
Camps Elisis amb Espadaler i Artur Mas, va ocupar-se personalment de l'expulsió
de la periodista freelance francesa Dorothée Thiénot, que explicava com
l'exèrcit malià perpetrava abusos dels drets humans i matances indiscriminades
a suposats terroristes i rebels tuaregs.
El primer ministre turc Ahmet Davutoglu, és el cap del
govern que ha empresonat a més periodistes del món. El desembre passat diverses
periodistes i treballadores dels mitjans de comunicació van ser detingudes en
una ràtzia a Turquia contra la llibertat de premsa, alguns de renom com el
redactor en cap del diari Zaman, Ekrem Dumanli, i el director d’edicions de la
cadena de televisió Samanyolu, Hidayet Karaca. La situació de repressió
informativa és més greu que mai a Turquia. Ja el març passat l'ara President
Recep Tayyip Erdogan va ordenar tancar Twitter i YouTube.
Rere Turquia, el país que empresona a més periodistes
és Bahrain. El ministre d'Afers Exteriors, Khalid bin Ahmed Al Khalifa, ha
desfilat per París. La repressió a la premsa és un fet quotidià al petit
emirat, que s'empeny en reprimir qualsevol reportatge crític amb la monarquia i
que informa de les revoltes populars. Tres periodistes estan a la presó i
diversos bloggers han estat perseguits i apallissats. A Túnisia, el blogger
Yassine Ayari va ser enviat a presó per un tribunal militar “per difamar a
l'exèrcit” en posts a Facebook. Avui el primer ministre Mehdi Jomaa és a París.
Egipte envia a França al ministre d'Afers Exteriors i
antic ambaixador als EUA Sameh Shoukry, representant d'un govern que ha
condemnat a presó a tres periodistes d'Al-Jazeera “estan acusats de col·laborar
amb els Germans Musulmans”. Així, el corresponsal australià Peter Greste, que
havia treballat abans per la BBC, i l'egipci amb nacionalitat canadenca Mohamed
Fahmy van rebre una pena de set anys de presó. L'egipci Baher Mohamed va ser
sentenciat a 10 anys, set pels mateixos càrrecs que els seus companys i tres
perquè la fiscalia va al·legar que portava una bala quan va ser detingut.
L'Algèria d'Abdelaziz Bouteflika és també un Estat caracteritzat per l'absència
de pluralisme i independència del seu sistema mediàtic on existeix molta
censura i autocensura.
A més els visats de premsa estan restringits geogràfica,
editorial i temporalment. Les periodistes han d'obtenir autoritzacions
especials per moure's en segons quines regions. La premsa local té moltes
dificultats per cobrir esdeveniments socials i diversos periodistes, com
Abdessami Abdelhai, han estat detinguts i agredits mentre cobrien
manifestacions. Hipòcritament ha enviat al ministre d'Afers Exteriors Ramtane
Lamamra en la marxa solidària amb Charlie Hebdo.
El rei Abdul·lah de Jordània n'és un altre dels
participants. L'any passat el seu govern va sentenciar in absentia a 15 anys de
presó i a treballs forçats al periodista palestí-jordà Mudar Zahran, que ha
escrit sobre les estretes relacions de Jordània amb els EUA i la connivència
amb Israel i el rol de la monarquia haiximita en repel·lir rebel·lions
populars.
Israel tampoc és un país que deixi llibertats a la
premsa, sobretot estrangera, quan es tracta de cobrir el conflicte armat amb
Palestina. La intimidació, expulsió i fins hi tot la mort, en són freqüents.
Durant l'any 2014, segons dades de Reporters Sense Fronteres, 66 periodistes
han estat assassinats per l'exèrcit israelià en l'exercici de les seves
funcions, dels quals 17 periodistes palestins durant l'ofensiva militar a Gaza
aquest 2014. El president de l'Autoritat Palestina Mahmud Abbas, tampoc li ha
tremolat el pols per reprimir aquells periodistes palestins que han criticat la
seva gestió i informat dels casos de corrupció del seu partit.
El Fiscal General dels EUA, Eric Holder, és el
responsable polític de la coartada de llibertats periodistiques al país
nord-americà. Durant les protestes del moviment Occupy o contra la brutalitat
policial i violència racista a Ferguson van ser detinguts diversos periodistes
com Wesley Lowery, un reporter del The Washington Post, o Yasha Levine de Pando
Daily. Jens Stoltenberg és el Secretari General de l'OTAN, una organització que
encara no ha estat processada per perpetrar el bombardeig l'any 1999 a
l'edifici de la radiotelevisió sèrbia on van 16 persones, entre periodistes i
personal de la cadena RTS.
“Els nous amics de Charlie Hebdo”, ha manifestat
Bernard Holtrop alies Willem, el caricaturista de Charlie Hebdo al diari
neerlandès De Volkskrant “em fan vomitar”. “Ens fan vomitar totes aquestes
persones que de sobte diuen que són els nostres amics i encapçalen la
manifestació de París”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada