Sem tots Charlie, és molt fàcil. Pels més compromesos
políticament i amb responsabilitats és l'oportunitat de referse una
virginitat. I quan veig segons qui portant a la mà, davant els fotògrafs,
"Je suis Charlie" jo llegeixo "Je suis un Charlot".
No puc subscriure consignes i eslògans convinguts i
sumarme a aquestes manifestacions. Sóc favorable a una veritable reapropriació
del camp polític
En lloc de consolidar un statu quo social dins una
unitat nacional i republicana com ara, apostaran per una canvi de societat,
llavors jo també sortiré amb ells amb el fullet "Jo sóc Charlie".
L'emoció és natural, jugar amb les emocions és una
instrumentalització i pot ser perillós.
Seguint l'esperit de Brassens i dels llibertaris (no
goso dir l'esperit dels dibuixants assassinats) no puc subscriure consignes i
eslògans convinguts i sumarme a aquestes manifestacions.
DIRECTA 11/01/2015
Pere Manzanares,membre de l'Associació Arrels i del
Casal de Perpinyà.
Vaig a contracorrent. L'atac i la matança contra
Charlie Hebdo són injustificables i abominables, però no arribo a sumar-me a
l'onada mediàtica "Jo sóc Charlie".
El trobem a totes les salses. Per alguns seria un
fenomen espontani, per altres la conseqüència de l'allau mediàtic i permanent
sobre els fets, per alguns altres una instrumentalització. De fet escau molt bé
al moment que vivim: una crisi econòmica i social acompanyada de la
deliqüescència dels polítics i de la paraula política, que permet unir un país:
la «unitat nacional i republicana».
Tothom hi combrega com un sol home, deixant les seves
diferències, problemes i realitats. Cada individu es fon en un mateix cos
social que li aporta seguretat, facilitat, que li fa la impressió de tenir un
paper i ser partícip d'un esdeveniment històric. Tots a una: "Sóc
Charlie"!
Com en un reflex pavlovià que estalvia la reflexió i
l'anàlisi de les causes profundes i complexes que han portat a què aquests
actes siguin possibles. Ocultant les hipocresies, les renúncies, els
apaivagaments als quals durant anys els responsables polítics i tots nosaltres
cadascú al seu nivell lentament però inexorablement, hem contribuït.
Sem tots Charlie, és molt fàcil. Pels més compromesos
políticament i amb responsabilitats és l'oportunitat de referse una
virginitat. I quan veig segons qui portant a la mà, davant els fotògrafs,
"Je suis Charlie" jo llegeixo "Je suis un Charlot". Per la
gran multitud, el ramat, representa "fer com els altres". Perquè si
no, sóc al "marge de la societat". L'emoció és natural, jugar amb les
emocions és una instrumentalització i pot ser perillós.
Seguint l'esperit de Brassens i dels llibertaris (no
goso dir l'esperit dels dibuixants assassinats) no puc subscriure consignes i
eslògans convinguts i sumarme a aquestes manifestacions. M'hi trobo incòmode,
en aquest cas precís i també per principis. Al contrari, sóc favorable a una
veritable reapropriació de tots del camp polític i no pas d'una actitud
factícia. Quan tots aquells que pensen ser Charlie exerciran l'esperit Charlie,
és a dir qüestionaran, denunciaran, analitzaran, proposaran debatran de totes
les problemàtiques que generen aquests actes i en lloc de consolidar un statu
quo social dins una unitat nacional i republicana com ara, apostaran per una
canvi de societat, llavors jo també sortiré amb ells amb el fullet "Jo sóc
Charlie".
Mentrestant no cediré a la Charliemania. No, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada