Eusebi Carbó
Carbó: un ambaxaidor de l'anarquia
Eusebi Carbó Carbó:
El 31 de desembre de 1883 neix a Palamós (Baix Empordà, Catalunya) el periodista i propagandista anarcosindicalista i anarquista Eusebi Carbó Carbó --signava Eusebi C. Carbó.
Nascut en una
família republicana federalista
i anticlerical, va militar en les Joventuts Federals, però
va evolucionar
ràpidament cap a l'anarquisme després de llegir
Godwin, Proudhon, Kropotkin i
Bakunin. Quan tenia 18 anys va ser empresonat per primer cop.
El 1905
va
freqüentar el «Grup Avenir».
El 1915 va
dirigir la publicació Reivindicació,
va assistir al Congrés de Ferrol en representació
de Solidaridad Obrera
i va fer una gira de mítings per Galícia amb
Castiñeira i López Bouza.
El 1916
va assistir amb Mauro Bajatierra al Congrés de la
Unió General de Treballadors
(UGT) i va ser membre del grup «Los Iguales».
El
1918 va participar en la
Conferència Internacional del Treball de Ginebra, en el VI
Congrés de la
Federació Nacional d'Agricultors a València
defensant la línia dura i al
Congrés Nacional Anarquista de Barcelona en
representació de Llevant.
El 1919
va ser nomenat delegat per entrevistar-se amb les organitzacions
sindicals
Italianes i es va posar al front de Solidaridad Obrera
de València. En
representació de la Confederació Regional de
Llevant va assistir a Madrid el
desembre de 1919 al Segon Congrés de la CNT
(Congrés de la Comèdia), on va ser
un dels 24 signants del dictamen sobre la definició
ideològica de la CNT, que
declarava «la finalitat que persegueix la CNT és
el Comunisme Llibertari», a
més d'intervenir en la ponència sobre propaganda,
defensar la Revolució russa
com a superació de la socialdemocràcia --va ser
nomenat per anar a Rússia amb
Pestaña i Quemades-- i va combatre les tesis de Quintanilla.
Durant els anys
posteriors es va caracteritzar per representar la tendència
més anarquista i
des del 1921 va condemnar la dictadura del proletariat.
Entre 1921 i
1923 va
estar pres a València processat pel «Cas Conde de
Salvatierra».
El 1922 va
dirigir Cultura y Acción a Saragossa.
Durant la Dictadura de Primo de
Rivera es va exiliar a Perpinyà, on va fer de taxista. Va
tenir amistat amb
Malatesta, Borghi, Fabbri, i va ser amic personal de Joan
Peiró. Va participar
en la controvèrsia que va enfrontar Peiró i
Pestaña.
El 1927 va signar el
manifest en defensa de la CNT.
El març de 1930 va ser un
dels signants del
«Manifest d'Intel·ligència
Republicana», i també redactor de La
Guerra
Social. En la Conferència Regional de la CNT de
Catalunya (Barcelona, 6 de
juliol de 1930), va ser nomenat redactor de Solidaridad Obrera,
dirigida
per Peiró.
Va participar en la Conferència de la
Confederació Regional del
Treball de Catalunya (CRTC), celebrada a Barcelona entre el 31 de maig
i 1 de
juny de 1931. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931 va presidir a Madrid
la
novena sessió del Tercer Congrés Confederal de la
CNT, on va ser elegit delegat
per assistir al Congrés de l'Associació
Internacional del Treball (AIT).
L'agost de 1931 va assistir a Barcelona al Ple de Sindicats de la CRTC.
Es va
instal·lar a València, on va ser redactor del
periòdic Solidaridad Obrera
d'aquella ciutat. Les seves activitats i les seves opinions el portaren
repetidament a la presó, on s'hi passà un total
de deu anys repartits entre
seixanta empresonaments.
El 1933, des de la secretaria de l'AIT amb
Schapiro,
es va oposar a la supremacia de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) i va
rebutjar representar la FAI en el Comitè Revolucionari de
Saragossa.
El 1934 es
va entrevistar amb Companys en nom de la CNT i va formar part de la
comissió
encarregada de recollir els infants dels vaguistes de Saragossa. El 23
de juny
de 1934 a Madrid va representar Catalunya en el Ple Nacional de
Regionals, on
va polemitzar amb José M. Martínez sobre
l'aliancisme asturià al qual
s'oposava. Es va integrar en la redacció de Solidaridad
Obrera amb
Felipe Alaiz.
Abans d'esclatar la guerra des de la Secretaria de l'AIT
va
reafirmar l'ortodòxia anarcosindicalista, però
durant el conflicte bèl·lic va
ocupar càrrecs polítics: vocal del Consell
d'Economia i del Comissariat de
Propaganda de la Generalitat de Catalunya, i càrrecs en el
Ministeri d'Educació
i Instrucció.
Entre 1937 i 1938 va dirigir el diari de la
CNT en català Catalunya.
Fou l'animador, amb Armand Schoffer (Armando
Rodríguez), Fosca Corsinovi i Enrico Zambonini, de
la Colònia Infantil «L'Adunata
dei Refrattari», que fou finançada
gràcies a una «col·lecta
intercontinental» organitzada
per la revista italoamericana L'Adunata
dei Refrattari i que va ser inaugurada el 7 de novembre de
1938 a Pins del
Vallès –actual Sant Cugat del Vallès
(Vallès Occidental, Catalunya)– i que
assistia sanitàriament i pedagògicament una
trentena d'orfes espanyols de
guerra.
Exiliat a França i després a Santo
Domingo (República Dominicana) en
1940, va establir-se a Mèxic.
En 1943 va ocupar la
secretaria de CNT i es va
oposar a les tesis de García Oliver des de la nova FAI.
En
1945 va ser
secretari de la Delegació General de la CNT a
Mèxic i va refusar el càrrec de
ministre del Govern Giral de la República espanyola en
l'exili. Després la
faceta periodística va predominar, sempre, però,
al servei del seu ideal anarquista.
Va fer servir nombrosos pseudònims, com ara XXX,
Mario Negro, Gustavo,
Simplicio, Negresco, H.
Horizonte, Romano, Rodrigo,
Gran Orador, etc. Va publicar, entre altres llibres,
Gestas
magníficas, Interviú con el
gran revolucionario Enrique Malatesta
(1921), En linia recta. El naturismo y el problema naturista
(1930),La
bancarrota fraudulenta del marxismo (1941), La
Reconstrucción de España:
sus problemas económicos, políticos y morales
(1945). Va traduir diversos
autors italians, com ara Malatesta (La revolución
en Italia: nuestra opinión
para su triunfo) o Leo Weiczen-Giuliani (Historia
del socialismo europeo
en el siglo XX). La seva companya va ser Margarita Gironella.
Eusebi Carbó Carbó
va morir el 16 de gener de 1958 a la Ciutat de Mèxic
(Mèxic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada