La feina dels anarquistes no té fronteres
 |
| D'esquerra a dreta: Armando Borghi, Eusebi Carbó i Virgilia d'Andrea en el Congrés de l'AIT (Amsterdam, 22 de març de 1925) |
[12/12/2014] Ferran Aisa
Margarita Carbó, historiadora i néta del militant
històric de la CNT Eusebi Carbó, ha publicat el diari del seu avi del viatge
que va fer a Nova York a finals del 1937 i principis del 1938. La historiadora
introdueix el personatge a través d'una breu pinzellada biogràfica en què
assenyala els aspectes principals de l'activitat del seu avi, Eusebi Carbó i
Carbó (Palamós, 1883 - Mèxic DF, 1958), mestre i periodista, que va ser un
veritable rodamón anarquista.
Carbó va estudiar magisteri a Girona i va treballar a
la indústria del suro. Per la seva implicació amb la causa obrera va ser
detingut per primera vegada el 1902. Al llarg de la seva vida seria empresonat
trenta-sis vegades més, equivalents a deu anys de captiveri. Carbó va fer de
mestre racionalista a l'Escola Moderna de la Bisbal, a l'Instituto Libre de
Enseñanza de Valladolid i a l'escola racionalista d'Elda.
El 1910 va participar en la fundació de la CNT, ocupà
càrrecs de responsabilitat a l'Organització Confederal i va ser director del
periòdic Solidaridad Obrera de València. La seva col·laboració periodística és
molt extensa a periòdics com ara Reivindicación, Tierra y Libertad, Cultura y
Acción, Guerra Social, La Voz del Campesino, España Nueva, Catalunya i,
sobretot, Solidaridad Obrera.
Una generació històrica
Carbó era de la generació dels històrics militants
cenetistes Salvador Seguí, Àngel Pestaña, Josep Viadiu, Hermós Plaja, Manuel
Buenacasa, Salvador Quemades, Joan Peiró... Durant la Guerra Civil va ocupar
càrrecs de responsabilitat a la Generalitat, com ara vocal del Comitè
d'Economia i delegat del Comissariat de Propaganda. Des del Comissariat que
dirigia Jaume Miravitlles va ser enviat per la Generalitat, per ordre expressa
de Companys i Tarradellas, a Nova York per contactar amb els immigrants
italians anarquistes, perquè ajudessin econòmicament la Catalunya
revolucionària.
El diari d'Eusebi Carbó és una meravella, tant per la
informació de primera mà que ofereix com per les descripcions que fa de les
ciutats de París i Nova York. La ploma de Carbó, habituada a l'escriptura
periodística, no s'atura ni un moment a l'hora de reflexionar, opinar o meditar
sobre els afers que succeïen al món en aquella època.
També és força interessant i destacable la crònica que
fa Carbó del viatge a bord del transatlàntic Normandie, des de Le Havre fins a
Nova York. L'estada a la ciutat dels gratacels l'explica fil per randa,
incloent-hi les festes i reunions on és acollit pels italians i espanyols
immigrats als Estats Units. El diari d'Eusebi Carbó és una veritable joia, recuperada
ara per la seva néta per enriquir la memòria històrica del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada