El nou avantprojecte de llei per “agilitzar la justícia”
també habilita el CNP i la Guàrdia Civil per controlar servidors informàtics de
manera remota en el cas que es detectin presumptes delictes contra la
Constitució.
Serà a posteriori quan el jutge de guàrdia “legitimarà”
l'actuació dels policies amb una “resolució habilitant”.
Aquest avantprojecte sembla voler donar cobertura legal a
les actuacions que diversos organismes de l'Estat espanyol van fer el 9-N
contra els servidors de la Generalitat, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium
Cultural.
Quan el detingut estigui incomunicat no es podrà entrevistar
amb el seu advocat, no es comunicarà la detenció als familiars i el seu advocat
no tindrà accés a l'atestat.
DIRECTA 07/12/2014
Jesús Rodríguez
L'avantprojecte de Llei Orgànica de Modificació de la Llei
d'Enjudiciament Criminal, o el que el Partit Popular ha venut com el seu
projecte d'agilització de la justícia, pretén anar més enllà del que mai
s'havia anat en la retallada de llibertats a l'Estat espanyol. En resum és allò
de la justícia preventiva, primer actuar i després consultar als jutges.
L'exposició de motius del redactat que es va aprovar al
Consell de Ministres presidit per Mariano Rajoy el passat divendres assenyala
que totes aquestes mesures milloraran la lluita contra el crim organitzat, però
si posem la lupa a l'especificitat dels articles veiem que els objectius són
molt més ambiciosos i poden trepitjar drets fonamentals. La principal
característica de la reforma és que a partir d'ara els agents del Cos Nacional
de Policia espanyola, de la Guàrdia Civil o dels Mossos d'Esquadra podran
punxar telèfons o interceptar comunicacions electròniques sense prèvia
autorització judicial i, serà a posteriori quan el jutge de guàrdia
“legitimarà” l'actuació dels policies amb una “resolució habilitant”. Serà el
jutge qui acordarà el termini de la intervenció, que oscil·larà entre els tres
mesos i els dos anys, depenent de la gravetat i la dificultat en la
investigació dels fets suposats fets delictius.
Però la injerència en les telecomunicacions anirà molt més
enllà. En relació a l'article 282 bis es preveu una modificació amb el següent
redactat: “Els funcionaris de policia podran actuar amb identitat suposada en
els canals de comunicació oberts a una pluralitat indeterminada de persones per
a la detecció i l'esclariment de delictes [...] quan com a conseqüència de la
utilització d'aquesta identitat el funcionari sigui admès a canals tancats de
comunicació, podrà seguir mantenint la identitat suposada”. En resum, que els
policies ara es podran infiltrar legalment a les llistes de correu, els xats, a
Twitter, a Facebook, o a qualsevol altre tipus de xarxa telemàtica amb una
identitat falsa, i ho podran fer també durant un termini de dos anys. Això
també es podrà fer sense comunicar-ho al jutge en un primer moment (24 hores),
tot i que “en casos de força major” -sense especificar què significa això-
l'ocultació de l'actuació a les autoritats judicials es podrà perllongar.
I encara més, l'avantprojecte preveu que es puguin col·locar
dispositius electrònics de captació de so i imatge a habitatges, de seguiment i
geolocalització de vehicles, o, fins i tot, a persones, i que després aquestes
mesures siguin “legitimades” pel jutge.
Mostres d'ADN de les persones detingudes
En el capítol que fa referència als drets de la persona
detinguda també hi trobem novetats destacables. Els policies podran recollir
mostres de substàncies biològiques del cos del detingut (sarro, cabells, restes
de pell, ungles) per creuar-les amb la base de dades policials sobre
identificadors obtinguts amb ADN, i ho podran fer sense la presència de
l'advocat. La modificació més important és la de l'article 527, on es recull
que quan el detingut estigui incomunicat no es podrà entrevistar amb el seu
advocat, no es comunicarà la detenció als familiars i el seu advocat no tindrà
accés a l'atestat policial del cas. La incomunicació també serà preventiva i
serà el jutge qui l'haurà de confirmar o descartar en un termini de 24 hores.
Totes aquestes interceptacions de comunicacions i
limitacions de drets extrajudicials les podrà ordenar el Ministre de l'Interior
o el Secretari d'Estat de Seguretat, i el Conseller d'Interior en el cas
d'aquelles comunitats autònomes que tinguin transferides les competències
policials.
Registre d'equips informàtics en el cas de delictes contra
la Constitució
En el capítol VII, que recull els protocols d'actuació en
relació al registre remot d'equips informàtics s'acorda que serà legal la
instal·lació de software que permeti de forma remota i telemàtica, l'examen a
distància i sense coneixement del seu titular, del contingut d'un ordinador, un
sistema informàtic o un instrument d'emmagatzematge massiu de dades. El més
preocupant d'aquest apartat és en relació a quins delictes es podrà aplicar
aquest procediment: aquells comesos en el si d'organitzacions criminals, de
terrorisme, contra menors o per delictes contra la Constitució, traïció o
relatius a la defensa nacional. S'inclouria en aquests presumptes il·lícits
penals la celebració de la consulta o d'altres actuacions vinculades al procés
independentista català? Aquest avantprojecte sembla voler donar cobertura legal
a les actuacions que diversos organismes de l'Estat espanyol van fer el 9-N
contra els servidors de la Generalitat, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium
Cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada