 |
| Antiga caserna de la Guardia Civil de Berga |
La por i l'actuació del règim franquista van facilitar
l'oblit dels fets.
Un pontet i una carretera vella.
DIRECTA 13/11/2014 Isaac Vilalta
 |
| Mural d'homenatge als tres anarquistes a Berga |
“Al meu home, la primera cosa, el van pujar a dalt i
li van arrencar les ungles dels peus amb electricitat [...] No tres dies, no,
pobrets... res. Els van anar a buscar un cotxe aquí a baix a la fàbrica del
Plans i els van carregar. I algun dia jo hi vull anar perquè em sembla que s’ha
de veure aquell pontet. Hi havia un pontet passant per la carretera vella que
jo a vegades havia anat a buscar til·la perquè hi ha til·lers i això i hi havia
una carretera cap baix [...]. A ells els van fer baixar per allà emmanillats
tots i els [Guàrdies] Civils es van quedar a aquesta banda a dispara’ls. Em
sembla que s’hauria de veure aquell pontet”.
El 10 de novembre del 1949, la Guàrdia Civil va
detenir una vintena de persones a Berga. El dia 14 en va assassinar 3: Joan Vilella
El Moreno, pagès de Berga, Josep Bertobillo, miner de Fígols, i Josep Puerta,
treballador de Fígols. L’acusació, haver col·laborat amb el grup maqui de
Marcel·lí Massana; la resolució, la temuda “llei de fugues”. La cruesa
d’aquells dies els recull un vídeo elaborat per l’Ateneu Columna Terra i
Llibertat a través del testimoni de Lourdes Vilella, filla de Joan Vilella i
dona de Josep Bertobillo. “[Sobre l’atracament del 1949 a Fígols i les
posteriors detencions] El quin va dir ‘ara puja el pagament’ va ser el meu
home. El Massana li va dir ‘tu coneixes el cotxe que puja i allavores ens fas
un xiulet’. I es va posar a dalt i li va fer un xiulet i l’altre, el Massana,
hi va anar i no portaven els cèntims. Ja havien passat els cèntims. Al cotxe
que hi havia d’anar no hi anaven [...]. Jo no en sabia res. Al vespre en vai
sentir tres o quatre paraules. Perquè ell, envès d’anar-se’n a la mina va
travessar el riu, ja portava menjar, i quan va ser fosc va pujar el pont de
Pedret i va venir igualment cap aquí, com sempre cap aquí. I arriba aquí i em
diu ‘no sé pas com ha anat avui que no he pogut cobrar, no sé què, no sé què
més...’, i no em va dir res més... I em va dir ‘i si mirés de tallar un ferro i
saltar per aquí aquest jardí?’. I dic ‘ai Josep, ai Josep’, perquè es deia
Josep. I dic ‘ai Josep, però què has fet avui?’”. Lourdes Vilella ja és morta
però en aquesta entrevista es recupera un dels pocs testimonis en primera
persona d’uns fets silenciats abans i ara al Berguedà.
Dècades de silenci
I és que són pocs els que s’han atrevit a parlar de la
tortura i assassinat dels tres llibertaris berguedans. Josep Cara, de l’Ateneu
Columna Terra i Llibertat, reconeix que “la Lourdes ens ho va explicar tot,
fins i tot com si li servís de teràpia. La resta, tots callaven, com
avergonyits”. Això explica, en part, el silenci d’aquests 65 anys. “Quan passen
aquests fets, al 1949, de seguida se’n deixa de parlar. En primer lloc, com en
tots els casos repressius, per por. I després, perquè el franquisme mateix ho
silencia. Tot plegat a més, fa que s’estigmatitzin molt les víctimes”. Però ni
amb la fi del règim es recupera la memòria de Vilella, Bertobillo i Puerta.
“Estem en un món local molt conservador, en societats fins i tot porugues. Els
parents mateixos pensaven que havien fet alguna cosa dolenta”.
“Sí que hi havia estat moltes vegades [a can Moreno].
Precisament per fer el sabotatge que vam fer a les línies d’alta tensió i tot
això a Terrassa. Es necessitava molt material i molta preparació. Vam fer molts
viatges i no oblidis que en un sac portàvem 40 quilos. Tenies que portar el
material teu, la metralleta, la munició. I a part el menjar. I una manta. I tot
això era pes. No oblidis que hi havia gent molt preparada. Des del punt de
vista bèl·lic era gent preparada. Molts d’ells havien fet la guerra. I el
maquis. En Massana. I aquest ‘el Murciano’ s’havia passat 4 o 5 anys a les guerrilles.
I en Vila havia estat al maqui francès, que el van fer capità. I li deien
Raimon, ‘capitan Raimon’. Una personalitat”. Joan Busquets, ex membre del grup
d’en Massana i company dels assassinats, recorda també al vídeo aquells dies.
“Vem parar aquí, el grup 1, que portava en Ramon com a guia. Després, de
delegat de grup hi havia en Culebras amb el seu germà i un francès. I també un
italià, Elius. I Manolo Sabater. I vem parar aquí dos dies. Vem provar les
armes també. No estàvem gaire lluny de la base de Can Moreno [o Santa Eugínia].
Ens vem avituallar allà i després vem marxar cap a Terrassa”. Busquets serà
present a l’acte d’homenatge d’aquest dissabte. També hi seran Lúcio Urtúbia,
company i amic de Marcel·lí Massana, Josep Maria Reguant, biògraf d’en Massana,
i el poeta Enric Casasses. I els músics i cantautors Manolito Díaz i Moi Rojo.
A l’acte es col·locarà una placa commemorativa a la Plaça de les Fonts. On hi
havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. On van torturar Viella, Bertobillo
i Puertas.
“Al 1999 ja vam col·locar una placa de record a la
carretera de Vilada perquè era el punt més proper al lloc on van ser
assassinats. Era petita, però la van arrencar. La vam tornar a posar al 2000 o
al 2001 i la van arrencar de nou. Al 2004, emprenyats, en vam posar una de
pedra d’un metre quadrat i la van tapar amb ciment! No tenim ni idea de qui pot
ser però ara la posarem aquí a Berga, en un lloc més transitat i visible”.
Josep Cara, confia que la nova ubicació serà la definitiva. “Just davant
l’antiga caserna. En Bertobillo es va intentar escapar saltant del tercer pis.
Va fugir molt mal ferit però un tros més avall van fer-lo agafar i tornar-lo de
nou a la caserna”. La memòria de la Lourdes tanca el cercle...
“La gent per anar a buscar bolets passaven per aquell
pont, per anar a caçar passaven per aquell pont. Però a ells no els van ben
deixar passar. El meu pare i el meu home anaven lligats. I el meu home ja va
caure desfet... Desfet... Els van passar una metralladora que els va anar...
mira. I el meu pare, quan els va caure li van fotre un tiro aquí... aquí al
mig, aquí al mig. I jo quan els vaig anar a buscar, els vam pujar i els tenim
enterrats aquí a Berga. I encara em vaig mirar aquell forat que li van fer aquí
al mig del cap al meu pare...”.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada