dijous, 13 de novembre del 2014

Aquest dissabte l’Ateneu Columna Terra i Llibertat i el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, de Berga, organitzen un acte d’homenatge als tres anarquistes torturats i assassinats fa 65 anys per “col·laborar amb la guerrilla”

Antiga caserna de la Guardia Civil de Berga
La por i l'actuació del règim franquista van facilitar l'oblit dels fets. 
Un pontet i una carretera vella. 



  





DIRECTA 13/11/2014 Isaac Vilalta  

Mural d'homenatge als tres anarquistes a Berga
“Al meu home, la primera cosa, el van pujar a dalt i li van arrencar les ungles dels peus amb electricitat [...] No tres dies, no, pobrets... res. Els van anar a buscar un cotxe aquí a baix a la fàbrica del Plans i els van carregar. I algun dia jo hi vull anar perquè em sembla que s’ha de veure aquell pontet. Hi havia un pontet passant per la carretera vella que jo a vegades havia anat a buscar til·la perquè hi ha til·lers i això i hi havia una carretera cap baix [...]. A ells els van fer baixar per allà emmanillats tots i els [Guàrdies] Civils es van quedar a aquesta banda a dispara’ls. Em sembla que s’hauria de veure aquell pontet”.  

El 10 de novembre del 1949, la Guàrdia Civil va detenir una vintena de persones a Berga. El dia 14 en va assassinar 3: Joan Vilella El Moreno, pagès de Berga, Josep Bertobillo, miner de Fígols, i Josep Puerta, treballador de Fígols. L’acusació, haver col·laborat amb el grup maqui de Marcel·lí Massana; la resolució, la temuda “llei de fugues”. La cruesa d’aquells dies els recull un vídeo elaborat per l’Ateneu Columna Terra i Llibertat a través del testimoni de Lourdes Vilella, filla de Joan Vilella i dona de Josep Bertobillo. “[Sobre l’atracament del 1949 a Fígols i les posteriors detencions] El quin va dir ‘ara puja el pagament’ va ser el meu home. El Massana li va dir ‘tu coneixes el cotxe que puja i allavores ens fas un xiulet’. I es va posar a dalt i li va fer un xiulet i l’altre, el Massana, hi va anar i no portaven els cèntims. Ja havien passat els cèntims. Al cotxe que hi havia d’anar no hi anaven [...]. Jo no en sabia res. Al vespre en vai sentir tres o quatre paraules. Perquè ell, envès d’anar-se’n a la mina va travessar el riu, ja portava menjar, i quan va ser fosc va pujar el pont de Pedret i va venir igualment cap aquí, com sempre cap aquí. I arriba aquí i em diu ‘no sé pas com ha anat avui que no he pogut cobrar, no sé què, no sé què més...’, i no em va dir res més... I em va dir ‘i si mirés de tallar un ferro i saltar per aquí aquest jardí?’. I dic ‘ai Josep, ai Josep’, perquè es deia Josep. I dic ‘ai Josep, però què has fet avui?’”. Lourdes Vilella ja és morta però en aquesta entrevista es recupera un dels pocs testimonis en primera persona d’uns fets silenciats abans i ara al Berguedà.  

Dècades de silenci  

I és que són pocs els que s’han atrevit a parlar de la tortura i assassinat dels tres llibertaris berguedans. Josep Cara, de l’Ateneu Columna Terra i Llibertat, reconeix que “la Lourdes ens ho va explicar tot, fins i tot com si li servís de teràpia. La resta, tots callaven, com avergonyits”. Això explica, en part, el silenci d’aquests 65 anys. “Quan passen aquests fets, al 1949, de seguida se’n deixa de parlar. En primer lloc, com en tots els casos repressius, per por. I després, perquè el franquisme mateix ho silencia. Tot plegat a més, fa que s’estigmatitzin molt les víctimes”. Però ni amb la fi del règim es recupera la memòria de Vilella, Bertobillo i Puerta. “Estem en un món local molt conservador, en societats fins i tot porugues. Els parents mateixos pensaven que havien fet alguna cosa dolenta”.  

“Sí que hi havia estat moltes vegades [a can Moreno]. Precisament per fer el sabotatge que vam fer a les línies d’alta tensió i tot això a Terrassa. Es necessitava molt material i molta preparació. Vam fer molts viatges i no oblidis que en un sac portàvem 40 quilos. Tenies que portar el material teu, la metralleta, la munició. I a part el menjar. I una manta. I tot això era pes. No oblidis que hi havia gent molt preparada. Des del punt de vista bèl·lic era gent preparada. Molts d’ells havien fet la guerra. I el maquis. En Massana. I aquest ‘el Murciano’ s’havia passat 4 o 5 anys a les guerrilles. I en Vila havia estat al maqui francès, que el van fer capità. I li deien Raimon, ‘capitan Raimon’. Una personalitat”. Joan Busquets, ex membre del grup d’en Massana i company dels assassinats, recorda també al vídeo aquells dies. “Vem parar aquí, el grup 1, que portava en Ramon com a guia. Després, de delegat de grup hi havia en Culebras amb el seu germà i un francès. I també un italià, Elius. I Manolo Sabater. I vem parar aquí dos dies. Vem provar les armes també. No estàvem gaire lluny de la base de Can Moreno [o Santa Eugínia]. Ens vem avituallar allà i després vem marxar cap a Terrassa”. Busquets serà present a l’acte d’homenatge d’aquest dissabte. També hi seran Lúcio Urtúbia, company i amic de Marcel·lí Massana, Josep Maria Reguant, biògraf d’en Massana, i el poeta Enric Casasses. I els músics i cantautors Manolito Díaz i Moi Rojo. A l’acte es col·locarà una placa commemorativa a la Plaça de les Fonts. On hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. On van torturar Viella, Bertobillo i Puertas. 

“Al 1999 ja vam col·locar una placa de record a la carretera de Vilada perquè era el punt més proper al lloc on van ser assassinats. Era petita, però la van arrencar. La vam tornar a posar al 2000 o al 2001 i la van arrencar de nou. Al 2004, emprenyats, en vam posar una de pedra d’un metre quadrat i la van tapar amb ciment! No tenim ni idea de qui pot ser però ara la posarem aquí a Berga, en un lloc més transitat i visible”. Josep Cara, confia que la nova ubicació serà la definitiva. “Just davant l’antiga caserna. En Bertobillo es va intentar escapar saltant del tercer pis. Va fugir molt mal ferit però un tros més avall van fer-lo agafar i tornar-lo de nou a la caserna”. La memòria de la Lourdes tanca el cercle...  

“La gent per anar a buscar bolets passaven per aquell pont, per anar a caçar passaven per aquell pont. Però a ells no els van ben deixar passar. El meu pare i el meu home anaven lligats. I el meu home ja va caure desfet... Desfet... Els van passar una metralladora que els va anar... mira. I el meu pare, quan els va caure li van fotre un tiro aquí... aquí al mig, aquí al mig. I jo quan els vaig anar a buscar, els vam pujar i els tenim enterrats aquí a Berga. I encara em vaig mirar aquell forat que li van fer aquí al mig del cap al meu pare...”. 

Mira també:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada