Han començat les obres d’aquesta macro granja a Sant Martí d’Albars
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/09/2014
Lluçà/ Sant Martí d’Albars (Osona).-
Segons el setmanari DIRECTA l’Ajuntament de Lluçà ha demanat al Departament de Territori i Sostenibilitat l’aturada de les obres d’una macro granja al municipi veí de Sant Martí d’Albars, al Lluçanès. La petició de l’Ajuntament de Lluçà, governat per un grup d’independents que el 2011 es va presentar a les eleccions amb les sigles d’AM, la marca blanca d’ERC, compta amb el suport de Lluçanès Viu, la nova plataforma ciutadana i d’entitats constituïda aquest estiu davant la proliferació de granges de porcs en els últims temps a la comarca. La de Sant Martí d’Albars serà de les més grans i és propietat de Granges Terragrisa SLU, del grup Casa Tarradellas.
Lluçanès Viu i l’Ajuntament de Lluçà justifiquen la seva oposició a la macro granja que s’està construint a la finca de Serrarols en el fet que no s’ha justificat suficientment d’on traurà les grans quantitats d’aigua necessàries per al seu funcionament. I en concret, posen l’accent en les presses del Consell Comarcal d’Osona per aprovar el projecte de portada d’aigua al Lluçanès Est, que ha de beneficiar el municipi de Sant Martí d’Albars i dos més. Lluçà s’havia despenjat poques setmanes abans del projecte davant la sospita que el projecte –valorat en més d’un milió d’euros tots procedents de fons públics– serà bàsicament per donar sortida a les necessitats d’aigua d’explotacions privades com la de Tarradellas a Serrarols. Inicialment el projecte s’havia dissenyat per abastir les poblacions del Lluçanès Est en cas de sequera. Rebuig al model industrial de carn barata
La nova plataforma d’entitats, de la qual en formen part, entre altres, el Grup de Defensa del Ter (GDT), el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Prou Sal!, Aigua és Vida, Amics de les Fonts del Lluçanès Nord, l’Associació de Defensa de la Flora i la Fauna Autòctona i SOS Lluçanès, mostra la seva preocupació en el seu manifest fundacional per la proliferació de noves granges impulsades per grans grups industrials i el seu rebuig “al model industrial de carn barata” confrontat a un model ramader vinculat a l’agricultura local. També denuncien l’excés de purins acumulats en els camps del Lluçanès i acaben manifestant la seva preocupació “per la mala gestió i planificació de l’abastament d’aigua”.
Tant des de l’Ajuntament de Sant Martí com des del Consell Comarcal i Casa Tarradellas han assegurat que la macro granja de Serrarols s’abastirà d’aigua amb recursos propis, malgrat que la mateixa llicència d’obres concedida per l’Ajuntament de Sant Martí es condiciona al fet que s’hagi executat el projecte de portada d’aigua al Lluçanès Est. D’aquí neix la desconfiança de les opositores a macro granges com la que Tarradellas està construint a Serrarols. La granja, de set naus, tindrà capacitat per a 1.500 truges, 550 llavores i 8 verros, i s’aprofita de l’escletxa legal que permet construir noves explotacions ramaderes industrials en finques on prèviament ja s’hi havien criat porcs. En el cas de Serrarols, uns pocs caps de bestiar de l’antiga masoveria de gestió familiar. La família de masovers, de fet, haurà d’abandonar la casa on ha viscut quatre dècades abans del 31 de desembre.
Malgrat que l’acord de declaració d’impacte ambiental tot just es va publicar en el DOGC del 14 d’agost passat i que el projecte de portada d’aigües al Lluçanès Est encara s’ha d’aprovar definitivament, les obres de la granja, iniciades a principis d’aquest any, es troben en estat avançat. Ara l’Ajuntament de Lluçà també ha demanat poder tenir accés a tota la documentació, tant de la granja, que de fet s’està construint a tocar del seu terme municipal, com dels nous convenis firmats pels ajuntaments de Sant Martí d’Albars, Sant Agustí de Lluçanès i Olost per la portada d’aigua, davant la sospita que s’hagi pogut modificar lleugerament l’objecte de la mateixa, inicialment exclusivament enfocat a pal·liar la sequera. Així mateix, l’Ajuntament de Lluçà ha sol·licitat en una al·legació que l’Ajuntament de Sant Martí “posi en consideració la llicència urbanística municipal atorgada a Terragrisa” mentre no s’aclareixi del tot des on traurà l’aigua la granja.
Zones vulnerables per contaminació de purins
A la problemàtica associada a l’abastiment d’aigua s’hi ajunta el de la gestió dels residus generats per les grans explotacions ramaderes. En el cas del Lluçanès, tots els municipis tret d’Alpens estan classificats per la Generalitat com a zones vulnerables per contaminació de purins i, per tant, tenen limitacions a l’hora d’abocar als camps i construir noves granges. Això, però, no ha impedit el creixement de la cabana porcina que, segons dades fetes públiques pel GDT, va passar al Lluçanès de 147.981 caps el 1999 a 235.263 el 2009, l’últim any del qual es disposa de dades fiables. En els últims cinc anys, però, aprofitant la millora de les comunicacions, l’obertura de granges ha continuat i la xifra es preveu molt més gran.
L’efecte de la contaminació per purins a les fonts del Lluçanès és demolidor. Segons les analítiques que fa anualment el GDT, de les 41 fonts analitzades al Lluçanès aquest any 2014, quasi la meitat no són potables o estan al límit, i només tretze es poden considerar que no porten cap traça de purins. Els pobles més contaminats són Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sant Feliu Sasserra i Perafita. En els últims deu anys, segons l’estudi del GDT, la mitjana de presència de nitrats en les analítiques mai ha estat per sota dels 50 mg/l, el límit permès per l’Organització Mundial de la Salut.
Lluçanès Viu i l’Ajuntament de Lluçà justifiquen la seva oposició a la macro granja que s’està construint a la finca de Serrarols en el fet que no s’ha justificat suficientment d’on traurà les grans quantitats d’aigua necessàries per al seu funcionament. I en concret, posen l’accent en les presses del Consell Comarcal d’Osona per aprovar el projecte de portada d’aigua al Lluçanès Est, que ha de beneficiar el municipi de Sant Martí d’Albars i dos més. Lluçà s’havia despenjat poques setmanes abans del projecte davant la sospita que el projecte –valorat en més d’un milió d’euros tots procedents de fons públics– serà bàsicament per donar sortida a les necessitats d’aigua d’explotacions privades com la de Tarradellas a Serrarols. Inicialment el projecte s’havia dissenyat per abastir les poblacions del Lluçanès Est en cas de sequera. Rebuig al model industrial de carn barata
La nova plataforma d’entitats, de la qual en formen part, entre altres, el Grup de Defensa del Ter (GDT), el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Prou Sal!, Aigua és Vida, Amics de les Fonts del Lluçanès Nord, l’Associació de Defensa de la Flora i la Fauna Autòctona i SOS Lluçanès, mostra la seva preocupació en el seu manifest fundacional per la proliferació de noves granges impulsades per grans grups industrials i el seu rebuig “al model industrial de carn barata” confrontat a un model ramader vinculat a l’agricultura local. També denuncien l’excés de purins acumulats en els camps del Lluçanès i acaben manifestant la seva preocupació “per la mala gestió i planificació de l’abastament d’aigua”.
Tant des de l’Ajuntament de Sant Martí com des del Consell Comarcal i Casa Tarradellas han assegurat que la macro granja de Serrarols s’abastirà d’aigua amb recursos propis, malgrat que la mateixa llicència d’obres concedida per l’Ajuntament de Sant Martí es condiciona al fet que s’hagi executat el projecte de portada d’aigua al Lluçanès Est. D’aquí neix la desconfiança de les opositores a macro granges com la que Tarradellas està construint a Serrarols. La granja, de set naus, tindrà capacitat per a 1.500 truges, 550 llavores i 8 verros, i s’aprofita de l’escletxa legal que permet construir noves explotacions ramaderes industrials en finques on prèviament ja s’hi havien criat porcs. En el cas de Serrarols, uns pocs caps de bestiar de l’antiga masoveria de gestió familiar. La família de masovers, de fet, haurà d’abandonar la casa on ha viscut quatre dècades abans del 31 de desembre.
Malgrat que l’acord de declaració d’impacte ambiental tot just es va publicar en el DOGC del 14 d’agost passat i que el projecte de portada d’aigües al Lluçanès Est encara s’ha d’aprovar definitivament, les obres de la granja, iniciades a principis d’aquest any, es troben en estat avançat. Ara l’Ajuntament de Lluçà també ha demanat poder tenir accés a tota la documentació, tant de la granja, que de fet s’està construint a tocar del seu terme municipal, com dels nous convenis firmats pels ajuntaments de Sant Martí d’Albars, Sant Agustí de Lluçanès i Olost per la portada d’aigua, davant la sospita que s’hagi pogut modificar lleugerament l’objecte de la mateixa, inicialment exclusivament enfocat a pal·liar la sequera. Així mateix, l’Ajuntament de Lluçà ha sol·licitat en una al·legació que l’Ajuntament de Sant Martí “posi en consideració la llicència urbanística municipal atorgada a Terragrisa” mentre no s’aclareixi del tot des on traurà l’aigua la granja.
Zones vulnerables per contaminació de purins
A la problemàtica associada a l’abastiment d’aigua s’hi ajunta el de la gestió dels residus generats per les grans explotacions ramaderes. En el cas del Lluçanès, tots els municipis tret d’Alpens estan classificats per la Generalitat com a zones vulnerables per contaminació de purins i, per tant, tenen limitacions a l’hora d’abocar als camps i construir noves granges. Això, però, no ha impedit el creixement de la cabana porcina que, segons dades fetes públiques pel GDT, va passar al Lluçanès de 147.981 caps el 1999 a 235.263 el 2009, l’últim any del qual es disposa de dades fiables. En els últims cinc anys, però, aprofitant la millora de les comunicacions, l’obertura de granges ha continuat i la xifra es preveu molt més gran.
L’efecte de la contaminació per purins a les fonts del Lluçanès és demolidor. Segons les analítiques que fa anualment el GDT, de les 41 fonts analitzades al Lluçanès aquest any 2014, quasi la meitat no són potables o estan al límit, i només tretze es poden considerar que no porten cap traça de purins. Els pobles més contaminats són Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sant Feliu Sasserra i Perafita. En els últims deu anys, segons l’estudi del GDT, la mitjana de presència de nitrats en les analítiques mai ha estat per sota dels 50 mg/l, el límit permès per l’Organització Mundial de la Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada