El cas de l'estelada de Vilobí d’Onyar al Citroën de la Brigada d’Informació de Girona de la Guàrdia Civil

El testimoni del robatori de l'estelada diu que hi havia quatre persones al cotxe i les dades de la Comandància de  Girona de Guàrdia Civil apunten que només hi anava el conductor, agent del cos, i l'autor material del furt, un civil “amic” seu

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/09/2014 

Vilobí d’Onyar (La Selva).- 

El robatori de l'estelada de Vilobí d'Onyar (la Selva) dins les provocacions i maquinacions del CNI per mitja, en aquest cas, de la Brigada d’Informació de Girona de la Guàrdia Civil deixa un rastre d'incògnites, segons reconeix la pròpia premsa burgesa catalanista, doncs, quan fa una setmana del fet ningú qüestiona que el Citroën que el va protagonitzar era un vehicle de camuflatge de la Brigada d'Informació de la Comandància de Girona de la Guàrdia Civil. En canvi, la informació interna que ha obert la mateixa Comandància de Girona de la Guàrdia Civil conclou que aquell dia, a dos quarts d'una de la matinada del diumenge 24 d'agost, a cavall del vehicle dels picoletos hi anava el guàrdia que el tenia assignat per al servei i un altre home, que es podria considerar “amic”, informador o confident d’aquest guàrdia. Aquest “amic”, l'acompanyant, admet que va ser ell qui va agafar la bandera estelada, pel seu compte, al marge del seu company guàrdia. 

La història que coincideixen a exposar el guàrdia civil i el lladre confés de la bandera comença quan l'acompanyant del guàrdia demana que s'aturi un moment al voral perquè vol baixar a orinar. El guàrdia es queda al cotxe, sense preocupar-se de mirar què fa l'altre, i quan torna al cotxe, porta la bandera a les mans. El guàrdia arrenca el cotxe i agafen la carretera en direcció cap a l'aeroport (!).

El moment en què un individu corria amb l'estelada a coll cap al cotxe aturat al voral de la rotonda va ser presenciat per un noi de Sant Dalmai que anava en cotxe i tornava de sopar amb uns amics. El testimoni es va ocupar d'agafar la matrícula del Citroën sense imaginar que era la matrícula d'un vehicle de la Guàrdia Civil però també el va seguir i li va anar fent senyals posant-li els llums llargs per cridar l'atenció del conductor. Van arribar fins a la rotonda de l'aeroport. Allà, els dos conductors van estar a punt d'aturar-se i dialogar, però finalment cadascú va seguir el seu camí: el cotxe de la Guàrdia Civil, en direcció a Girona i el del noi de Sant Dalmai va fer la volta a la rotonda i va tornar a Vilobí d’Onyar.

En el Citroën hi anaven quatre individus

El testimoni del fet, que afirma que dins del cotxe que es va endur l'estelada hi anaven dos individus al davant i dos al darrere, va aportar la matrícula a l'Ajuntament de Vilobí d’Onyar, que va denunciar el cas als Mossos d’Esquadra i al jutjat de Santa Coloma de Farners i a partir de la denúncia es va descobrir que l'estelada viatjava en cotxe camuflat de la Brigada d’Informació de la Guàrdia Civil. On va acabar l’estelada és encara un misteri de les cloaques d’Estat. Penseu en el GAL i la feina del CNI.

El cas de l’estelada robada, que judicialment no passa de ser una falta de furt, ja que l'objecte robat val uns 80 euros, l'instrueix el jutjat número 2 de Santa Coloma de Farners, que disposa de la gravació de les càmeres de seguretat que l'Ajuntament de Vilobí d’Onyar havia instal·lat a la rotonda, que poden ser clau per aclarir quanta gent anava al cotxe dels picoletos. 

Segons la premsa convencional l'alcaldessa de Vilobí per CiU, Olga Guillem, espera que el jutjat, que de moment no ha mogut fitxa, avanci i confia que rebrà una explicació formal de la Guàrdia Civil.

El trist paper d’Olga Guillem sota les instruccions del pacte d’Estat CiU/PP

Olga Guillem vol deslligar el furt del cos de la Guàrdia Civil, seguint les instruccions del Departament d’Interior de la Generalitat, en mans de la secta Opus Dei, igual que el Ministeri d’Interior espanyol, reduint l'acció a un afer personal, però exigeix una reprimenda als autors. 

Les quatre estelades de l’Ajuntament

L'Ajuntament de Vilobí, adherit a l'Associació de Municipis per la Independència, va instal·lar quatre estelades en espais públics del municipi després que ho van aprovar per unanimitat els onze regidors del consistori. L'estelada, però, no oneja a l'ajuntament per evitar retrets estatals.

L’embolic de la Guàrdia Civil de fa setanta anys

També llegim en un escrit d’opinió que des de fa dècades, després que la caserna de la plaça Nova a Vilobí d’Onyar es clausurés, però a causa de la posada en marxa de la infraestructura aeroportuària, la presència discreta de la Guàrdia Civil al municipi és un fet conegut i admès amb major o menor resignació pel conjunt de la població local. Ara, l'episodi del furt de la bandera estelada que onejava en una rotonda de Vilobí, comès per guàrdies civils, té alguna semblança amb un altre fet que també va ocórEn el Citroën hi anaven quatre individus rer a Vilobí amb la Guàrdia Civil com a protagonista. Cal tirar setanta anys enrere i situar-se a la dècada dels quaranta, en temps del primer franquisme. 

L'esposa i un fill de l'últim alcalde republicà de Vilobí a la presó provincial de Salt

El cas és que un guàrdia civil amb plaça a Vilobí, el caporal Mascaró, festejava una noia del poble. Aquesta noia era una de les tres germanes d'una casa coneguda com Ca la Irene. Les tres germanes eren molt de missa i regentaven una merceria al centre, prop de la caserna. Un dia, el caporal i la germana van anar a embolicar-se- Mentre estaven entretinguts amb la cigala, un veí que passava per allà i els va guipar va fotre l'arma reglamentària del caporal. Va llançar la pistola que havia deixat al terra el caporal en un pou. Aleshores, i encara ara, és de suposar, tornar a la caserna amb la pistola era sagrat pel cos. Així que el caporal desarmat es va inventar que uns maquis l'havien assaltat i li havien robat la pistola.  Per acabar-ho d'embolicar, a la nit es van detenir dues persones veïnes: l'esposa i un fill de l'últim alcalde republicà de Vilobí d’Onyar, per “complicitat” amb uns maquis inventats en la coartada disciplinària del caporal. En la detenció hi van participar un tinent coronel i un comandant de la Guàrdia Civil vinguts de la caserna de Girona. Després d'un mes de presó, a l’antiga provincial de Salt,es va descobrir la veritat i els dues persones veïnes innocents van quedar lliures. Al caporal el van destinar a Mallorca, lluny de seva xicota de Ca la Irene. Durant la festa major, al poble la gent cantava: “Per la culpa de la Irene, i la pistola d'en Mascaró, el noi i la seva mare, són a la presó.”