divendres, 15 de novembre de 2013

Document: el manifest de Peirigus

“D’aquí a la victòria, sempre...” 






FEDERACIÓ ANARQUISTA-COMUNISTA D’OCCITÀNIA

Manifest de Peirigus


Esbós d’una PLATAFORMA POLÍTICA per a la Federació Anarquista-Comunista d’Occitània (Federacion Anarquista Comunista d’Occitania).
L’afiliació de la militància de la Federació Anarquista-Comunista d’Occitània (F.A.C.O.) haurà de fer-se, sense ambigüitat, en unes opcions simples i clares.
TOT MILITANT, ADHERIT A LA F.A.C.O., ES COMPROMET, DONCS, AMB LA PLATAFORMA QUE HI HA TOT SEGUIT.
No es tracta, evidentment, de res més que una primera orientació, un inici de pla, que defineix, esquemàticament, les grans orientacions del nostre combat.
Els congressos nacionals de la F.A.C.O. aportaran a aquests esborranys totes les precisions, els desenvolupaments i les modificacions determinades pels anàlisis, que són necessaris per aconseguir una justa orientació de la nostra lluita.
Per la F.A.C.O., la Comissió de Coordinació  

1.- La Federació Anarquista-Comunista d’Occitània (F.A.C.O.) reconeix l’existència i la especificitat de la NACIÓ OCCITANA (espai ètno-lingüístic occità).
2.- La F.A.C.O. considera com OCCITÀ tothom que viu i lluita en l’espai històric, lingüístic i socioeconòmic occità, sense fer distinció de raça o ètnia d’origen. Al mateix temps també tota la població occitana, de la comunitat ètno-lingüística, emigrada econòmicament a les grans metròpolis del capitalisme francès, italià, espanyol, etc... o exiliada en d’altres terres.  
3.- La F.A.C.O. vol preservar, i desenvolupar, segons els principis del federalisme llibertari, i a fi d’evitar tota mena de perill de centralisme, i de no privilegiar cap dialecte en particular, els set grans complexes dialectals d’Occitània: limusin, auvernyat, provençal alpí -dofinat-, llanguedocià, guienès, provençal i gascó, ja que l’existència i la diversitat conformen la unitat profunda de la nostra terra i del nostre poble.
El procés unificador de la llengua no podrà sorgir d’altra cosa que no sigui l’esforç conscient del poble occità. Per això, nosaltres condemnem tot intent de llengua unificada sintètica, elaborada per un grup d’especialistes, prèvia a la nostra unitat nacional. La unificació lingüística serà correlativa a la presa de consciència nacional del poble occità.
La F.A.C.O. opta per la grafia clàssica (Institut d’Estudis Occitans), elaborada per Josèp Roux, i   precisada per P. Estieu, Antonin Perbósc i Luïs Alibert.
4.- Els comunistes-llibertaris d’Occitània han decidit, en el decurs de 1969, aplegar-s’hi a l’entorn de la sigla F.A.C.O. -‘ Federacion Anarquista Comunista d’Occitania’-, a fi de poder participar en la lluita d’alliberament del poble occità.
5.- La F.A.C.O. es constitueix en forma d’organització específica anarquista-comunista. La F.A.C.O. combat per promoure el Comunisme llibertari a Occitània. La F.AC.O. pertany a la trajectòria històrica i social del moviment obrer revolucionari, com ara la Commune de París (1871); Ucraïna (1917-1918); Comuna de Kronstadt (1921); Catalunya i Aragó (1936-1939).
6.- La F.A.C.O. lluita en un front antiimperialista de classe, per:
a) la independència nacional del poble occità;
b) la revolució comunista-llibertària, en els territoris alliberats d’Occitània.
7.- La F.A.C.O. s’oposarà a la creació de tota forma d’Estat Nació occità, ja que considera inútil i perillosa aquesta fase ‘intermèdia’. La F.A.C.O. es pronúncia per l’establiment immediat a les terres d’oc del socialisme sense Estat, per mitjà d’una confederació de comunes lliures d’Occitània.
8.- La F.A.C.O. es considera una organització revolucionària. La militància de la F.A.C.O. treballa per aconseguir una transformació radical de la societat occitana, rebutjant tota forma de reformisme, les quals no fan altra cosa que perpetuar l’Estat, la dominació de classe, la injustícia social, i així mantenir-se la humanitat en un estat subjugat que propicia la seva explotació.  
La revolució anarquista de cap manera és un devenir llunyà i hipotètic, per la qual ens cal sacrificar, ja que es tracta d’un acte de vida necessària, que assumim immediatament, en la totalitat de les seves conseqüències. 
9.- La F.A.C.O. està convençuda, per això mateix, que una organització permanent, forta i ben estructurada, serà l’eina indispensable de la lluita revolucionària a Occitània.
Les experiències més profitoses del moviment anarquista s’han desenvolupat en aquells països on les concepcions d’organització social es trobaven més netament definides, on proposaven a la classe treballadora aquelles solucions concretes i immediatament realitzables (Ucraïna, Xina, Japó, Bulgària, Argentina, la República espanyola, etc...).  
Per altra banda, considerem indispensable que la militància revolucionària s’aplegui en una organització capaç de lluitar contra els poderosos organismes autoritaris, instruments de la dominació de classe o de la tirania de casta que oprimeix el poble.
L’organització anarquista podrà, gràcies a la cohesió de les solucions que aquesta es proposa, participar plenament a l’obra constructiva revolucionària, empresa per la classe treballadora occitana, durant la fase de transformació i tot seguit d’aquesta.
10.- La F.A.C.O. reconeix la validesa de la Plataforma anomenada Archinoff (plataforma organitzativa dels anarquistes-comunistes russos i la necessitat, pels anarquistes revolucionaris d’arreu del món, d’aplegar-s’hi en unes bases específiques definides, l’any 1926, per Nèstor Makno, Piotr Archinoff, Ranko, Valevsky i Linsky).
11.- La F.A.C.O. és una organització fonamentada en la responsabilitat col·lectiva. Les decisions dels seus congressos són un compromís del conjunt de la militància de l’organització. Inversament, cada militant es responsable de les seves pròpies actuacions davant l’organització.
12.- La F.A.C.O. és anti-parlamentarista. L’organització no podrà, sense abjurar i anular com a tal, transformar-se en partit, en l’objectiu, per exemple, de participar a les eleccions i a l’engany del joc democràtic.  
La F.A.C.O., fidel a la lluita de l’anarquisme, promou l’acció directa i l’autogestió generalitzada des de la base, en el combat que oposa el poble occità als seus enemics de classe i a l’ocupant francès.
13.- La F.A.C.O. no és un grup d’acció clandestina, simplement una organització llibertària que desenvolupa les seves idees i realitza els seus projectes en les masses occitanes. 
14.-  El nostre objectiu -el reagrupament dels anarquistes revolucionaris d’Occitània en base teòrica i pràctica del projecte comunista-llibertari- haurà d’articular-se en la realitat occitana de les lluites, i de manera concreta en el desenvolupament d’un ampli moviment revolucionari anti-autoritari. Aquesta determinació comporta rebutjar, des d’ara mateix, tota mena de col·laboració de classe, ja que porta la liquidació de la revolució social a favor d’una unitat nacional hipotètica i contradictòria, en els seus dissenys, contrària als interessos de la classe treballadora d’Occitània.
Una participació eventual en un hipotètic ‘front d’alliberament nacional’ solament es podria considerar en accions precises i de temps limitat.
15.- La F.A.C.O és internacionalista. El seu combat no s’atura en el marc occità, doncs la seva fraternitat revolucionària amplia la seva acció arreu on el proletariat en lluita combat per al seu alliberament. La F.A.C.O. es compromet a donar suport, i afavorir, la difusió de les concepcions anarquistes-comunistes, i a la implantació de grups anarquistes revolucionaris arreu on això sigui possible.
16.- La F.A.C.O. reconeix la I.F.A. (Internacional de Federacions Anarquistes), creada l’any 1968 al Congrés Mundial de Carrara i reafirmada l’any 1971 al Congrés de París (C.I.F.A. II).
17.- L’òrgan teòric de la F.A.C.O. és la publicació trimestral ‘OCCITÀNIA LLIBERTÀRIA’.   
      
VISCA LA LUCHA DE LAS CLASSAS! 
VISCA LA LUCHA REVOLUCIONARIA DAU POBLE OCCITAN! 
VISCA LO SOCIALISME SENS ESTAT!

Cap comentari:

Publica un comentari