Nord-est Llibertari: Membres d'un organisme de la Generalitat han vigilat usuaris de Twitter per encàrrec dels Mossos d'Esquadra

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Membres d'un organisme de la Generalitat han vigilat usuaris de Twitter per encàrrec dels Mossos d'Esquadra

Els responsables de coordinar aquests informes serien dos membres de la fundació Cesicat que haurien treballat amb diversos empleats de l'empresa privada TB Security

MARC IGLESIAS / @LA_DIRECTA | 28/10/2013
Setmanari Directa

La filtració, aquest cap de setmana -sota la reivindicació d'Anonymous-, de diversos informes coordinats per membres de la fundació Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya -organisme de la Generalitat que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació-) i destinats al cos de Mossos d'Esquadra permet posar una mica de llum sobre els mecanismes de control de les xarxes socials.

Segons dades que consten en els documents relatius al seguiment del primer aniversari del 15-M, els responsables de coordinar aquests informes serien dos membres de la fundació Cesicat que haurien treballat amb diversos empleats de l'empresa privada TB Security. Aquesta empresa, que el setembre de 2012 es va integrar al grup Incita, és sòcia estratègica de la fundació Cesicat des de la seva creació durant el govern tripartit l'any 2009.

Primer de Maig, cimera BCE i aniversari del 15-M

Realitzats al llarg del mes de maig de 2012, els 38 documents que s'han fet públics centren la seva atenció en diverses mobilitzacions socials com la commemoració del primer de maig, la campanya ‘No vull pagar’, el rebuig a la cimera del BCE a Barcelona, les cassolades contra La Caixa o la celebració del primer aniversari del 15-M.

A banda d'oferir una mètrica d'activitat al voltant de l'ús i l'origen de determinades etiquetes (#novullpagar, #1demaig, #holadictadura, #bce, #caixarolada o #12m15m entre moltes altres), els tècnics també van monitorar diversos perfils de Twitter als quals van assignar un número d'identificació únic. Entre les desenes d'usuaris que omplen els informes, hi abunden entitats, activistes socials, advocats, periodistes i mitjans de comunicació.

Els batejats com “Informes tècnics de seguiment” tenien com objectiu oferir informació actualitzada (se n'enviava un de nou cada sis hores) i, a més de les dades sobre etiquetes i perfils, recollien els “continguts més rellevants descoberts a les xarxes socials” i suggerien la incorporació de nous usuaris.

http://www.slideshare.net/cesicat/cesicat-centre-de-seguretat-de-la-informaci-de-catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...