Impulsen la recuperació de recorreguts i vestigis arquitectònics per fer-ne una xarxa.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/08/2013
Puigcerdà (Cerdanya).-
L'auge del senderisme i la valorització de tot allò que és propi de cada territori permetrà a la Cerdanya i l'Alt Urgell guanyar una nova ruta cultural. La Diputació de Lleida s'ha proposat senyalitzar onze xarxes sobre l'evasió jueva pel Pirineu durant la Segona Guerra Mundial i el nazisme.
L'objectiu d'aquesta nova proposta és recuperar la memòria històrica d'aquell episodi de persecució també present a les comarques pirinenques a nivell transfronterer.
El projecte arrenca de la investigació de l'historiador Josep Calvet, que ha recuperat els camins que van usar els fugitius jueus per escapar de l'holocaust, així com els vestigis arquitectònics d'aquella evasió que han quedat a les comarques de Lleida com ara llocs d'acollida, presons franquistes o espais de concentració espanyols per a semites fugitius del nazisme.
Des de la Diputació de Lleida han recordat que van ser unes 80.000 les persones que van usar els aproximadament 200 punts de pas entre els estats francès i espanyol per creuar el Pirineu. La senyalització d'aquestes rutes es farà a les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d'Aran, l'Alt Urgell i la Cerdanya coincidint amb el vintè aniversari de la recuperació del Camí de la Llibertat entre l'Arieja i el Pallars Sobirà. Aquest va ser un dels principals punts de pas entre els dos costats del Pirineu i des de fa dues dècades és també una de les referències del turisme cultural sostenible a la vessant nord de la serralada. Des de l'any 1994 fins i tot s'organitza una travessa entre Seix i Esterri d'Àneu per commemorar la Ruta de la Llibertat dels jueus.
Rutes per camins naturals
Les rutes d'evasió dels jueus passaven per molts camins naturals entre l'Arieja, Andorra, la Cerdanya i l'Alt Urgell que travessaven, per exemple, els entorns de la vall de la Llosa, el curs del riu Valira o poblacions com Bescaran. També hi ha vestigis del pas jueu a Arsèguel i Castellciutat, i a Sort, on hi ha una antiga presó utilitzada pel franquisme, ja serveix per difondre aquells episodis històrics.
Un dels camins sortia d'Encamp, a Andorra, i es dirigia cap a Ger passant pels llacs dels Pessons i posteriorment cap a Alp, on els refugiats agafaven el tren. Una altra ruta cerdana passava per Osseja i creuava el Pirineu per les valls del Ripollès.
Des de la Diputació de Lleida han explicat que el projecte amb què treballen els tècnics inclou l'organització d'activitats paral·leles a la senyalització dels camins per explicar la realitat històrica d'aquestes rutes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada