Nord-est Llibertari: Detingut un alcalde de CiU i director general de Petromiralles, Josep Maria Torrens,en una operació contra el frau de l’IVA

dimarts, 25 de juny del 2013

Detingut un alcalde de CiU i director general de Petromiralles, Josep Maria Torrens,en una operació contra el frau de l’IVA

En una operació contra el frau massiu en la declaració de l’IVA arreu del Regne d’Espanya han detingut l’alcalde de Miralles Josep Maria Torrens, director general de Petromiralles, una companyia de benzineres que també està relacionada amb les polèmiques operacions de Jordi Cuxart, administrador i propietari d’Info-Cobro, una financera de Palafrugell

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/06/2013
Palafrugell (Baix Empordà).-

Detingut un alcalde de CiU en una operació contra el frau de l’IVA. El Director General de la companyia de benzineres Petromiralles, Josep Maria Torrens, alcalde de Santa Maria de Miralles (l’Anoia) per CiU, ha estat detingut per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) dins d’una operació a tot l’Estat espanyol. Les empreses investigades pertanyen al sector de les benzineres i se’ls acusa de frau en la declaració de l’IVA.

Així, la Guardia Civil ha iniciat una operació contra el frau massiu en la declaració de l’IVA arreu del Regne d’Espanya. Fins ara s’han produït més d’una desena de detencions a Barcelona, Sitges, l’Hospitalet i Castelldefels, a més de Madrid i Andalusia. El diari ‘El Periódico’ assenyala que les quantitats defraudades arriben a milions d’euros.

Entre els detinguts ha transcendit el nom de Josep Maria Torrens, director general de Petromiralles, una companyia de benzineres que també està relacionada amb les polèmiques operacions de Jordi Cuxart, administrador i propietari d’Info-Cobro, una financera de Palafrugell (Baix Empordà) en concurs de creditors. Petromiralles va endossar a Info-Cobro un seguit de crèdits per valor de més de 6 milions d’euros que havia concedit a empreses participades per la petroliera de Santa Maria de Miralles que travessaven per dificultats. Cuxart era fins fa un any el president de la fàbrica de motocicletes Ossa, una marca patrocinada per Petromiralles.

Segons les primeres informacions, la trama va crear una estructura que, mitjançant el frau en el pagament de l’IVA, comerciaven amb benzina a preus més barats que la competència.

Veieu::

Els diners que s’han esfumat en un sistema piramidal orquestrat. Les fosques relacions de l'estafador subhaster Jordi Cuixart de Palafrugell amb els germans Oriol i Felip Puig Godés i Fernando Lacaba, president de l'audiència provincial de Girona. http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/01/els-diners-que-shan-esfumat-en-un.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...